Es tracta d’un indicador que mesura la diferència entre la remuneració dels homes i de les dones, expressada en percentatge referit al salari dels homes. En aquest sentit, quan es parla de bretxa salarial, no es fa referència a la desigualtat retributiva entre homes i dones pel desenvolupament de tasques iguals o d’igual valor, sinó a tots aquells factors que provoquen una diferència entre el salari mitjà d’homes i dones (per exemple, el fet que les dones facin més jornades parcials, tinguin menys contractes temporals, s’enfrontin al sostre de vidre o que les feines que desenvolupen siguin pitjor remunerades perquè no estan valorades socialment).

Segons el Departament d'Empresa i Treball de la Generalitat, les dones a Catalunya guanyen un 20,6% menys que els homes. La bretxa salarial no està sancionada legalment, i només s’han de donar explicacions objectives si aquesta supera el 25%. Tot i això, descobrir que a una entitat existeix bretxa salarial, pot ser l'empenta per començar a treballar per l’assoliment d’una major igualtat de gènere.

S’anomena sostre de vidre a la barrera invisible amb la qual es troben les dones per accedir a càrrecs directius o de gerència a entitats i empreses (ocupats majoritàriament per homes), malgrat que tinguin l’experiència i la formació requerides per a la tasca en qüestió.

Aquesta limitació està relacionada amb els rols i estereotips de gènere, que fan que les dones no siguin considerades adients o capaces per ocupar aquests espais de lideratge. Recentment, s’ha començat a utilitzar també el concepte ‘terra enganxós’ per fer referència a la dificultat amb la qual es troben moltes dones per superar els llocs de treball més precaris i menys valorats socialment.