Sequera: com afecta la normativa al sector del lleure educatiu?
Comparteix
La situació de sequera i escassetat hídrica es manté a Catalunya i el govern ha aprovat un llistat de mesures per afrontar-los. Ara bé, què passa amb el lleure educatiu?
La situació climàtica actual fa que l’ús de l’aigua s’hagi hagut de regular, segons l’Associació Internacional d’Enginyeria Sense Fronteres, la sequera i l’episodi d’escassetat hídrica és un greu problema al que s’ha de fer front abans que comenci la sequera. Malgrat això, la Generalitat ha aprovat el Decret Llei 4/2024, de 16 d'abril, pel qual s'adopten mesures urgents per pal·liar els efectes de la sequera en l'àmbit del districte de conca fluvial de Catalunya.
Aquest decret llei dicta que “la urgència de les mesures proposades rau en la necessitat d'adaptar el marc normatiu aplicable per fer front als problemes derivats de la situació de sequera actual en previsió que persisteixi els propers mesos”.
Quines afectacions hi ha al sector del lleure educatiu?
L’aigua és part important de moltes activitats d’oci i lleure, però també d’educatives. És per això que el sector ha de treballar, igual que ha estat fent durant els darrers anys de sequera, per minimitzar la despesa. No és quelcom que s’hagi deixat, la sequera i l’escassetat hídrica és un problema que les conques mediterrànies pateixen i ja han patit amb anterioritat; la darrera gran sequera va ser l’any 2008.
Asun Gil, cap del Departament d’Educació Ambiental i Emocional de Fundesplai, afirma que es porta anys treballant en aquest sentit i “es manté el ferm compromís de treballar per la millora del medi ambient no només des de l’educació, també des de la responsabilitat en la mitigació dels efectes de la nostra activitat sobre el planeta”.
Hi ha moltes mesures que es poden prendre per estalviar més aigua, com pot ser prioritzar la platja per davant de piscines, reduir (o evitar) l’ús de mànegues o repensar els jocs d’aigua que s’han estat fent fins ara.
Quines limitacions al consum d’aigua hi ha?
Segons la normativa actual, a Catalunya hi ha diverses fases d’emergència per les quals les persones poden patir limitacions o multes per l’excés de l’ús de l’aigua. Aquests són:
- Fase 1 d’emergència: el consum d’aigua es limita a 200 litres al dia per habitant.
- Fase 2 d’emergència: el consum d’aigua es limita a 180 litres per habitant al dia un cop les reserves d’aigua se situen per sota del 10,95%.
- Fase 3 d’emergència: el consum es limita a, màxim, 160 litres per persona i dia un cop arribem a estar per sota del 5,4% de les reserves.
Actualment, no estem patint els efectes més greus de la sequera. Així i tot, hi ha municipis que es troben en diferents fases i és important prendre mesures. La Generalitat ha preparat un mapa en el qual es pot veure com està afectat cada poble o cada ciutat, menys aquells que depenen de la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.
Cal destacar que altres sectors, com l’agrícola o ramader, també pateixen restriccions de consum i la seva tasca diària també es veu afectada.
Què passa amb les piscines?
Les piscines han format part fonamental de moltes de les activitats de lleure a l’aire lliure que s’han fet durant molts anys, essent inclús el centre del projecte educatiu o formant-ne part directament. A banda de ser un espai fresc on els infants i joves poden deixar de patir la calor i refrescar-se, ajuden a millorar la psicomotricitat, es treballa i fomenta el treball en equip, s’ensenya a nedar...
Pel que fa a omplir les piscines, hi ha diferents casuístiques i, en molts casos, són els ajuntaments els encarregats de decidir. Un primer cas són les piscines privades d’hotels, càmpings o comunitats de veïns poden ser considerades refugis climàtics i es podran obrir a la ciutadania. Fundesplai, per exemple, ha posat a disposició les piscines de totes les cases de colònies per obrir-les als veïns i veïnes.
Per tant, es poden omplir aquelles piscines que han estat censades com equipaments, les piscines particulars privades són un altre cas diferent. Per omplir una piscina privada i obrir-la al públic, ha d’establir-se un acord amb l’ajuntament, però hauran de complir les mateixes condicions que les públiques.
Cal destacar que el Decret Llei no aborda en profunditat temes importants com són la qualitat de l’aigua, la necessitat de socorrista, gratuïtat o preus d’entrada, etc. En aquests casos s’haurà de complir amb els requisits que l’ajuntament estableixi en cada cas, seguint les particularitats municipals.
Es pot fer servir aigua d’una dessaladora privada?
La Generalitat ha confirmat que es podran omplir piscines amb aigua provinent de dessaladores privades, sempre que s’hagin finançat amb diners privats i sense ajudes de cap administració. Aquesta aigua és un nou recurs amb el qual no es comptava, però és important no dependre de macro-infraestructures que suposen un elevat cost energètic.
Aquesta producció d'aigua, però, ha de complir amb alguns requisits.
- S’ha de tenir una concessió d’ús privatiu del domini públic hidràulic i totes les normatives associades (per exemple, l’autorització d’abocament de salmorra que pot malmetre ecosistemes sencers).
- La piscina que s’ha omplert amb aigua dessalada ha de servir per mantenir l’activitat econòmica de l’establiment o equipament i dels llocs de treball.
- L’aigua sobrant s’oferirà a les explotacions agrícoles i ramaderes que tinguin problemes de subministrament.
- L’ACA ha de rebre, per part de les persones titulars de l’activitat, un pla d’estalvi d’aigua. Han d’estalviar el mateix que produeixen i utilitzen amb les dessaladores.
