Yakhare Traore: “Les dones africanes també estem aquí i formem part d'aquesta comunitat”

L'Associació de Dones Africanes pel Desenvolupament (ADAD) va nèixer al barri de Ca n'Anglada, a Terrasa. Va ser creada per un grup de dones procedents de diferents territoris de l'Àfrica que tenien, sobretot, dues coses en comú: el sentiment de no ser suficientment partíceps de la comunitat en la qual viuen i la necessitat de reivincar els seus drets i paper en la societat. 

És així com començaren a fer reunions, organitzar accions i activitats i teixir relacions amb altres associacions i col·lectius de Terrassa i de tota Catalunya. A dia d'avui, ADAD treballa per l'apoderament de les dones africanes i la promoció dels seus drets, així com per enfortit les organitzacions de drets de les dones a l'Àfrica. 

Entrevistem a la seva presidenta, Yakhare Traore, mestra senegalesa i activista feminista, qui té expertesa en matèria de gènere, emprenedoria social i defensa del dret a l'educació de les dones i infants.

Com es va crear ADAD i per què?

L'Associació de Dones Africanes pel Desenvolupament la vam crear a Ca n'Anglada, però és de dones a tota Catalunya. N’hi ha unes que estan a Barcelona, altres a Mataró i altres aquí a Terrassa. Som unes amigues que vam dir "Per què no fem una associació?" Perquè vegin que les dones africanes també estem aquí i formem part d'aquesta comunitat. També per a lluitar pels nostres drets i fer-los visibles.

Quin tipus d'accions, incidència i activitats feu a l'associació?

El que fem primer és fer-nos visibles, com et dic. Perquè som totes emigrants i moltes coses que es fan aquí nosaltres no ho sabem, són els homes qui van. Tenim dret a la vida en aquesta comunitat. Lluitem també perquè les nostres filles continuen estudiant i per acabar amb la mutilació genital femenina. Fem economia solidària a Àfrica, portem coses allí i treballem amb associacions d'allí per lluitar contra la mutilació, que continua practicant-se avui en dia.

De quina manera reivindiqueu el vostre lloc en la societat catalana?

Formem part de la Comissió 8 de març de Terrassa. Perquè, quan vam formar l'associació, vam veure que estava aquesta organització que lluita contra la violència contra a les dones, que és part de la nostra lluita. Vam contactar amb l'Ajuntament per a saber-ne i ara en formem part. Amb la comissió, si hi ha reunions, hi participem, i anem fent actes també.

El nostre objectiu és ‘Siggi’. ‘Siggi’ significa “aixecar el bust”. Per als homes africans, en gran part els senegalesos, les dones tenen un paper més baix. Aleshores la nostra missió és que les dones s'aixequin. Amb això ens hem apropat a l'Ajuntament i a les associacions d'aquí. Hi ha molts col·lectius que estan aquí i col·laborem amb ells perquè la gent també ens vegi.

Yakhare Traore: "La nostra missió és que les dones s'aixequin"

Quina és la realitat de les dones africanes al barri de Ca n'Anglada?

El que veiem aquí és que moltes dones, com jo i com altres, les ha portat el seu marit aquí. Elles estaven al Senegal, Mali o a una altra part d'Àfrica i el marit ha fet reagrupació familiar per portar-les. Aleshores, què fem? Sols ens quedem en casa; o anem a treballar i després donem els diners al marit; o anem a treballar, compartim les despeses de la casa i després fem totes les coses de la casa. No tenim drets.

Sempre la dona africana ha estat callada, no tenia drets. Nosaltres per a fer qualsevol cosa hem de demanar permís al marit i això ho volem reivindicar. Tenim drets també, com el marit. Som humans, persones com ells. Participem 50-50 amb les despeses de la casa. Mereixem que ens respectin. Però això ha estat difícil fins ara. Ho anem a aconseguir a poc a poc. Perquè ara hi ha dones que abans d'anar a les reunions o fer altres coses demanen permís al marit. Nosaltres estem lluitant contra això.  

Com està sent la resposta de les dones?

El moviment va creixent a poc a poc, però tenen por. Perquè la paraula ‘feminista’ fa por. Les dones tenen una mica de por d'això, perquè diuen que els homes són els seus germans, les han portat aquí i no van s'enfrontaran a ells. Però no és enfrontar-se, per això a l'associació anem a poc a poc i tenim fe en què un dia moltes dones aniran treballant amb nosaltres en aquest ideal.  

Com reben els homes la vostra lluita feminista?

Primer ens miren malament, però després la majoria ens fa suport. A vegades, si fem coses, són ells mateixos qui ens ajuden a muntar i organitzar. Tenim també problemes amb alguns homes que no volen que les seves dones vagin a reunions. Quan escolten el tema del feminisme no volen. També hi ha aquest tipus d'homes, però penso que a poc a poc ho aconseguirem.

Veieu una diferència respecte al feminisme en els vostres fills i filles?

La mentalitat dels nens d'aquí és ja així, no van a acceptar la violència contra les dones, protegeixen a les seves famílies i saben els seus drets. Perquè tot això ho han après també a l'escola.

Com es viu la cultura pròpia en un país on la cultura és tan diferent?

És molt difícil. És una cosa que hem viscut totes aquí. Entre Àfrica i Europa hi ha una gran diferència, tenim moltes coses diferents. Avui en dia hi ha dones que viuen Àfrica dins d'Europa. Pel que fa a l'idioma, venir aquí, aprendre el català i el castellà, és complicat. Adaptar-se i córrer és difícil.  

Yakhare Traore: "Jo vull mantenir la meva cultura, però he de tenir en compte que soc a un altre país ara, i això acaba sent un xoc" 

És difícil mantenir la cultura pròpia estant aquí?

Sí, és difícil. Per exemple, pel que fa als nens. Jo soc senegalesa i vull inculcar els valors del Senegal a la meva filla, que ara té 18 anys. Ella no ha nascut aquí, però està aquí des que tenia 2 anys, és com si hagués nascut aquí. Aleshores és difícil, perquè jo vull mantenir la meva cultura, però he de tenir en compte que soc a un altre país ara, i això acaba sent un xoc.  

També, si anem al Senegal, allí també estem perduts, perquè hi ha moltes coses que han marxat i nosaltres també. Els nens també ho paguen, perquè ni són espanyols ni són senegalesos, aleshores estan en el punt que no saben on van.

A l'associació organitzeu activitats per viure la vostra cultura i tradicions?

Sí, ho intentem. Ens reunim el primer dissabte de cada mes al local. Fem festa i fem les Tontins, una activitat amb diners per ajudar-nos que és típica de la cultura senegalesa. Per exemple, si hem d'anar de vacances al Senegal, ens reunim primer, parlem i després ens donen els diners recollits entre tots. Al mes següent seran per una altra persona. Si hi ha festa ens reunim i si hi ha dol també. Intentem fer petites coses que tenim de la nostra cultura.

Feu també activitats perquè els infants aprenguin les cultures africanes?

És una cosa més de les famílies, perquè és difícil. Però el que estem fent les mares és deixar a poc a poc l'associació als nostres fills. El nostre objectiu és que un dia la deixem en mans dels nens, perquè ells coneguin la cultura. Però és difícil, perquè a l'escola no es tracten molt aquests temes.