Aprovació de la Llei Orgànica 2/2010, de la salut sexual i reproductiva i de la interrupció voluntària de l’embaràs.

Es tracta d’una normativa rellevant pel que fa a la controvèrsia que aquestes qüestions solen crear entre persones i entitats defensores de posicions sovint oposades. Amb la nova Llei s’introdueixen dins el nostre Ordenament Jurídic les definicions de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) en relació amb la salut, salut sexual, salut reproductiva i preveu l’adopció de mesures i accions encaminades tant a l’àmbit sanitari com educatiu. Alhora també s’estableix una nova regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs fora del codi penal, que és on fins ara estava regulat.

La regulació anterior permetia la interrupció de l’embaràs en uns supòsits concrets que es deien indicacions i dels quals, en concret, n’existien tres:
• Greu risc per la salut física i psíquica de l’embarassada
• Embaràs conseqüència d’una violació
• Greus anomalies psíquiques o físiques pel fetus.

Tot i així l’aplicació de la normativa penal existent comportava greus llacunes que donaven lloc a una inseguretat jurídica evident. Aquesta necessitat de reforçar la seguretat jurídica en la regulació de la interrupció voluntària de l’embaràs ha estat destacada pel Tribunal Europeu dels Drets Humans en la seva sentència de 20 de març de 2007.

La nova normativa estableix un període de 14 setmanes per a tots els casos en què la dona podrà decidir la interrupció voluntària del seu embaràs, sempre que s’acrediti que es tracta d’una decisió lliure i informada. I un segon límit de 22 setmanes en els casos de greu risc per a la salut física o psíquica de la dona o greus anomalies en el fetus. Passat aquest termini de 22 setmanes només és viable la interrupció de l’embaràs en dues situacions excepcionals de perill pel fetus: són el cas de detecció d’anomalies incompatibles amb la vida o detecció de malaltia extremadament greu i incurable en el moment del seu diagnòstic i que consti en informe emès per un comitè clínic.

Finalment, en la norma es preveu la regulació tant de l’objecció de consciència dels professionals sanitaris, com de l’autonomia del pacient subjectant la prestació del consentiment de la pràctica d’interrupció voluntària de l’embaràs al que estableix la norma, quedant modificada l’anterior Llei 41/2002, de 14 de novembre, Bàsica Reguladora de l’Autonomia del Pacient.