Hi ha un total de 60 municipis declarats àrees de mercat d’habitatge tens, en els quals la regulació s’aplicarà un mínim d’1 any des de l’entrada en vigor a la llei.

Els municipis són Badalona, Barberà del Vallès, Barcelona, Blanes, Calafell, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Figueres, Gavà, Girona, Granollers, l’Hospitalet de Llobregat, Igualada, Lleida, Manlleu, Manresa, Martorell, El Masnou, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montgat, Olesa de Montserrat, Olot, Palafrugell, Pallejà, Pineda, El Prat de Llobregat, Premià de Mar i Reus.

També es troben a la llista Ripollet, Rubí, Sabadell, Salou, Salt, Sant Adrià de Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Guíxols, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de la Mogoda, Sitges, Tarragona, Terrassa, Tortosa, el Vendrell, Vic, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Mar.

Pels habitatges llogats en els darrers cinc anys, si el preu de l’anterior contracte estava per sota de l’índex de referència, la renda del nou contracte no podrà superar el preu acordat en el darrer contracte. En el cas que el preu de l’anterior contracte estigués per sobre de l’índex de referència, amb el nou contracte el preu ha de baixar com a mínim fins al valor l’índex.

En el cas que l’habitatge no hagi estat llogat en els darrers cinc anys, la renda no podrà superar l’índex de referència. Els preus màxims es mantindran tot i que es canviï de persona llogatera.

D’altra banda, mentre duri el contracte, la renda només es podrà actualitzar si està previst al mateix contracte. I, en qualsevol cas, l’increment podrà ser superior al de l’IPC interanual.

En els cas que falti molt per acabar el contracte i el preu màxim que marca la regulació sigui inferior al que es paga, es pot negociar un nou contracte amb una reducció de la renda.

A més, no es podran afegir al nou contracte despeses generals assimilades a la renda en l’anterior contracte. Si el pis no estava arrendat prèviament o en l’anterior contracte les despeses estiguessin detallades, les parts poden pactar que la persona llogatera assumeixi despeses generals i serveis individuals, però caldrà fer constar cada pagament de forma desglossada.

Per comptar amb unes garanties, l’anunci del lloguer ha d’incloure el valor de l’índex de referència que correspongui i l’import de la renda del darrer contracte d’arrendament en aquell mateix habitatge.

Pel que fa al nou contracte, ha de constar el valor de l’índex de referència (€/m2), acompanyat del document que genera el sistema d’indexació dels preus de lloguer. En el cas de l’increment del 5% de la renda, s’ha d’explicar com s’ha calculat la nova renda i els motius de l’increment. Si la renda inicial ve determinada per la renda d’un contracte anterior, ha de constar el preu inicial de l’anterior contracte.

En el cas que es cobri una renda superior a la que estableix la llei, s’haurà de tornar amb els interessos que legalment pertoquin, tenint en compte que hi ha un règim sancionador per la gent que infringeixi la llei, amb multes que van dels 3.000 fins al 90.000 €.