60 dies que han canviat la nostra percepció del benestar i la incertesa

La primavera de 2020 serà recordada per l’excepcionalitat que estem vivint i per la incertesa respecte al futur. El Sars-cov2 i la seva malaltia, la Covid-19 ha trasbalsat les nostres vides en dos mesos i ha capgirat tot allò que teníem costum de fer, obligant-nos a pensar en una nova situació de vida amb més mesures de protecció i seguretat, més desconfiances i més pèrdues de llibertats… però a la vegada hem observat com la natura notava la poca presència i pressió humana i en part gràcies a unes bones pluges del primer trimestre, es despertava de manera ufanosa i com mai, herbes arreu de la ciutat que han enverdit els carrers i els escocells en aturar-se les tasques de manteniment, explosió de flors a la primavera en fantàstiques brolles arreu, increment de l’activitat pol·linitzadora, observació de fauna inusual a les ciutats, guineus, senglars i cabirols s’apropaven a carrers i ciutats sense cap por, un aire més net amb una davallada dels contaminants, uns cels més blaus i radiants, com feia molts anys que no vèiem. També hem descobert que la vida sense tant ús del cotxe és possible, les ciutats han començat a prendre mesures per reduir la presència de vehicles, amb més zones per als vianants i pacificació de carrers.

Aquesta mostra de diversitat ens indica que potser aquest retorn a la normalitat l’hem de saber fer amb noves ulleres i una nova mirada posada en la protecció de la natura i el medi ambient. L’Educació Ambiental des dels inicis dels anys setanta ha intentat desenvolupar estratègies que ajudessin a l’ésser humà a situar-se en la terra i conèixer els seus límits d’actuació vers el seu entorn. Multitud de programes per al desenvolupament sostenible han anat en aquest sentit. I vés per on, una insignificant cadena d’ADN, en pocs dies, ha fet veure a bona part de la població mundial, el concepte de pandèmia, com aquestes s’originen en part per problemàtiques ambientals associades, la lluita del canvi climàtic i la descarbonització, són importants, un nou estil de vida és possible, apostar per altres energies, per al cooperativisme, l’economia circular...

Hem de veure aquesta situació de la Covid-19 com una oportunitat. El període de desconfinament està en marxa i sembla que aviat podrem reincorporar-nos a les nostres tasques amb la ‘nova normalitat’, que seran  noves mesures de seguretat i amb restriccions que hem de ser capaços que no ens limitin la creativitat i la capacitat d’acció. Caldrà fer-ho amb aquesta nova mirada d’estima per la biodiversitat, les plantes i els animals i els seus hàbitats. No són els nostres enemics i aquesta pandèmia ens ha de servir també per aprendre alguna cosa. La preservació de la natura i la bona gestió de la mateixa ens ajudarà a lluitar vers noves pandèmies i noves situacions sanitàries que ens puguin arribar. No sabem com serà el futur pròxim, la incertesa ha arribat per quedar-se, aquesta distància física que ens hem marcat esdevindrà una distància social si s’allarga molt en el temps i caldrà adaptar-nos i canviar algunes de les nostres maneres de pensar si volem minimitzar el seu impacte a les nostres vides.

L’economia al país també ha estat molt malmesa i la seva recuperació no serà ràpida ni fàcil i comportarà patiment per a molts. Esperem que aquest malson passi aviat i del nou aprenentatge en traiem una millor relació de l’espècie humana amb la resta de la biodiversitat natural i una nova comprensió de quin és el valor en majúscules de la vida.