Entrevista a Pere-Joan Pujol, president de la Federació d’Ateneus de Catalunya

- Què és la Federació d’Ateneus de Catalunya? Qui hi és comptat? La Federació d’Ateneus va crear-se fa 26 anys amb l’objectiu d’agrupar totes les associacions de tipus ateneístic per a poder donar serveis i ajuda. Per tant, totes les associacions de Catalunya que es considerin ateneus, tinguin el nom que tinguin, ateneu, casino, centre, cercle o agrupació, seran admeses si tenen les característiques que defineixen el que és un ateneu.

- Què representen els ateneus per a la nostra cultura? Els ateneus han tingut i tenen un paper fonamental en la divulgació de la cultura catalana. A més, han estat presents en tots els grans moments de la història del país des de la seva creació. Durant el franquisme, els ateneus van ser els llocs on la cultura es va refugiar i, gràcies a ells, hem pogut recuperar moltes coses que d’una altra manera segurament s’haurien perdut.

- Com veus el futur dels ateneus? Hi ha subvencions o ajuts institucionals de cap mena? El futur sempre és incert. Estem immersos en una societat que no té res a veure amb la que en va permetre la creació. El repte és saber adaptar-se als temps que vivim i preparar-nos per al futur. Saber trobar les necessitats que tenen els socis actuals. Calen les subvencions de les institucions públiques i, al mateix temps, hem de buscar maneres d’autofinançament. També, és imprescindible reclamar una llei de mecenatge que ens permeti accedir més fàcilment al finançament privat.

- Com valoreu el Pla d’Equipaments Culturals de Catalunya (PECCat) des del col·lectiu? Si finalment s’aplica el PECCat com està redactat ara mateix, és una espasa de Dàmocles que penjarà damunt de tots i cada un dels ateneus que disposen de patrimoni. El perquè de la meva resposta és senzill. El PECCat dóna tot el poder als ajuntaments per a pressionar les entitats i aconseguir que aquestes es vegin obligades a cedir les seus als ajuntaments si volen obtenir finançament, complir la normativa o solucionar mancances estructurals. Diguin el que diguin, el PECCat possibilita la la confiscació del patrimoni de les associacions culturals. Evidentment, això dependrà de cada ajuntament, però l’instrument ja hi serà.

- Com teniu pensat actuar des de la Federació d’Ateneus (FAC) pel que fa al PECCat? El que s’intentarà fer és, amb tots els mitjans de què disposem i l’Ens de comunicació n’és un, canviar-ne el redactat o que es retiri el decret esmentat suara. També, que es reconegui la feina dels ateneus al llarg de tots aquests anys i que puguem conservar el patrimoni amb ajuts de l’Administració i col·laborant-hi sense haver de cedir les seus. Després de més de 150 anys d’existència ens adonem que els ateneus encara som uns desconeguts per a una bona part de la societat a qui donem serveis.

- Creus que s’aconseguirà preservar el patrimoni dels ateneus? Això depèn de molts factors. En primer lloc, hem de ser nosaltres els interessats a conservar-lo. Per tant, hem de generar l’activitat suficient i endegar projectes prou engrescadors perquè la societat s’interessi per nosaltres i ens doni suport. Això, crec, ens farà prou forts per a resistir els intents dissimulats de fer-nos desaparèixer; ja sigui quedant-se amb el patrimoni dels ateneus o fent-nos la competència des dels poders públics a través dels centres cívics i d’altres locals de pressupost públic. Per tant, cal convèncer la societat. En segon lloc, és primordial convèncer les institucions. Em consta que algunes ja ho estan i actuen en conseqüència. Pensa que l’activitat que s’organitza des de les associacions sempre resulta més barata que la que es fa des dels poders públics.

- Quins projectes teniu en perspectiva? El projecte d’enguany que es va aprovar a la darrera assemblea és un dels més ambiciosos que hem tingut mai. Evidentment, dependrà d’obtenir els recursos necessaris, però hem iniciat un increment de les quotes dels socis per a poder autofinançar-nos al màxim. Un dels anhels és augmentar els serveis que donem als socis federats i, també, donar a conèixer l’activitat que es fa des dels ateneus. Després de més de 150 anys d’existència ens adonem que els ateneus encara som uns desconeguts per a una bona part de la societat a qui donem serveis.

- Com acabaries la frase: la xarxa d’ateneus és... una de les xarxes socials més antigues i més útils de què disposa el país.