Les principals limitacions als drets de reunió pacífica i associació

De manera genèrica, les limitacions que admeten els drets de reunió pacifica i d’associació es troben estipulades, però a la vegada aquestes estipulacions són molt interpretables. Així doncs, a escala universal es considera que fa falta més jurisprudència i més normatives en relació amb aquests drets, per poder acotar més aquests supòsits i definir d’una manera més precisa les restriccions a aquests drets fonamentals.

D’una forma breu, es poden englobar aquestes restriccions als drets humans en qüestió en tres grans blocs:

• Les limitacions han d’estar prescrites per llei.
• Les limitacions han de ser necessàries.
• Les limitacions han de ser proporcionals. És a dir, orientades a uns fins concrets per poder assegurar la protecció de la seguretat nacional,  salvaguardar l’ordre públic, la salut o la moral pública, prevenir de tota la propaganda a favor de la guerra, prevenir de tota l’apologia a l’odi nacional, racial o religiós que constitueixi incitació a la discriminació, hostilitat o violència i en últim cas, prevenir de la destrucció de qualsevol dret i llibertat reconegudes a les normes internacionals de drets humans. 

Així com també s’ha esmentat el Sistema Universal de Drets Humans, la llibertat de reunió i d’associació pacífica són drets que admeten certes restriccions. Altrament, al sistema europeu aquestes limitacions és troben més centrades a garantir, en primer lloc, tres qüestions principals:

• La seguretat nacional i pública, la defensa de l’ordre i la prevenció dels delictes.
• La protecció de la salut o moral pública.
• La protecció dels drets i llibertats aliens.

En conseqüència, amb alguna semblança amb el sistema universal, existeixen tres limitacions destacables:

• Les limitacions han d’estar prescrites per llei.
• Les limitacions han de ser orientades a un objectiu legítim.
• Les limitacions han de ser necessàries en una societat democràtica. Per tant, han de ser restriccions rellevants i suficients.

És important ressaltar que una reunió pacífica o la constitució d’una entitat no ha d’estar subjecte a cap amenaça de sanció penal, especialment que faci referència a la privació de la seva llibertat d’expressió.

Per tal d’exemplificar aquestes restriccions, els drets de reunió pacífica i d’associació poden estar subjectes a l’exigència de prèvia autorització, sempre que el seu propòsit sigui permetre que les autoritats prenguin mesures raonables i apropiades per la protecció de l’ordre públic i la seguretat nacional, així com per complir amb les regulacions vigents i interessos legals. Però s’ha de tenir en compte que aquestes regulacions no han de representar un obstacle per a les llibertats de reunió pacifica i associació.

L'any 2020, s'espera que s’aprovi i es publiqui un document, en format d'Observació General del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, que faci referència al dret de reunió pacífica. Aquest document serà de gran importància per poder continuar definint les limitacions, la caracterització i les altres qüestions que defineixen aquest dret fonamental.

La intenció principal d'aquesta Observació és aprofundir, concretar i puntualitzar sobre els estàndards d'aquest dret i definir d'una manera més precisa les limitacions, a les quals s’ha fet referència en aquest recurs del dret humà de reunió pacífica.

Convé destacar que aquests punts es troben recopilats a la ‘Guia de Mecanismos y estándares internacional: libertad de reunión pacífica y de asociación‘, un document elaborat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC).