Àmbit de la notícia
Formació

Ferran López: “Tot i viure en un món digital, la proximitat personal i el contacte directe ajuden molt a connectar amb el voluntariat”

Entitat redactora
Fundació Pere Tarrés - Transversal
Autor/a
Alba Monclús
  • Espai de formació i trobada entre persones mentores del projecte HEDERA.
    Espai de formació i trobada entre persones mentores del projecte HEDERA.
  • Mentores del Projecte compartint la seva experiència.
    Mentores del Projecte compartint la seva experiència.
  • Trobada entre mentores i mentorades del projecte HEDERA.
    Trobada entre mentores i mentorades del projecte HEDERA.

Parlem amb el responsable d’HEDERA, un projecte de mentoria social per afavorir la igualtat d’oportunitats per fer estudis superiors

A Catalunya el 25% dels alumnes matriculats a batxillerat no l’acaben. Aquestes són algunes de les dades que ens dona Ferran López, responsable del Projecte HEDERA, un projecte impulsat per Fundesplai on joves que volen fer estudis superiors reben l’acompanyament d’una persona voluntària que ja ha passat anteriorment per la seva situació. 

A través de trobades virtuals, les parelles s’acompanyen en aquest procés en el que afloren no només temes purament acadèmics sinó també d’altres més emocionals com ara la gestió de l’estrès, els dubtes o les expectatives de futur. Joves que acompanyen joves en el seu creixement formatiu i personal. 

Com es fa aquest match entre estudiants i persones voluntàries? 

El que busquem quan fem els emparellaments és encaixar les necessitats o els perfils dels alumnes que han de ser mentorats amb els perfils de les persones que seran les seves futures mentores. Cada noi o noia té necessitats i dubtes particulars. Tot i que alguns aspectes es poden resoldre amb acompanyament general, hi ha necessitats específiques vinculades al tipus d’estudis que volen fer o condicionants d’altres condicionants personals que poden influir en les relacions de mentoria.

En quines àrees és més important aquest suport? 

Les preocupacions principals que detectem són sobretot al voltant de temes acadèmics: decidir si fer un cicle o un grau, preparar la selectivitat, especialment amb els canvis en el format d’aquests anys que afegeixen pressió a l’alumnat, i altres qüestions lligades a l’organització del temps i tècniques d’estudi. 

Els estudiants que participen del projecte ho fan des de la voluntarietat?  

Sí, l’entrada al programa és voluntària. Tot i que els professors dels seus respectius instituts poden proposar-los de participar però la decisió final és sempre de l’alumne. Això és fonamental perquè la relació de mentoria funcioni.

Les persones mentores que acompanyen aquests joves també són voluntàries. Que se’ls demana per fer aquest acompanyament? 

Primer de tot els demanem que facin una formació específica en mentoria per que coneguin la metodologia i el projecte i sàpiguen com acompanyar els nois i noies des d'una perspectiva d'enfortir l'autonomia i l’apoderament. No es tracta de generar relacions de dependència, sinó que la persona mentora pugui donar eines i recursos als nois i noies perquè puguin funcionar millor autònomament.

Teniu un perfil de voluntariat força jove. 

Sí, tenim alumnes de segon o tercer grau que es porten dos o tres anys amb la persona mentorada, i aquestes mentories entre persones joves funcionen molt bé. Tot i que no tenim encara les dades definitives d’aquesta edició, en cursos anteriors dues terceres parts dels mentors eren estudiants universitaris. Tot i tenir perfils variats, la proximitat generacional ajuda molt a establir vincles de confiança i complicitat.

 

 

Que és el que valoren més d’aquesta experiència les persones voluntàries? Per que sabem que n’hi ha que han repetit en més d’una ocasió. 

Jo crec que valoren principalment la relació que construeixen amb la persona mentorada. De fet, el 75% de les parelles continuen la relació més enllà del temps establert inicialment, cosa que indica que el vincle és fort i la confiança es manté més enllà del marc del projecte.

El tema del relleu generacional és una preocupació constant a les entitats però en aquest cas veiem molta gent jove en diferents territoris implicant-se amb el projecte.

La gent jove està disposada a col·laborar i a implicar-se. Hem vist que, quan hem pogut explicar el projecte directament en els campus universitaris, la resposta ha estat molt bona.

Tot i viure en un món digital, la proximitat personal i el contacte directe ajuden molt a connectar amb el voluntariat. La mitjana d’edat entre les persones voluntàries del projecte continua sent de 30 anys, la qual cosa confirma l’interès d’aquest sector de la població en mobilitzar-se i implicar-se. 

Per acabar, en quin punt és troba l’edició d’enguany del projecte Hedera? Aquelles persones que ho desitgin, encara estan a temps de sumar-s’hi? 

Ara mateix estem acabant de presentar el projecte als nois i noies dels instituts, explicant-los què és la mentoria i què els pot oferir el projecte. Tenim 32 centres participants i estem acabant la fase d’inscripcions. 

També estem buscant voluntaris que vulguin acompanyar aquests joves en el seu procés educatiu. És una fase important per assegurar que el projecte continuï amb força i aconseguim el màxim impacte en la inclusió social i educativa. Per tant, totes aquelles persones que tinguin ganes de descobrir que és això de ser mentor/a encara està a temps. 

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari