Elisenda Bru: “Volem donar a conèixer i posar en valor el patrimoni de Montornès d’una manera divertida”
Comparteix
L’Associació Cultural Palau Dalmanla està a punt d’estrenar ‘La llavor de la batalla’, el tercer gran espectacle d’aquesta entitat de Montornès del Vallès.
Sovint, a les persones ens costa valorar el que tenim a casa. Per això, sempre és bona idea reivindicar el patrimoni local que forma part de la nostra identitat col·lectiva. Això és precisament el que fa l'Associació Cultural Palau Dalmanla: posar en relleu la història i la cultura de Montornès del Vallès amb una perspectiva fresca i divertida.
En parlem amb l’Elisenda Bru, la seva presidenta, en un moment en què l’entitat està a punt d’estrenar la seva tercera gran obra de producció pròpia, titulada ‘La llavor de la batalla’, que es podrà veure els dies 19 i 20 d’octubre al Teatre Margarida Xirgu de Montornès.
Què és Palau Dalmanla?
Palau Dalmanla és el nom que tenia la zona de Montornès cap al segle X, o fins i tot abans. Es podria dir que és el primer nom que es troba escrit per denominar el nostre poble, tot i que és veritat que hi ha diferents versions sobre això.
Com va néixer l’associació cultural?
L’origen se situa en plena pandèmia i sorgeix d’un grup de persones que col·laboràvem amb una altra associació del poble que es diu La Remençada. Com que aquell any no podíem fer res perquè estàvem confinats a casa, alguns companys ens vam engrescar a fer un vídeo sobre La Remençada. L’any següent, aquell grup ens anàvem reunint i teníem ganes de continuar fent coses.
Quina idea teníeu al cap?
Volíem fer les nostres aportacions des de l’àmbit cultural, buscar informació sobre el patrimoni històric i cultural de Montornès, sobretot per reivindicar-lo i valorar-lo. Va ser aleshores quan ens vam engrescar a fundar l’Associació Cultural Palau Dalmanla. I aquí estem.
De quin patrimoni parlem?
Sovint quan parlem de patrimoni sempre pensem en l’arquitectònic, però, a banda d’això, nosaltres volíem parlar de la història de les persones que han format part de Montornès. Al poble hi ha una associació que ha fet molta recerca en aquest sentit, així com l’arxiver municipal que teníem fins fa poc, el Nicolau Guanyabens, que ha treballat molt en l’arxiu del poble. El resultat de tot plegat és que tenim molta informació de tots els aspectes de la vida humana de Montornès des de l’època romana fins als nostres dies.
De quina manera promoveu aquest patrimoni?
Ho hem fet a partir, sobretot, dels nostres espectacles. L’any passat, per exemple, vam adaptar ‘El Petit Príncep’ i vam muntar l’obra al voltant dels espais culturals del poble. Vam fer passar els personatges per aquests espais culturals per ressaltar-los. Aquesta és la nostra filosofia, però cada any intentem fer alguna cosa original, per aportar diferents visions. Intentem fer una obra pròpia de l’entitat cada any.
Costa valorar el que tenim a casa?
Sovint és una qüestió de desconeixement. I la nostra idea era revertir això, aprofitant que moltes persones s’han dedicat a fer recerca, i difondre-ho entre el màxim de públic possible. Per tant, l’objectiu és donar a conèixer i posar en valor el patrimoni de Montornès, i fer-ho de manera divertida. I la nostra forma de fer-ho és amb aquests espectacles, que barregen elements històrics del poble amb tocs d’humor. Al cap i a la fi, el que volem és fer passar una bona estona, perquè amb humor i alegria sembla que tot s’entén millor.
"Un dels objectius és parlar de la història de les persones que han format part de Montornès".
Sempre adapteu obres i les vinculeu d’alguna manera a Montornès.
Exacte, triem una història i intentem crear un lligam amb el nostre poble. El primer any vam fer l’obra ‘Queen Masferrer’, que unia música del grup Queen i una masia del poble que es diu Masferrer. I vam fer el joc de paraules amb el presentador de TV3, el Quim Masferrer. Estem una mica bojos, en el bon sentit, i fem coses d’aquestes. I l’any passat, amb ‘El Petit Príncep’ també ens ho vam passar molt bé.
En total, vau aplegar més d’un miler de persones al Teatre Margarida Xirgu.
‘El Petit Príncep’ ja és una obra que té molta tirada per si mateixa i crida molta gent. A més, coincidia amb el vuitantè aniversari de la primera edició del llibre i tot va quedar molt rodó. Va ser un espectacle molt bonic i la resposta del públic va ser molt bona, tant que vam haver d’afegir una sessió extra perquè les entrades es van esgotar en molt poc temps. Va ser una bogeria.
D’aquí a pocs dies estreneu ‘La llavor de la batalla’, la vostra tercera gran obra.
La representarem els dies 19 i 20 d’octubre al Teatre Margarida Xirgu i, en aquest cas, és una obra que ens hem inventat nosaltres. La idea va sorgir arran d’una dansa que es diu ‘La dansa de la batalla’ que fa la Colla de Gegants de Montornès durant la Festa Major, i que representa la victòria dels pagesos de remença contra els senyors feudals, contra el veguer Pere Anton de Rocacrespa. Hem decidit donar-li una volta i preguntar-nos què hauria passat si Pere Anton de Rocacrespa i els soldats de la Diputació haguessin derrotat els pagesos de remença.
Una reinterpretació de la història en tota regla.
És una mena de distopia basada en aquella època de la història medieval, i introduïm bandes sonores de pel·lícules conegudes i filmacions que hem fet durant l’any i que projectarem alhora que fem la representació teatral.
Més enllà d’aquestes obres, quines activitats dueu a terme?
Sempre intentem col·laborar amb tot el que podem amb altres associacions del poble. Nosaltres som poquets, el grup que ens reunim som unes dotze persones, i tots formem part d’altres entitats. Al cap i a la fi, aquí tots ens coneixem i ens agrada ajudar.
Per exemple, a la Festa Major les penyes organitzen proves i nosaltres fem de jurat, enguany serem promotors del correllengua, també fem coses amb motiu del Dia de la Dona, ens hem adherit al Voluntariat per la llengua, una de les nostres sòcies ara impartirà un curs de sardanes al casal de cultura del poble fins al juny tots els divendres a la tarda… Amb tot, ens centrem molt en la gran obra, perquè ens té enfeinats tot l’any.
Sou una entitat relativament jove, com us ha rebut el poble?
Molt bé, estem molt contents en aquest aspecte. Val a dir que com que tots col·laborem amb altres entitats i la gent ens coneix, ens hem sentit molt ben acollits. A més, tots nosaltres continuem treballant i donant suport a altres associacions culturals, de voluntariat o de l’àmbit que sigui. De fet, un dels nostres objectius fundacionals era establir relacions amb la resta del teixit associatiu i reforçar les relacions amb altres entitats.
També us haureu topat amb dificultats.
La principal dificultat que tenim és que tots fem moltes coses i estem molt ocupats. Poder trobar-se i reunir totes les persones amb qui col·laborem sovint és complicat. La gent està molt disposada a participar, però costa trobar dies que vagin bé a tothom. Això ens limita i complica la nostra tasca, per això hem de fer-ho en caps de setmana o períodes de vacances, principalment.
Què teniu pensat per al futur?
Sempre estem en marxa. Mentre hem estat dedicant-nos a l’obra d’aquest any, ja hi ha persones de l’entitat que han començat a treballar en l’obra de l’any que ve. Ara bé, no puc avançar res perquè sempre tenim tres o quatre opcions sobre la taula i encara no tenim res definit.
Afegeix un nou comentari