Com implementar una perspectiva comunitària i diversa en activitats i projectes educatius sense caure en discriminacions i violències
L’objectiu del curs és cercar eines i propostes educatives per utilitzar el diàleg, la participació i la mediació per abordar les exclusions socials.
L’actual situació de pandèmia i postpandèmia, els recursos emocionals i les estratègies comunitàries de certs col·lectius migrants, dones i joves racialitzats i estigmatitzats que des d’una mirada interseccional estan vivint situacions de racisme i discriminació, posa a debat bona part de les preocupacions dels professionals i de les administracions en aquest moment. Tot això s’emmarca en els espais relacionals i de participació on s’estan donant transformacions importants en què el discurs d’odi i les situacions de violència i polarització poden arribar a prendre un paper crucial.
En els darrers anys s’ha plantejat una reformulació dels projectes comunitaris com la transició dels PLIS als PLACI i la incorporació dels Plans Locals i Comarcals de la perspectiva comunitària i de la diversitat com a eix de treball. La transformació que s’està planejant pretén impulsar un treball en xarxa i amb una perspectiva que transformi la coresponsabilitat dels diferents actors i a la vegada una plena participació dels agents dels barris i ciutats.
Al mateix temps, s’estenen iniciatives per implementar les perspectives interculturals, de gènere, LGTBI+ en les polítiques públiques amb l’objectiu d’interrelacionar els diferents eixos de diversitats, l’anomenada interseccionalitat, que parteix i vol incidir en el marc de discriminacions vinculades a aquests eixos (masclisme, racisme, edatisme -gent gran i joves-, LGTBIfòbia, aporofòbia,…). A la vegada que des d’una perspectiva comunitària i de mediació, es vol incorporar la diversitat com un valor que millori les xarxes i les interrelacions de cara a la millora de la convivència.
Les dificultats d’aplicabilitat d’allò comunitari, com dels mecanismes d’interrelació des d’allò divers, s’han agreujat de forma alarmant a partir de la pandèmia, especialment amb l’augment del racisme i de situacions de violència. Tot això reclama nous reptes i noves aplicabilitats tant en els projectes com en les activitats impulsades transversalment per les institucions i organitzacions.
La necessitat d’incorporar algunes categories relacionades amb les diversitats i amb algunes metodologies vinculades al treball comunitari, ens porta a fer dues propostes que s’adaptin al context de cada territori.
