Les piscines han format part fonamental de moltes de les activitats de lleure a l’aire lliure que s’han fet durant molts anys, essent inclús el centre del projecte educatiu o formant-ne part directament. A banda de ser un espai fresc on els infants i joves poden deixar de patir la calor i refrescar-se, ajuden a millorar la psicomotricitat, es treballa i fomenta el treball en equip, s’ensenya a nedar...

Pel que fa a omplir les piscines, hi ha diferents casuístiques i, en molts casos, són els ajuntaments els encarregats de decidir. Un primer cas són les piscines privades d’hotels, càmpings o comunitats de veïns poden ser considerades refugis climàtics i es podran obrir a la ciutadania. Fundesplai, per exemple, ha posat a disposició les piscines de totes les cases de colònies per obrir-les als veïns i veïnes.

Per tant, es poden omplir aquelles piscines que han estat censades com equipaments, les piscines particulars privades són un altre cas diferent. Per omplir una piscina privada i obrir-la al públic, ha d’establir-se un acord amb l’ajuntament, però hauran de complir les mateixes condicions que les públiques.

Cal destacar que el Decret Llei no aborda en profunditat temes importants com són la qualitat de l’aigua, la necessitat de socorrista, gratuïtat o preus d’entrada, etc. En aquests casos s’haurà de complir amb els requisits que l’ajuntament estableixi en cada cas, seguint les particularitats municipals.