La Renda Bàsica i les seves principals diferències amb l’Ingrés Mínim Vital

La Renda Bàsica és un ingrés pagat per l'Estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat fins i tot si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre, independentment de les seves altres fonts de renta i sense importar amb qui conviu.

L’objectiu de la Renda Bàsica és que l’ingrés pugui cobrir les seves necessitats materials.

La principal diferència és que la Renda Bàsica es pot rebre de forma incondicional, mentre que l’Ingrés Mínim Vital requereix complir amb un seguit de condicions, al igual que altres ajudes com la Renda Garantida de Ciutadania (RGC).

L’economista Daniel Raventós assegura que complir els requisits per obtenir l’IMV són extremadament condicionants. “Pots estar molt per sota del llindar de pobresa amb un perfil que s’ajusta perfectament a rebre l’ajuda i per un sol requisit sense complir quedar-te fora”.

L’altra gran diferència és la universalitat de la Renda Bàsica respecte la focalització a determinats col·lectius de l’IMV. Mentre que la primera va dirigida a tota la ciutadania, la segona només arriba a col·lectius molt específics.

“L’IMV no va dirigit a persones pobres, va dirigit a persones extremadament pobres. D’aquesta manera, tot i una correcta tramitació de l’ajuda, no sortirà ningú del llindar de pobresa”, alerta Raventós.

A diferència de l’IMV, la Renda Bàsica no cal demanar-la, sinó que es rep directament. D’aquesta manera, s’eliminarien tots els tràmits burocràtics que en moltes ocasions dificulten l’accés a l’ajuda per part de la ciutadania.

“La majoria d’aquests tràmits utilitzen un llenguatge molt tècnic que la persona demandant no està acostumada a veure. A més, sesolen fer de forma telemàtica quan la majoria de les demandants no té accés a dispositius electrònics ni connexió a Internet”, remarca Raventós.

“Amb els tràmits de l’IMV s’ha posat en evidència que aquest sistema no funciona i té uns problemes tècnics impressionants”, afegeix l’economista.

El fet que la RB la rebi tota la ciutadania pot fer pensar que no seria just que una persona amb situació benestant o amb un alt poder adquisitiu rebi la mateixa quantitat que una persona en el llindar de pobresa.

Però la qüestió és que les persones amb més poder adquisitiu, aportarien més diners per establir l’ajuda a tota la població i, d’aquesta manera només sortiria perdent el 20% més ric, enfront un 80% de la ciutadania que sortiria guanyant.

En l’actualitat, moltes feines mal pagades, amb sous molt baixos o que es troben dins d’una economia submergida són ocupades per dones. La seva precarietat les obliga a acceptar unes condicions que en moltes ocasions vulneren els seus drets, però que accepten per pagar el lloguer o portar menjar a la seva llar i amb la crisi de la Covid-19, la situació encara s’ha agreujat més.

D’altra banda, moltes dones víctimes de violència de gènere no es separen del seu agressor o tenen por a denunciar-lo perquè poden dependre econòmicament d’aquesta persona i prefereixen exposar-se a la violència que quedar-se sense res.

Amb una renda bàsica es podria acabar la precarietat laboral d’aquestes dones, sense que haguessin d'acceptar qualsevol feina, i les que són maltractades es podrien atrevir a denunciar el seu agressor o deixar-lo, un cop empoderades econòmicament i conscients que poden tenir una nova oportunitat per començar.