L'empremta associativa, una marca per a tota la vida

Els agents socialitzadors, ja siguin els primaris o els secundaris, juguen un rol cabdal per a desenvolupar la nostra part més individual, però també la social (adquirint valors, normes socials, identitat i sentiment de pertinença, etc.).

 

Sense cap mena de dubte, ser membre d’una associació és un dels mecanismes que forgen la personalitat d’un individu i, també, les seves capacitats per a relacionar-se amb els altres. El contacte amb persones diferents, amb altres necessitats, cultures o interessos fa augmentar la capacitat de comprensió, d’empatia, l’altruisme... I a més, per què no dir-ho, ens sentim bé formant part d’un grup. Al capítol de Redes “todo por la tribu” l’Eduard Punset mira d’explicar-nos el perquè amb les experiències del Slow Food, el Grup d’Esperanto Auroro i el Club Català de Naturisme, tres associacions amb seu a Barcelona.

 

En el capítol citat es parla de confiança social, de xarxa relacional i de normes socials, els tres elements que, principalment, conformen l’anomenat “Capital Social”. La majoria dels estudis sobre aquest concepte se centren en avaluar l’impacte d’aquest en el desenvolupament democràtic dels països i regions, però... va més enllà el seu impacte? Com afecta en l’individu el fet de tenir més o menys capital social? I com afecta a un territori el fet que hi hagi més o menys agents que, com les associacions, el desenvolupen?

 

L’enquesta de condicions de vida i hàbits de la població de l’Institut d’Estadística de Catalunya(IDESCAT) i de l’Institut d’Estudis regionals i Metropolitans de Barcelona (IERMB) ens indica que les persones que formen part d’associacions són mes felices, però hi té relació? Cada vegada hi ha més estudis que intenten esbrinar fins a quin punt el capital social té o no una influència directa en el benestar de les persones i les comunitats, i quina mena d’influència. A més, aquests estudis sobrepassen els àmbits de la sociologia, de l’antropologia o de la psicologia, i són diverses perspectives acadèmiques les que descriuen el valor del capital social. Un exemple és el món de l’economia, i l’anomenada “economia de la felicitat”. Marta Portela, economista de la Universitat de Santiago de Compostela, conjuntament amb Isabel Neira, ha desenvolupat diverses investigacions sobre l’impacte del capital social, arribant a afirmar que:

 

“L’estudi economètric  ens mostra la influència positiva i significativa, de les variables del capital social i humà en el creixement econòmic. (...) Aquests resultats suggereixen que s’han d’afavorir les xarxes socials perquè amb això s’aconsegueix un augment de la confiança general, que repercuteix en el desenvolupament del país”  [1]

  

“El capital social es pot considerar com un determinant important per a la felicitat, la satisfacció i el benestar, sobretot en el seu aspecte de confiança i xarxes socials (...). Així doncs, seria desitjable que s’intentés potenciar aquests aspectes del capital social al demostrar-se que contribueixen a l’augment del benestat a Espanya” [2]

Justament l’economista Marta Portela, amb el psicòleg social Lupicinio Íñiguez (UAB) obriran, el dia 10 de juny, la 21a edició del Fòrum La Primavera de les Associacions que se celebrarà al Museu d’Història de Catalunya i que impulsa el  Consell d’Associacionisme i Voluntariat de Catalunya(Generalitat de Catalunya) i el Consell Municipal d'Entitats de Barcelona (Ajuntament de Barcelona) amb l’execució de Torre Jussana, centre de serveis a les associacions que enguany compleix 20 anys.

 

Enguany el Fòrum duu per títol “Societat i felicitat: l’empremta associativa en les persones i les comunitats” i pretén posar de relleu el valor únic i en alça que tenen les associacions en un territori i en les persones que en són membres.

 

El dia 11 de juny s’aprofundirà en aquests aspectes a través de dues taules rodones en les quals s’hi explicarà la campanya “associar-se té sentit” (dedicada al foment de l’associacionisme juvenil), l’impacte dels coneixements i habilitats adquirides en les associacions en el mercat laboral, i la transformació personal que es desenvolupa al formar part d’una entitat. En la segona de les taules, l’impacte de les associacions en les comunitats i territoris serà el fil conductor, tot mostrant el paper de les associacions de veïns i veïnes de Barcelona en els anys 80 i 90, la funció d’integració i de construcció de “ciutadania social” de les associacions, i també la generació d’identitat i sentiment de pertinença a un territori.

 

Podeu trobar més informació i realitzar les inscripcions en el següent enllaç.

 

 

---