La participació social i comunitària de les dones a Barcelona

Segons dades de l’Ajuntament de Barcelona, l’any 2023 hi havia registrades fins a 5.545 entitats a la ciutat, 182 de les quals eren associacions o col·lectius feministes, formats per dones i dedicats a fomentar la igualtat de gènere i la diversitat sexual i afectiva, entre altres. Segons el II Pla per la justícia de gènere 2021-2025, si comptem les associacions i col·lectivitats que no estan formalitzades, però que operen activament als barris, la xifra augmenta fins a les 249 entitats.

Podem trobar associacions per tots els barris de la ciutat, però es concentren especialment a Ciutat Vella, l’Eixample i Gràcia. Segons el portal web Dades x Associacions x BCN, el barri amb més percentatge d’entitats de l’àmbit temàtic “dones” és la Dreta de l’Eixample, on hi ha el 17,33% de les entitats que aborden aquest àmbit temàtic. El segon barri amb més entitats de dones és el Raval, amb un 9,33% de les entitats d’aquest àmbit temàtic.  

El portal també constata que, en conjunt, els barris amb més entitats són aquells que tenen una renda mitjana, llevat del Raval, el qual, malgrat tenir unes de les rendes més baixes de la ciutat, és el segon barri amb més entitats registrades.

La participació de les dones, segons la tipologia d’activitats

Pel que fa a l’especialització i tipologia de les entitats, trobem més dones a les entitats de l’acció social, la pau i la cooperació i els drets civils, mentre que a les ONG, les associacions ecologistes i els comitès de solidaritat, la participació entre homes i dones s’equilibra. Són dades de l’informe 'Anàlisi de la participació de dones en els espais institucionals i socials mixtos de la ciutat de Barcelona', de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2018, el qual també indica que el 10,8% de les dones i el 9,1% dels homes són membres actius d’algun d’aquests espais i les dones que més participen són les que tenen 75 anys o més.  

Segons l’'Enquesta de drets culturals de l’any 2022', les dones participen en un 41,9% dels casos en entitats socials, i els homes ho fan en un 38,5%. Respecte a la participació en celebracions o activitats col·lectives o comunitàries, les dones hi participen en un 65,5% i els homes en un 66,4%; i en reunions o espais de reivindicació, les xifres són un 40% i 38%, respectivament. L’enquesta també recull valoracions sobre la importància que homes i dones atorguen a la vida popular i comunitària: les dones hi donen bastant o molta importància en un 64,9% i, els homes, en un 55,2%.

Pel que fa a la participació social, l’'Enquesta de valors socials de l’any 2021' indica que aquell any, el 65,2% de les dones i el 64,8% dels homes va firmar una petició; el 67,1% de les dones i el 68,1% dels homes havien participat en una manifestació; el 53,2% de les dones i el 56,6% dels homes havien participat en una vaga; i en el darrer cas, el 40,2% de les dones i el 40,4% dels homes havien participat en una reunió pública.

Menys temps i menys presència a les posicions de poder

Pel que fa a les hores dedicades a la vida comunitària i associativa, s’observen desigualtats de gènere relacionades amb les dificultats de conciliació familiar. Segons l’informe ‘Gestió i usos del temps a les associacions veïnals de Barcelona 2021’, el 64% de les dones afirmen tenir més disponibilitat a les tardes, mentre que en els homes és així en el 50% dels casos. A més, les dones manifestaven tenir més dificultats per conciliar la participació social amb la seva quotidianitat (41,6%), mentre que els homes només s’hi trobaven en un 19,1% dels casos.

L’informe també demana a la població a què li agradaria dedicar més temps en cas de disposar-ne, a la qual cosa el 12,8% de les dones i 12,5% dels homes van respondre que voldrien dedicar més temps a reunions o espais de reivindicació, i el 20,1% i el 16,2%, respectivament, que voldrien participar en actes tradicionals o populars.

Respecte a les posicions de poder dins de les entitats, malgrat que sol haver-hi més dones implicades, aquesta feminització dels espais de participació es reverteix a mesura que s’assoleixen posicions de poder dins les entitats. En consonància, les dades de l’'Enquesta de participació ciutadana i associacionisme 2017' també apuntaven un nombre més elevat de membres femenines actives a les associacions i un nombre més reduït de dones representants o membres de les juntes, si bé les diferències amb els homes són petites.