Com sona l'ESO agrupa més de mil cinc-centes alumnes en un projecte per la música i la llengua catalana

Imagina passejar per la teva ciutat o el teu poble i veure com estan muntant un gran escenari. Imagina com, al cap d'uns dies, arriben més de mil cinc-centes joves acompanyades per cent vuitanta professores i surten totes a cantar i a ballar, a l'uníson. Això és el que veuries i viuries si l'equip de Com sona l'ESO triés la teva localitat per celebrar la seva trobada anual.

Aquest projecte va néixer l'any 2000 a les Terres de l'Ebre, impulsat per professores de música valencianes que treballaven allà. "Algunes vivien juntes, altres eres amigues i conegudes, i van començar a ajuntar les seves alumnes per cantar", diu Felip Dòria, membre de l'organització de Com sona l'ESO. Els primers anys eren al voltant d'unes tres-centes participants, però la xifra va anar creixent progressivament amb la incorporació de centres del País Valencià i les illes Balears.

D'aquelles tres-centes alumnes inicials es va passar, el 2015, a unes nou-centes i, un temps després, a mil dues-centes. "L'any de la pandèmia estàvem en mil cinc-centes alumnes; per la covid vam haver de parar un parell d'anys perquè era impossible ajuntar tanta gent i ho vam reprendre el 2022, quan vam ser mil cent alumnes, que era el mínim que ens havíem marcat per poder tornar a posar en marxa el projecte (infraestructures, despeses que comporta...)". En l'edició del 2024, celebrada a Altea (Alacant), hi va haver mil cinc-centes cinquanta participants de vuitanta-sis centres.

Per a les cantaires, actuar a Com sona l'ESO implica hores i hores d'assaig, responsabilitat, compenetració, ajudar-se entre elles i, fins i tot, "hi ha un canvi en la relació i la complicitat amb el professorat".

Música i llengua, els eixos del projecte

Dòria detalla que "és un projecte de l'escola pública per a l'escola pública". L'objectiu principal és "treure la música de les quatre parets de l'aula" i donar l'oportunitat a l'alumnat de poder participar en un gran espectacle com aquest i que pugui actuar davant d'un públic que no siguin només les seves companyes, ja que està obert a les famílies i a la gent del poble que les acull.

Un altre dels punts importants és la llengua. "Es té molta cura de la llengua", precisa Dòria, que afegeix que quan es van incorporar al projecte centres educatius valencians i balears, "la idea era unir els tres territoris de parla catalana", a més de "reforçar [l'idioma] i fer música en català".

Com es prepara Com sona l'ESO?

L'equip organitzatiu està format per vuit persones, amb les tasques repartides en dues àrees: la logística i econòmica, i l'artística. En aquesta última hi ha les persones encarregades d'escriure l'obra, que cada any és nova.

El procés d'escriptura comença a l'estiu i durant els mesos de setembre i octubre es preparen uns materials que s'envien als centres amb "les gravacions de les cançons amb acompanyament instrumental, unes amb veu i altres sense veu" perquè les alumnes ho vagin treballant. Però no només han de cantar, també ballar: "Hi ha moltes coreografies, que graven alumnes d'un institut on fan batxillerat artístic. Aquests vídeos són els que enviem al professorat i serviran com a model per al treball".

Un dels grans reptes és fer que totes les participants, separades per sis-cents quilòmetres de distància, s'aprenguin les mateixes cançons i coreografies per separat. Assajaran totes juntes a l'escenari tan sols dos dies abans de la representació.

Els dies de la trobada

Com sona l'ESO se celebra durant tres dies el mes de maig. La trobada comença un dimecres al matí amb l'arribada a la zona d'acampada i, a la tarda, es fa el primer assaig. "És molt espectacular perquè sempre el fem a pèl", confessa Dòria, ja que és la primera vegada que actuen totes. Explica que la vergonya que puguin tenir mentre practiquen a les seves escoles desapareix quan veuen que "ningú no s'estarà fixant en elles perquè hi ha moltes en què fixar-se". Després de demostrar el que saben fer, "es fa un silenci d'un parell de segons i elles mateixes s'ovacionen".

L'endemà, dijous, es fan les proves de so i a la nit es fa l'assaig general "a la mateixa hora del concert i vestits amb la mateixa roba". I divendres, és el gran dia: a les deu de la nit es fa per fi el concert, un espectacle musical que dura entre una hora i una hora i quinze minuts que es retransmet per estríming i per televisió (anys enrere a través de La Xarxa i el 2024 per À Punt).

Per omplir les estones que no estan assajant, l'organització prepara un seguit d'activitats d'esbarjo, com danses populars, actuacions musicals i de ball de les mateixes participants i concerts d'artistes i grups reconeguts com Xavi Sarrià, Auxili i DJ Trapella.

La seva participació en el disc de La Marató de 3Cat

En l'última edició de La Marató de 3Cat, Com sona l'ESO va posar el seu granet de sorra participant en el disc solidari que es publica cada any fent els cors de la cançó 'Tornarem', que van cantar la Suu, la Chenoa i la Blanca Paloma.

"Tinc molta relació amb el director del disc, l'Àngel Lacalle, que no coneixia el nostre projecte; li vaig ensenyar vídeos i va tenir clar que havíem de fer una col·laboració", explica Felip Dòria. Tot i que ha trigat a fer-se efectiva per motius de logística i de "tempos diferents", l'any passat es va poder materialitzar i al desembre va veure la llum la cançó.