Els mitjans de comunicació poden contribuir a eradicar la violència masclista o a perpetuar-la

Les Jornades sobre Violència de Gènere i Salut de Medicus Mundi Mediterrània es van dedicar al paper dels mitjans de comunicació en l'abordatge d'aquesta problemàtica global amb ponents de quatre continents.

Ja són tres les jornades de violència de gènere i salut que hem organitzat des de Medicus Mundi Mediterrània. Les terceres (22 i 23 de setembre del 2021) van estar enfocades a analitzar com els mitjans de comunicació tracten aquest problema global. Vam comptar amb ponents de quatre continents, procedents de Catalunya, Bòsnia i Hercegovina, Moçambic i Equador, així com amb la col·laboració de l’Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament, l’Ajuntament de Barcelona i l’Institut Català de la Dona.

Després de les sis hores de presentacions i torns de preguntes podem arribar a les següents conclusions, tal com les exposà Iván Zahínos, coordinador de relacions internacionals de Medicus Mundi Mediterrània, a l’acte de clausura:

La primera és la total pertinença del tema. Comencem a treballar sobre el paper dels mitjans de comunicació a partir de la col·laboració amb l’associació de periodistes de Bòsnia i Hercegovina. En aquestes jornades hem observat la gran influència dels mitjans de comunicació en la percepció del públic sobre la violència masclista. Fins al punt que poden contribuir tant en la seva erradicació com perpetuació. Ens vam centrar, sobretot, en premsa i televisió, però també vam parlar del paper de la publicitat en difondre estereotips i normalitzar la desigualtat i la violència, així com la violència exercida a l'entorn digital.

La segona, és la necessitat de voluntat política per posar límit a la informació perjudicial que genera més desigualtat i més violència. Això es complirà si es regula. En aquest sentit hem vist que alguns països estan més avançats i d'altres, com els africans, menys. Aquesta voluntat política es construeix a partir del treball en xarxa de les organitzacions de la societat civil per fer incidència política sobre els governs.

La tercera és que, malgrat que el problema existeix a tots els països del món, la disparitat en el tractament de la informació és evident. Als països africans encara hi ha molt poca presència de dones als mitjans de comunicació, cosa que afecta en la visió que s’ofereix. En els altres països hi ha més presència femenina, però encara cal treballar molt per construir un imaginari col·lectiu més igualitari.

La quarta és la facilitat amb què la violència i la desigualtat es colen a tots els àmbits en els quals ens movem. La violència ha entrat ràpidament a les xarxes socials, afectant sobretot la població més jove, convertint-se en un problema de futur: està clar que el que sembrem avui és el que recollirem demà. Per això és tan important l'ètica als mitjans de comunicació i a qualsevol usuari de les xarxes, siguin empreses o individus.

La cinquena és que considerem un encert haver donat veu no només a gent del sector de la cooperació de l’acadèmia, sinó també d’importants mitjans de comunicació com (com Ima Sanchís de La Vanguardia o Gemma Ruíz de TV3), o inclús del cinema i del teatre (l’actriu Alicia Reyero) i de les arts (la poeta Ainara García o el guitarrista Stephen Marchionda). Aquestes veus, més properes, permeten que el missatge arribi molt millor al públic, i és una lliçó apresa per a altres jornades i activitats.

No va faltar al final de l’esdeveniment l’agraïment a la valentia dels professionals de la comunicació, que en els temps que corren trenquen una llança a favor de la igualtat. També s’ha mencionat com la nostra convidada Borka Rudic, secretaria general de l’associació de Bòsnia i Hercegovina, pateixen un assetjament de la gent partidària que tot segueixi tal com està.

Podeu revisar les jornades al complet en el nostre canal de YouTube.