Quines conseqüències té per a les entitats el rebuig de la reducció de la jornada laboral?
Comparteix
-
El rebuig de la llei manté la jornada ordinària en 40 hores setmanals per a totes les entitats. Font: Canva. -
El Congrés descarta la reducció a 37,5 hores i frena els canvis en registre de jornada i sancions. Font: Canva.
El Congrés dels Diputats ha descartat el projecte que volia establir una jornada de 37,5 hores setmanals. Les entitats poden mantenir els mateixos horaris i sistemes de gestió que tenen actualment.
El 10 de setembre de 2025, el Congrés dels Diputats va rebutjar el projecte de llei que pretenia reduir la jornada laboral màxima a 37,5 hores setmanals. Amb aquesta decisió, la iniciativa legislativa no continua el seu recorregut i, si el Govern vol reprendre-la, haurà de presentar un nou text des de l’inici. Per a les entitats, això significa que no hi ha canvis immediats i que es manté el marc legal vigent. És a dir, no cal modificar horaris, calendaris ni protocols interns.
Aquest punt és especialment rellevant per aquelles organitzacions que havien iniciat plans d’adaptació pensant en la nova regulació, ja que no serà necessari implementar-los. A curt termini, doncs, la situació es manté estable, tot i que caldrà seguir de prop els moviments legislatius.
Jornada ordinària sense modificacions
La jornada laboral ordinària continua fixada en 40 hores setmanals, tal com estableix l’article 34 de l’Estatut dels Treballadors. Això implica que les entitats poden mantenir els seus horaris i sistemes d’organització sense necessitat d’ajustar-los. Aquest aspecte és especialment rellevant per a aquelles organitzacions que havien començat a preveure canvis interns pensant en l’entrada en vigor de la reforma, com per exemple redistribució de torns, calendaris més curts o noves fórmules d’organització de la jornada.
El rebuig de la norma permet mantenir l’estabilitat i evita haver de fer canvis precipitats que haurien pogut comportar dificultats de gestió. En definitiva, la continuïtat de la jornada de 40 hores ofereix cert marge de tranquil·litat a les entitats en la seva gestió laboral quotidiana.
El registre de jornada
El projecte de llei incorporava novetats en el registre de jornada, com l’obligació d’utilitzar un sistema digital accessible en temps real per a la plantilla, la representació legal i la Inspecció de Treball. També es pretenia garantir la interoperabilitat per facilitar la gestió i l’intercanvi de dades. Aquest punt generava expectatives, ja que moltes entitats haurien hagut d’actualitzar els seus sistemes interns i invertir en noves eines digitals per complir la norma.
El rebuig de la norma fa que aquestes mesures no s’apliquin i que es mantingui el marc actual, amb el registre que cada organització ja utilitza. Tot i això, el Ministeri de Treball ha anunciat la possibilitat de desenvolupar algunes d’aquestes obligacions mitjançant Reial decret, de manera que caldrà estar atents a possibles noves regulacions en aquest àmbit en els pròxims mesos.
El règim sancionador
La proposta legislativa també volia introduir un règim sancionador més estricte. Es preveia que cada incompliment en matèria de temps de treball es pogués comptabilitzar de manera individual per a cada persona afectada, cosa que hauria suposat un increment considerable de les multes. A més, es plantejava augmentar les sancions per infraccions greus fins als 10.000 euros i crear noves infraccions vinculades a l’organització del temps de treball, especialment en aquells casos que poguessin posar en risc la salut i la seguretat de les persones treballadores.
Amb el rebuig de la norma, aquests canvis no s’han aprovat i les sancions continuen en els mateixos termes que fins ara. Les entitats, per tant, no veuen modificat el règim actual i poden continuar gestionant el temps laboral amb les mateixes garanties jurídiques que fins ara.
El dret a la desconnexió digital
Un altre punt que es contemplava en el projecte era el reforç del dret a la desconnexió digital, amb mesures per garantir-ne una aplicació més efectiva. La proposta buscava establir nous mecanismes per assegurar que les persones treballadores poguessin desconnectar realment fora de la jornada laboral, sense haver de respondre trucades, correus o missatges fora d’hores.
Com que no s'ha dut a terme aquest canvi en la llei, aquest àmbit tampoc no experimenta canvis i les entitats han de continuar aplicant la regulació vigent, que ja estableix aquest dret de manera general. Això vol dir que cal continuar garantint espais de descans real i mesures clares per protegir la conciliació de les persones treballadores. Tot i que no hi ha novetats immediates, la qüestió continua sent un repte en l'àmbit organitzatiu i pot tornar a estar sobre la taula en futures reformes.
Conclusions per a les entitats
En resum, el rebuig del projecte de llei implica que:
No hi ha modificacions en la jornada laboral, que continua sent de 40 hores setmanals.
No s’introdueixen novetats en el registre de jornada, tot i que podria haver-hi novetats via Reial decret.
El règim sancionador es manté sense canvis i no s’incrementen les multes previstes.
El dret a la desconnexió digital continua regulat en els mateixos termes que fins ara.
Per tant, les entitats poden continuar funcionant amb les mateixes condicions legals actuals, sense haver d’implementar canvis immediats ni fer inversions addicionals. Això ofereix estabilitat en la gestió quotidiana, però també obliga a estar atents a possibles noves iniciatives normatives que puguin sorgir en els propers mesos, especialment en matèria de registre digital i drets laborals.
La recomanació és mantenir la vigilància i tenir protocols interns preparats per adaptar-se ràpidament a qualsevol novetat.
