Una bretxa per la bretxa digital: l’m4social encabeix la inclusió al MWC25

La Taula d'entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, mitjançant el seu projecte m4Social, ha visitat el Mobile World Congress (MWC) 2025, ocupant, per novè any consecutiu, l’espai més social d’aquest congrés internacional de la mà de la European Social Network (ESN) i la Fundació Mobile World Capital. És en aquest marc que el passat dijous 6 de març va ser organitzat l’acte ‘Per una plena inclusió digital’, que va girar al voltant del repte de la bretxa digital i la necessitat de pal·liar-la per a avançar cap a una societat inclusiva i equitativa.

La jornada, que va tenir lloc al Pavelló 6 de la Fira Gran Via Barcelona, va constar de quatre espais: la presentació del projecte d’índex de bretxa digital de la Taula, l’exposició de l’informe ‘Cerrar la brecha digital: estrategias para una transición digital inclusiva en las metrópolis‘ de l’Observatori Mobile World Capital, la presentació de l’experiència internacional ‘E-inclusió a Gant: l’exclusió digital és exclusió social‘ i una taula d’experiències on es van donar a conèixer projectes d’entitats socials i de diferents administracions públiques. 

Benvinguda institucional

Enric Morist Güell, president de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, va obrir la jornada on comparava la societat digitalitzada a un tren d’alta velocitat on no tothom pot pujar, i en el qual cal treballar conjuntament perquè no sigui així. Va continuar Alfonso Lara Montero, director de l’ESN, que va reivindicar el rol que ha de tenir la tecnologia en els serveis socials i va defensar l’apoderament de les persones per a abordar la bretxa digital. Després va ser el torn de Francesc Fajula de Quintana, CEO de la Fundació Mobile World Capital Barcelona, que va explicar la missió d’aquesta entitat: “Deixar un llegat al MWC, que es posin les persones al centre”. 

Al seu torn, Maria Eugènia Gay Rossell, segona tinenta d’alcaldia i directora de l’àrea de Drets Socials, Cultura, Educació i Cicles de Vida de l’Ajuntament de Barcelona, que va demanar entendre que “la tecnologia troba la seva essència en la dignitat dels éssers humans”. En aquesta línia va anar també la intervenció de Mónica Martínez Bravo, consellera de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya: “Cal que el sector social s’ho cregui, per fer que la tecnologia sigui un vent a favor per ser més efectiu en la lluita per la justícia social”. 

Bretxa digital, quantitativa i qualitativa

La primera part de la jornada es va dedicar a la presentació de dos projectes que abordaven la bretxa digital des de la perspectiva més analítica. El primer va ser l’Índex de bretxa digital que la Taula d’entitats del Tercer Sector està elaborant en col·laboració amb la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Van fer la presentació Xavier Trabado i Farré, vicepresident de la Taula, i Mireia Fernández-Ardèvol, professora i investigadora sènior de la UOC, que van definir l’índex com un indicador de dades transaccionals recollides d’entitats privades i públiques. L’informe encara està en elaboració, però, un cop finalitzat, l’índex oferirà dades detallades sobre tres dimensions de la digitalització a Catalunya, infraestructura, equipaments i ús; i es podran consultar els indicadors per comarques. La presentació va acabar amb una afirmació rotunda de Trabado, conclusió preliminar de l’índex: “Si no comencem a invertir de forma contundent en tecnologia als serveis socials, les externalitats ens passaran per sobre”. 

Si el primer projecte presentat en aquest espai se centrava en dades clarament quantitatives, l’informe ‘Cerrar la brecha digital: estrategias para una transición digital inclusiva en las metrópolis‘, de l’Observatori Mobile World Capital, va posar el focus en la perspectiva més qualitativa d’aquesta problemàtica. Com va explicar Chelo Fernández Rodríguez, cap de l’Observatori Mobile World Capital de Barcelona, l’informe defineix la bretxa digital com un repte “multidimensional” amb quatre dimensions de mancances: accés material, alfabetització digital, igualtat d’oportunitats i confiança en la transició digital. L’informe també proposa estratègies d’abordatge per a cadascuna d’aquestes mancances: la implicació del sector privat, aplicació de la perspectiva interseccional i crear vincles de confiança amb les i els residents de les ciutats. 

Un cas d’èxit a Europa: Gant

A continuació va tenir lloc la presentació ‘E-Inclusió a Gant: l’exclusió digital és exclusió social’, on Maria Ewema, coordinadora de projectes d’inclusió digital de l’Ajuntament de Gant (Bèlgica) va explicar el projecte ‘E-Inclusion’, que funciona des del 2006 per tractar de  garantir que la ciutadania de Gant compta amb els recursos i la capacitació suficients per a aprofitar totes les oportunitats que ofereix el digital. Impulsant una sèrie de polítiques en aquesta línia, E-Inclusion “es focalitza en la inclusió digital, per tal de prevenir que el digital ocasioni exclusió”. En aquest sentit, el projecte té dues prioritats: la inclusió per disseny i la multidimensionalitat (sempre oferir tres opcions per a les gestions a la ciutadania).

Ewema va acabar presentant les estratègies apreses en les quasi dues dècades de projecte: invertir en inclusió digital per a mantenir la ciutadania activa a la societat, apel·lar a les persones en els espais que ja visiten, donar suport a les organitzacions que treballen en aquest àmbit, implicar i motivar les persones focalitzant-se en habilitats i eines rellevants, i invertir en inclusió per disseny. 

Experiències d’una inclusió sociodigital plena

En l’última part de la sessió, representants d’entitats i de l’administració van presentar les seves pròpies experiències en el treball per la inclusió digital. Va començar Núria Valls Carol, directora de l’Observatorio Brechas Digitales de la Fundación Esplai, presentant l’observatori com un espai de debat amb dades i exemplificant-ne la tasca amb la presentació de l’informe ‘Aprendizaje digital para la inserción social: análisis y estrategias’, fet recollint impressions de la ciutadania. Va esmentar-ne tres idees clau: l’adquisició de competències digitals es vinculen a la millora de la percepció de la inserció social, la percepció de les competències digitals millora a mesura que es fan més cursos i les raons i els interessos per accedir a la formació tenen a veure amb assolir una ciutadania plena.  

També van participar en aquesta taula d’experiències d’entitats Joan March Nespleda, president de la Fundació Social Obra de Maria, que ha implementat una aplicació de gestió de voluntariat amb gent gran en col·laboració amb la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC); Noelia Torres Baños, directora de Factoria F5, que duu a terme un projecte de formació i inserció sociolaboral en desenvolupament web amb dones en vulnerabilitat social; i Bàrbara Outeiro Ramírez, vicepresidenta del consell rector i responsable d’innovació oberta de Suara Cooperativa, que ha llençat una prova pilot que aborda la bretxa digital per a facilitar la feina de les treballadores familiars amb persones grans. 

Pel que fa a les experiències des de l’administració, van intervenir Fuertes Ledesma, comissionada d’Acció Social de l’Ajuntament de Barcelona, que va exposar un Xat Bot de l’ajuntament que atén consultes de prestacions; i Teresa Llorens Carbonell, secretària d’Infància, Adolescència i Joventut del Departament de Drets Socials i Inclusió de la Generalitat de Catalunya, que va parlar sobre el projecte CodiCrack, que cerca millorar les competències digitals d’infància i adolescència en risc d’exclusió social. 

La justícia social es fa lloc (tímidament) al MWC

Amb tot, la sessió ‘Per una plena inclusió digital’ va ser justament això que diu el títol. Totes les ponències van fer palès que cal abordar la bretxa digital quan abans per evitar que la innovació tecnològica sigui encara un altre espai on es deixen de banda la justícia social i l’equitat. Des d’un to positiu, i oferint alternatives, les diferents intervencions demanaven (i, en algun cas, demostraven) una tecnologia ètica i una digitalització crítica, que justament aprofiti els avantatges d’aquest mitjà per a garantir que tota la ciutadania, i no només una part, pugi al tren de la societat. 

Una perspectiva que ressalta en un marc com el del MWC. De fet, aquestes reflexions van tenir lloc en un estand que sobresortia en el Pavelló 6 per la seva floritura arquitectònica, però no així per la seva superfície, no precisament generosa. Una metàfora per al conjunt de l’acte: tot i la visió realista i crítica del sector social, que reconeix la necessitat imperiosa d’abordar la inclusió digital per a garantir que la digitalització suposarà una millora i no una amenaça a l’equitat, l’espai reservat per a aquesta perspectiva en el sector tecnològic és, de moment, més aviat petit.