Crida per salvar el ‘Xerrem Amèrica’, un projecte de conversa en català que traspassa fronteres

Amb la veu trencada i el cor encongit per l’emoció, l’Albert Giménez Roig explica a través de la pantalla que aprendre català l’ha ajudat a apropar-se a les seves arrels. “Tota la meva família és molt catalana, soc l’únic que visc fora i ara puc dir que quan vagi a Barcelona seré capaç de parlar català amb els meus”. L’Albert, veneçolà i resident a Ciutat de Mèxic, és nebot de la Montserrat Roig, una de les grans figures de la literatura catalana del segle XX, i ha après a parlar català gràcies al ‘Xerrem Amèrica’, un programa de conversa en llengua catalana en línia que agrupa persones d’arreu del continent americà.

El ‘Xerrem Amèrica’, una variant de l’exitós programa de la Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana (CAL) ‘Xerrem Junts’, ha funcionat molt bé durant els dos anys que ha estat en marxa. No obstant això, i després d’aconseguir la fita d’acollir una quarantena de xerraires de sis països del continent americà, a finals d’aquest 2024 el projecte s’ha vist obligat a abaixar la persiana indefinidament per manca de recursos.  

Es podria dir que, d’alguna manera, el ‘Xerrem Amèrica’ ha mort d’èxit, atès que el seu creixement exponencial demana més recursos i suport extern per garantir el seu bon funcionament. El Saoka Kingolo, un dels coordinadors del programa, està d’acord amb aquesta afirmació, però de seguida s’afanya a deixar clar que el programa no està mort –es tracta d’una suspensió a l’espera de trobar una solució– i que des de la CAL no hi volen renunciar. “Nosaltres tenim claríssim el valor intrínsec que un projecte com aquest té per a la llengua i per al país, per això no podem tancar-lo definitivament i estem fent una crida per buscar suports i donar-li continuïtat”, assegura.

El Xerrem Amèrica fa una parada indefinida a l'espera de nous recursos.

🔹 Recentment, s'ha publicat un vídeo a les xarxes socials que fa una crida a la cerca de noves fonts de finançament. 

👉 https://t.co/UVYNgWPUKG pic.twitter.com/TuB4WyTp9L

— Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL) (@CAL_cat) December 10, 2024

Més recursos materials i personals per donar continuïtat al projecte

El ‘Xerrem Amèrica’ va néixer el 2023 gràcies a la iniciativa de Rodrigo Alves, qui ja exercia com a voluntari del ‘Xerrem Junts’, en format telemàtic, des del Brasil. El vincle més fort que el va connectar amb Catalunya i va despertar la seva curiositat pel català va ser, com ha passat en tants altres casos, el Barça. De seguida va trobar la complicitat i el suport del Sergi Blasi, un català que també viu al Brasil i que es va entusiasmar amb el projecte. 

Tots dos es van posar en contacte amb el Jordi Esteban, director del ‘Xerrem Junts’ i ideòleg de la metodologia que s’empra al programa, qui els va formar i els va ajudar a moure la proposta a casals catalans i universitats d’Amèrica. No van trigar a trobar persones interessades de diferents països del continent per muntar els primers grups. Esteban també va trobar una voluntària per guiar les xerrades, l’Helena Cordón, que es va sumar a l’equip des de Catalunya.

Per la seva banda, Esteban va informar la junta de la CAL, que va donar via lliure a la proposta, amb algunes reserves: “Em van indicar que aquest no era un tema preferent, en el sentit que calia dedicar tots els esforços a Catalunya, on prou feina tenim”, explica Esteban. 

El projecte va tirar endavant i ha estat molt reeixit en els dos anys que ha funcionat, aplegant una quarantena de xerraires americans, repartits en diversos grups i procedents de sis països, que han après o perfeccionat el seu català, amb l’ajuda de persones voluntàries i aplicant el mètode de conversa ideat per Esteban. 

El creixement de la iniciativa ha obligat els seus impulsors a plantejar la necessitat de comptar amb més recursos materials i personals, així com suport extern per garantir-ne el bon funcionament. “El projecte no ha parat d’ampliar-se i demana cada cop més atenció i recursos, com alguna persona amb un perfil més tècnic amb prou temps per coordinar tot plegat, una tasca que no pot caure sobre les espatlles de les voluntàries”, assenyala Saoka Kingolo. 

Davant d’aquesta situació, i de la impossibilitat de demanar subvencions, l’única sortida ha estat aturar indefinidament el ‘Xerrem Amèrica’ a l’espera d’alguna solució. “S’ha demostrat que el programa desperta interès i té recorregut, moltes persones s’hi han sumat per diferents raons, professionals, comercials o familiars, entre altres, i seria una llàstima perdre’l”, lamenta Esteban.

‘Xerrem Junts’: un model consolidat per a la cohesió i l’ús del català

Mentre que el ‘Xerrem Amèrica’ afronta aquestes dificultats arran de la manca de recursos i de suport, el projecte mare, el ‘Xerrem Junts’ es consolida com una eina clau per promoure l’ús social del català, amb una estructura sòlida, un creixement constant i un impacte notable en la cohesió social i la integració de persones nouvingudes a Catalunya.

“El ‘Xerrem Junts’ és un vehicle que es posa a mercè de multitud d’agents socials de Catalunya davant la responsabilitat de fer augmentar el nombre de parlants de català, i ho fa a través d’una metodologia, una formació i un acompanyament que donen lloc a una activitat de cooperació en què les persones voluntàries són les encarregades de dirigir i guiar els grups de conversa”, exposa Esteban, alma mater del projecte des de l’inici. 

El projecte va sorgir el 1995, quan Esteban treballava a la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat, on es va constatar la necessitat d’un impuls de l’ús social del català. L’actual director del programa va imaginar tipologies de grups de conversa per ajudar tres perfils de persones usuàries: persones que no entenen el català; persones que l’entenen, però no són capaces de parlar-lo; i persones que el saben parlar, però amb moltes dificultats, i volen guanyar agilitat i fluïdesa. 

Esteban va desenvolupar el mètode, que ha plasmat en llibres i manuals, i el 2007 la CAL es va interessar pel projecte i el va incorporar a l’entitat, aportant recursos per estendre el programa. 

“No és un mètode especial, sinó natural: les trobades es basen a expressar sentiments, compartir experiències, coneixements, records i opinions, els elements essencials de la comunicació humana”, diu, alhora que afegeix que han creat “espais de col·loquialitat catalana en què les trobades no són d’aprenentatge, sinó més aviat de compartició d’humanitat en català on es posen en joc valors com la inclusió, la cohesió social o el diàleg intercultural, entre altres”. 

Els grups de conversa es desenvolupen sota el guiatge i l’orientació de les persones voluntàries, que prèviament s’han format en el mètode del projecte, i que tenen un paper central en el funcionament del ‘Xerrem Junts’. Esteban destaca que tenen tres comeses principals: fer parlar molt els xerraires; constatar que s’avança en la llengua; i aconseguir que les experiències dels grups siguin enriquidores des del punt de vista humà. 

“Contribuir a l’ús social del català és una bona experiència, i és molt gratificant veure els avenços del grup i l’intercanvi d’experiències i vivències”, destaca l’Imma Soldevila, voluntària del projecte, qui remarca que, per a algunes persones, la iniciativa “és l’únic espai de llibertat que tenen”.

També juguen un paper essencial en tot plegat les entitats on s’organitzen els grups de conversa, com biblioteques, ateneus, Associacions de Famílies d’Alumnes (AFA) o diferents agrupacions, que s’encarreguen d’oferir l’espai –en el cas dels grups presencials– i cercar les persones voluntàries per dirigir les xerrades. La CAL els dona suport en l’àmbit de la formació del voluntariat, els materials necessaris i l’acompanyament i seguiment que precisin. 

Els números del projecte posen en relleu el seu impacte creixent i la seva rellevància pel que fa a l’impuls de l’ús social del català. Segons consta a la memòria d’activitat del 2023, el ‘Xerrem Junts’ va aplegar uns 1.300 xerraires, repartits en gairebé 200 grups de conversa, dels quals el 90% van ser en format presencial i un 10%, virtual. Tot plegat va possibilitar un total de 8.500 hores de conversa en català el 2023, un any en què el nombre de grups va repuntar un 12% i les persones voluntàries noves van arribar al 40%. 

Crida per salvar el ‘Xerrem Amèrica’

Amb tot, és paradoxal que el ‘Xerrem Junts’ avanci amb pas ferm, mentre que el ‘Xerrem Amèrica’ es veu obligat a aturar-se per manca de recursos i suport, tenint en compte que estava funcionant molt bé i aportava molt de valor a les participants. Així ho assenyala a través de les xarxes una de les peces clau de la iniciativa, el Sergi Blasi, qui comenta que diversos xerraires li han transmès la voluntat de pagar una quota per salvar el ‘Xerrem Amèrica’: “Això és molt bon senyal i serà una gran prova per demostrar a l’administració que aquest programa d’inclusió, no només lingüística sinó també social i cultural, hauria de ser una eina indispensable per a la pràctica de la nostra llengua a la Catalunya Exterior“.   

En aquest sentit, una desena de xerraires han volgut donar el seu testimoni en un vídeo amb l’objectiu de reforçar la crida de la CAL per trobar noves fonts de finançament que permetin donar continuïtat al programa. 

També vol subratllar aquest missatge el Saoka Kingolo, coordinador, qui està convençut que el país necessita un projecte com aquest per “connectar Catalunya amb el món, generant un efecte dominó que enriqueix tant la pràctica de la llengua com la connexió cultural, amb beneficis incalculables que no requereixen grans inversions”.

De la mateixa manera, l’Helena Cordón, una de les guies dels grups de conversa, remarca que la variant americana del ‘Xerrem Junts’ basteix ponts entre Catalunya i persones que tenen un fort interès per la llengua i la cultura catalanes: “Crea nous vincles, però també dona arrels a aquells que s’han hagut de desplaçar allí”. És el cas de l’Albert Giménez Roig –i de moltes altres persones–, que han trobat en el ‘Xerrem Amèrica’ un espai per reconnectar amb les seves arrels i viure la llengua i la cultura catalanes a milers de quilòmetres de distància.