Àmbit
Jurídic

Quines són les fases d’intervenció davant el matrimoni forçat a Catalunya?

Entitat redactora
Suport Tercer Sector - Jurídic
Autor/a
María Eugenia Ifer

La Llei 5/2008, de 24 d’abril, estableix que el matrimoni forçat és un tipus de violència masclista.

S’entén com a matrimoni forçat la unió de dues persones en la qual, almenys una d’elles (que sol ser la dona), no ha donat el seu lliure consentiment perquè es dugui a terme. Aquesta pràctica és habitual a l’Àfrica, al Pròxim Orient, a l’Àsia Meridional, Amèrica Llatina i a Europa entre els col·lectius d’ètnia gitana. A partir dels moviments migratoris, s’han incrementat els casos de matrimonis forçats a Catalunya.

Pel que fa a les conseqüències d’aquesta pràctica, les dones tenen més probabilitats de patir violència sexual i física. L’article 5 de la Llei 5/2008, de 24 d'abril, del dret de les dones a erradicar la violència masclista, reconeix el matrimoni forçat com una manera de violència masclista en l’àmbit social i comunitari.

Segons les xifres de la Generalitat, a Catalunya els casos que s’han abordat sobre aquesta problemàtica són pocs, tot i que reconeixen que és degut a la invisibilitat i les poques denúncies que es fan, per aquest motiu, és crucial sensibilitzar, formar i donar l’atenció necessària per poder detectar els casos de risc i fer el correcte abordament.

Erradicar el matrimoni forçat és una tasca complexa, per aquest motiu, és imprescindible la cooperació de les diferents professionals, de les administracions i de les entitats del tercer sector. Així mateix, la Generalitat de Catalunya, des de l’any 2014, disposa del ‘Protocol per a la prevenció i l'abordatge del matrimoni forçat a Catalunya’ per establir aquest marc d’intervenció al territori. A continuació, s’expliquen les fases d’actuació per aconseguir abordar aquesta problemàtica.

Índex

Prevenció

Amb la prevenció s’intenta minimitzar les probabilitats que les persones acabin patint un matrimoni forçat. El protocol estableix quatre fases de treball simultani:

  • Sensibilització a les persones que provenen de zones on es practica el matrimoni forçat. Explicant les conseqüències legals, psicològiques i emocionals que comporta aquesta pràctica.
  • Formació per a les i els professionals sobre la problemàtica i la vulneració dels drets humans que suposa. Així mateix, s’incideix en la manera de detectar-lo i com s’ha d’actuar.
  • Empoderament, assessorament i acompanyament les potencials víctimes respecte als seus drets i sobre els recursos disponibles.
  • Intercanvi d’experiències en la prevenció i l’abordatge entre les diferents professionals, les administracions i les entitats del tercer sector.

Detecció

La fase de detecció ha de ser la més ràpida possible per tal de minimitzar al màxim els danys que n’hagi causat. Existeixen diferents senyals que s’han de tenir en compte per poder detectar un matrimoni forçat:

  • Àmbit educatiu: absentisme escolar, antecedents familiars, afectació del rendiment escolar, excessiu control, expressió de por o prohibició d’assistir a les activitats extracurriculars, entre d’altres.
  • Àmbit de la salut: autolesions, intent de suïcidi, embaràs precoç, visites freqüents als serveis de salut o demanda de sistemes per falsejar la virginitat, entre d’altres.
  • Àmbit laboral: baix rendiment laboral, prohibició de treballar, control financer o confiscació del salari, entre d’altres.
  • Àmbit familiar: altres persones de la família han estat obligades a casar-se, restriccions excessives o control i prohibició de l’ús de les xarxes socials, entre d’altres.
  • Àmbit de la seguretat: pertinença a comunitats on el matrimoni forçat està acceptat, denúncies per violència de gènere o familiar, denúncies de desaparició o mutilació genital femenina.
  • Àmbit social: exclusió de l’educació, prohibició de rebre subsidis d’ajuda o verbalització de temor.

És important que quan una professional detecta aquesta situació, intenti establir una relació de confiança amb la persona afectada i transmeti que no està sola i els recursos que té disponibles.

Atenció

En cas de detectar un risc de matrimoni forçat, cal passar a la fase d’atenció i acompanyament. La intervenció variarà si la persona afectada és menor d’edat o no.

El conjunt de professionals establirà quin serà el pla d’actuació, en aquestes reunions serà necessari comptar amb la participació de la tècnica de prevenció de violències masclistes de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania. La seva tasca serà recollir informació, realitzar un informe i proposar l’estratègia i els mecanismes d’intervenció. A més, serà necessari tenir-la actualitzada i ha de fer el seguiment del cas, conjuntament amb les i els professionals.

  Reunió de recollida d'informació i valoració del risc Reunió de seguiment
Qui assisteix?
  • Professional que ha detectat el cas.
  • Responsable del centre o entitat que ho ha detectat.
  • Tècnica de prevenció de violències masclistes a dones migrades.
  • Entitats especialitzades.
  • Comissió de seguiment.
Qui coordina?
  • Tècnica de prevenció de violències masclistes a dones migrades.
  • Tècnica de prevenció de violències masclistes a dones migrades.
Què es fa?
  • Exposició del cas.
  • Detecció de les necessitats.
  • Proposta inicial del risc.
  • Pla d'acció a curt termini.
  • Exposició del cas.
  • Revisió de les necessitats de la víctima
  • Confirmació del nivell de risc i pla d'actuació
Què es determina?
  • Designació de persona referent.
  • Designació referent territorial per fer el seguiment del cas i coordinar les accions necessàries.
  • Confirmació del nivell de risc.
  • Priorització d'accions del pla de treball.

 

Recuperació

La comissió que fa el seguiment dels casos de matrimoni forçat tindrà un paper clau en la recuperació de les persones que n'han patit. La revaluació de cada cas serà supervisada per una psicòloga especialitzada en aquesta problemàtica, acompanyarà la comissió i farà la supervisió dels casos.

Les accions que es desenvoluparan per garantir la recuperació dependran de cada situació, però les més habituals són les següents:

  • Proporcionar un recurs d’acollida d’urgència.
  • Oferir suport d’un/a psicòloga especialitzada en aquests casos.
  • Aplicar les mesures cautelars, si s’han establert.
  • Fer el seguiment de les mesures de protecció i seguretat.
  • Proporcionar suport econòmic i laboral a la víctima (serveis socials).
  • Gestionar un habitatge per a la víctima i infants (si n’hi ha).

Comparteix i difon