S’acumulen les assignatures pendents de Catalunya per avançar en la recuperació de la biodiversitat

Les polítiques ambientals a Catalunya arrosseguen un endarreriment preocupant que no es correspon amb el context d’urgència climàtica i la crisi ecològica galopant que viu el país. Així ho van fer palès al Parlament de Catalunya representants de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), qui van exigir al Govern català que actuï per revertir aquesta tendència i impulsar accions legislatives encaminades a recuperar la natura. 

La situació és greu i no admet més dilació. De fet, estem pitjor que fa un any, tal com evidencia l’última actualització de l’Indicador del Planeta Viu, elaborat per l’Observatori del Patrimoni Natural i la Biodiversitat, que ha elevat fins al 28% la pèrdua d’individus de fauna salvatge en els darrers vint anys, fet que suposa una tendència negativa d’1,5% anual. 

Un altre indicador –en aquest cas, global– que posa de manifest que la preocupació pels riscos ambientals no és un problema de futur, sinó de present, s’ha anunciat al Fòrum Econòmic Mundial celebrat a Davos aquest 2025, on s’ha presentat un informe que anticipa un retrocés del producte interior brut (PIB) mundial d’entre el 50 i el 70% entre el 2050 i 2070 a causa dels “xocs climàtics” que patirà el món. “Existeix un risc de ruïna”, ha advertit Sandy Trust, un dels autors de l’estudi. 

Davant d’aquest panorama tan poc encoratjador, des de la XCN reclamen a les administracions i institucions públiques dur a terme “polítiques valentes i efectives”, així com posar fi als retards que afecten projectes clau per avançar en la recuperació de la biodiversitat, “la base sobre la qual se sustenta la nostra economia i la nostra salut”, avisen. 

Així ho han exposat en una compareixença a la Comissió de Transició Ecològica del Parlament de Catalunya la Cristina Sánchez, presidenta de la XCN i delegada territorial de SEO/BirdLife a Catalunya; i la Sandra Carrera, directora de la XCN. Ambdues han reivindicat “la tasca incansable que realitzen diàriament el centenar d’entitats de conservació de la natura del nostre territori”, però han coincidit que amb això no n’hi ha prou. 

Concretament, l’entitat posa el focus en quatre fites estratègiques que cal assolir com més aviat millor per fer un pas endavant en la conservació i restauració de la natura. Es tracta de la Llei de patrimoni natural i biodiversitat catalana; l’Agència de la Natura de Catalunya (ANACAT), el Fons de Patrimoni Natural i el Conservatori del litoral. 

📢Aquesta tarda hem comparegut al @parlamentcat para posar de relleu el paper de les entitats de conservació de la natura i reclamar una Llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat que incorpori el Reglament Europeu de Restauració, la aplicació de la Llei de la Agencia de la Natura pic.twitter.com/bzyISr7db8

— SEO/BirdLife Catalunya (@SEOBirdLife_Cat) February 5, 2025

Des de Xarxanet hem plantejat a la XCN algunes qüestions sobre la implementació d’aquestes polítiques, com per què és important que tirin endavant, quins obstacles estan frenant el seu desenvolupament o quines conseqüències tindria no fer-ho. 

• Una Llei de patrimoni natural i biodiversitat per posar-se al dia i donar resposta als reptes actuals  

Aquesta norma, que hauria de regular específicament tots els temes vinculats amb el patrimoni natural i la biodiversitat al nostre país, és un compromís dels governs de la Generalitat des de fa anys. Tanmateix, i malgrat que ara sembla que la determinació per tirar-la endavant és més ferma, el temps s’escola i la llei no arriba. Des de la xarxa recorden que totes les comunitats autònomes de l’estat, excepte Catalunya i Madrid, tenen la seva llei de patrimoni natural i biodiversitat.

Es tracta d’una eina essencial atès que Catalunya es continua regulant per la normativa estatal –que data del 2007– i per altres lleis catalanes que acumulen més de quaranta anys d’antiguitat. Totes elles, legislacions que es van crear en un moment molt diferent de l’actual i que no estan preparades per afrontar els reptes climàtics i ambientals actuals. 

Per què no s’ha fet realitat fins ara? Des de la XCN apunten una raó molt clara: “No se li ha donat prioritat ni hi ha hagut la voluntat política de preparar-la i tramitar-la”. 

Continuar en la situació actual implica que Catalunya es continuï regulant per lleis obsoletes que no donen resposta al moment i les necessitats actuals, així com “deixar escapar l’oportunitat de traslladar a l’ordenament jurídic català els nous objectius que fixa la llei europea de restauració de la natura i altres figures jurídiques molt útils per revertir la pèrdua de biodiversitat que patim”, expliquen.

• L’ANACAT, una eina necessària per revertir la pèrdua de biodiversitat

L’ANACAT és una altra eina imprescindible que arrossega anys de retard. Es tracta de l’organisme públic que ha de vetllar per la protecció, planificació, gestió, restauració, millorament i estudi del medi natural a Catalunya. La seva creació va ser aprovada per llei el 2020 al Parlament, i estava previst que es posés en marxa en un termini d’un any. Ben entrat el 2025, l’agència encara no és una realitat.

Des de la XCN asseguren que cal posar-lo en funcionament per revertir les tendències de pèrdua de biodiversitat –que van a més any rere any– i per fer-ne un ressort de resiliència i adaptació al canvi climàtic. A més, l’ANACAT “comportarà un canvi de governança del medi natural, molt més participatiu, amb competències plenes i prou pressupost per desenvolupar la seva missió; alhora que actuarà com un organisme transversal per tal que la natura sigui un eix vertebrador de la resta de polítiques sectorials”, assenyalen. 

Igualment, l’agència afavorirà una reducció molt significativa de la burocràcia existent en l’actualitat atès que centralitzarà totes les gestions referents al medi natural. 

La posada en marxa de l’ANACAT situaria Catalunya en la línia del que ja estan fent molts altres països europeus, que fa anys que gestionen i protegeixen el seu patrimoni natural i biodiversitat amb aquesta mena d’agències públiques, dotades inclús de competències més àmplies que les que tindrà l’ANACAT.

Pel que fa a les resistències que estan retardant la implementació de l’organisme, des de la xarxa apunten que diversos sectors econòmics, i sobretot sectors productivistes agraris i forestals, estan intentant paralitzar el desenvolupament de l’agència per tenir més pes i representativitat al seu consell directiu. Atès que la composició del consell no es pot modificar perquè està aprovat per llei, l’executiu català està explorant vies –com aprovar una modificació per llei– per satisfer aquests sectors i desbloquejar l’entrada en funcionament de l’ANACAT.

Continuar sense l’Agència impossibilita avançar cap a un model més participatiu, integrador i transversal de gestió del patrimoni natural, a més de tenir “conseqüències nefastes en el desenvolupament de les polítiques de conservació, i molt especialment en el desplegament del Fons de Patrimoni natural”, que no s’està executant per manca d’una estructura pròpia que el gestioni amb agilitat, eficàcia i independència pressupostària, tal com estableixen la Llei de l’Agència de la Natura i la Llei del Canvi Climàtic.

• Un Fons de Patrimoni Natural que serveixi al propòsit per al qual es va crear

El Fons de Patrimoni Natural, que es nodreix del 50% de la recaptació de l’impost del CO2, es va crear per finançar l’ANACAT i la seva actuació. El retard en la posada en funcionament de l’agència està provocant, per tant, que una part dels recursos del fons ja s’estiguin recaptant, “però no s’está executant per a l’objectiu per al qual es va crear”, lamenta la XCN, qui remarcar, a més, que és urgent que l’impost del CO2 es recapti també a les empreses i vaixells, com preveu la Llei de Canvi Climàtic.

L’entitat ha constatat que, en els darrers anys, una part significativa del fons –uns quinze milions d’euros dels vuitanta totals– s’ha destinat a finalitats que no estan directament relacionades amb la conservació de la natura, com és la prevenció d’incendis. Per això reclamen transparència i uns criteris clars que serveixin al propòsit per al qual va ser creat: “Impulsar actuacions relacionades amb la protecció, gestió, millora i valorització del patrimoni natural i la biodiversitat”.

Així, el bloqueig que pateix l’ANACAT alimenta la manca de transparència pel que fa a la informació sobre on es destinen els diners del fons i fa que no s’estiguin aplicant correctament. Per això, la XCN exigeix que el Fons de Patrimoni Natural “es dediqui al 100% a les finalitats per a les quals va ser creat, establint accions de transparència i accessibilitat a la informació de tots els projectes desenvolupats i finançats pel fons”.

• El Conservatori del litoral, un dic de contenció contra l’especulació urbanística a la costa

Principalment, el Conservatori del litoral ha de permetre adquirir terrenys i parcel·les de la costa per preservar-les, així com garantir després la seva correcta gestió. La Llei 8/2020 de protecció i ordenació del litoral va preveure la creació del Conservatori en el termini d’un any, amb objectius com salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l'artificialització, a partir de l'adquisició pública del sòl.

Avui, amb més de quatre anys de retard, s’està tramitant un avantprojecte de llei per tal que el Conservatori sigui una realitat. El juliol del 2024, el govern va sotmetre l’avantprojecte a informació pública i preveu aprovar el projecte de llei abans de l’estiu. A partir d’aquí, l’executiu l’enviarà al Parlament perquè iniciï la seva tramitació i es pugui aprovar la llei.

El Conservatori s'emmiralla en un organisme similar que existeix a França i s’ha demostrat com la fórmula més efectiva per salvar terrenys de la costa de l’especulació urbanística, conservar el patrimoni natural i fer-ne una gestió efectiva. 

Entitats com SOS Costa Brava han fet al·legacions a l’avantprojecte de llei i demanen que l’organisme també pugui comprar sòls urbanitzables, així com que el seu marge d’actuació s’eixampli fins a tres quilòmetres a partir de la línia litoral, i no un, com preveu l’avantprojecte de llei.

El fet que la tramitació de la llei per crear el Conservatori no sigui una prioritat a l’agenda política n’està retardant la implementació, fet que pot provocar que “terrenys del litoral molt atractius pel negoci urbanístic acabin en mans privades i s’edifiqui en zones d’alt interès natural”, adverteixen des de la XCN.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN) (@xcnatura)