Teresa Niubó: “Abans fèiem molta cooperació al desenvolupament, ara gairebé tot són projectes d'emergència”

La Garriga Societat Civil és una entitat històrica de la cooperació catalana que acumula més d’un quart de segle d’experiència en la defensa dels drets humans i en bastir ponts de diàleg per fer possible un món millor. Una tasca que acaba de ser reconeguda amb el premi a la trajectòria nacional atorgat pel Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, amb qui l’uneix una llarga relació de col·laboració en projectes de suport a persones refugiades a Lesbos (Grècia) o Tapachula (Mèxic), entre altres iniciatives. 

Parlem d’aquest reconeixement, de la història de l’entitat garriguenca i de com ha evolucionat el món de la cooperació amb la Teresa Niubó, presidenta de La Garriga Societat Civil.

La Garriga Societat Civil ha rebut el premi a la trajectòria nacional a la primera Nit del Fons. Què suposa per a l’entitat?

És una molt bona injecció d’adrenalina per a tots nosaltres. Pensa que som una entitat que fa més de vint-i-cinc anys que estem picant pedra. Vam començar des de baix, treballant sempre de manera voluntària, i vulguis o no de vegades ens entra el desànim. Per tant, un reconeixement com aquest ens dona força i ànims per continuar endavant.

Va ser una nit amb molt protagonisme garriguenc, atès que l’Ajuntament de la Garriga també va rebre un dels segells 0,7.

Des de fa anys, la Garriga ha estat un municipi capdavanter en l’aportació del 0,7% per a cooperació al desenvolupament. Actualment, fins i tot està donant prop de l’1%. En aquest sentit, vull remarcar que hi ha hagut tot un treball de les entitats de cooperació perquè això sigui així. A més, el retorn que ha tingut per al poble també ha donat força a aquesta aportació. És important que si es destinen diners públics a cooperació, hi hagi una contrapartida i un retorn a nivell de sensibilització, accions i una tasca a favor dels drets humans. És un treball de formigueta que hem fet les entitats i que ha revertit en resultats, intentant, sobretot, involucrar les escoles i els centres educatius. 

Durant l’entrega de premis, vas reivindicar que sou socis i simpatitzants de la pau i la llibertat. Són temps difícils per ser-ho?

Molt, i cada vegada més. No podem perdre l’esperança, però la realitat és que cada vegada hi ha més violència a tots els nivells, més desigualtats i més racisme. Una mostra d’això és que abans fèiem majoritàriament projectes de cooperació al desenvolupament, mentre que ara pràcticament tot són projectes d’emergència. Emergència, per exemple, en el tema de les fronteres i dels migrants, a qui polítiques com les de la Unió Europea deshumanitzen cada cop més, alhora que atempten contra els drets fonamentals de les persones. Avançar cap a la pau és una feina de tots i sabem que és difícil, però això no ens arruga, al contrari, ens anima a continuar lluitant.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Fons Català de Cooperació (@fonscatala)

Així, amb la perspectiva que us donen més de vint-i-cinc anys de trajectòria, el món és pitjor que fa uns anys. 

En certa manera, sí. La deshumanització que et comentava ha propiciat un creixement de l’extrema dreta, que té molta presència a espais molt influents per al jovent com les xarxes socials, on reben informació molt tòxica. I vull deixar clar que no estic culpabilitzant el jovent. Al contrari, la seva situació és molt crítica, en el sentit que cada cop els costa més trobar espais, accedir a un habitatge o trobar una feina tot i que tinguin estudis. Totes aquestes circumstàncies fan que es rebotin.  

Com cal respondre a l’auge de l’extrema dreta?

Plantant cara i denunciant les seves idees amb un activisme útil, no només teòric. I, sobretot, amb molta educació. Una de les coses que nosaltres hem fet des del primer dia és anar a escoles i instituts per treballar amb el jovent.

L’esquerra ha de fer autocrítica en aquest sentit?

Penso que sí, que hi ha hagut un fracàs de les polítiques socials i d’una esquerra que hauria d’haver estat a primera línia per defensar uns valors que són universals. Si s’haguessin fet unes altres polítiques, per exemple de suport a la gent jove, avui probablement no estarien tan rebotats com ho estan ara.  

 "Polítiques com les de la UE deshumanitzen i atempten contra els drets fonamentals de les persones".

En què esteu treballant actualment a La Garriga Societat Civil?

Tenim en marxa diversos projectes. Com fem des del primer dia, continuem treballant a Mèxic, a la frontera sud del país, a Tapachula; també col·laborem amb Frayba, un centre dedicat a la defensa i la protecció dels drets humans a Chiapas; estem presents a Lesbos, a la frontera amb Turquia, fent sobretot defensa legal. Alhora, intentem fer una tasca d’incidència política a la Unió Europea. Finalment, col·laborem amb el Fons Català en l’organització, de cara al mes de maig, d’una trobada d’advocats i defensors dels drets humans. Hi estarem presents, donarem suport, i ho transmetrem a escoles, instituts i universitats per sensibilitzar.  

Ha canviat molt la vostra tasca al llarg d’aquests vint-i-cinc anys?

Ha canviat en el sentit que, com et comentava, ens hem de centrar més a afrontar situacions d’emergència social, mentre que abans la majoria dels nostres projectes s’enfocaven a la cooperació al desenvolupament i a enfortir pobles i entitats per aconseguir una transformació social. Actualment, és difícil parlar de transformació social quan a la gent l’estan matant i perseguint. 

A la Nit del Fons, les entitats vau coincidir en el desgast que patiu per l’excés de burocràcia…

Això també ha canviat molt respecte a èpoques anteriors i, d’alguna manera, s’ha perdut la proximitat amb el donant. Arran de les polítiques de gestió i control dels diners públics, les exigències a les entitats s’han multiplicat i la burocràcia ens inunda. Fa anys, si no havies pogut entregar un paper a temps, es podia arreglar. 

Ara, en canvi, tot és molt feixuc i complicat en aquest sentit. Cal recordar que molt sovint les entitats estem treballant en llocs en conflicte, amb tot el que això implica. La realitat és que aquest excés de burocràcia pot arribar a desmotivar-nos. Per sort, creiem molt en el que fem i tirem endavant. 

Quin futur albireu per a La Garriga Societat Civil?

Tenim l’avantatge que som una entitat molt oberta a tothom, on la gent entra i surt, i per sort se’ns apropen perfils de gent molt diferent. La llarga trajectòria que tenim fa que la gent se senti molt seva l’entitat. Si ens falta o necessitem qualsevol cosa, aixequem el dit i la gent respon de seguida. Per tant, l’ambició és treballar, almenys, vint-i-cinc anys més. Malauradament, haurem de continuar aixecant la veu, rebel·lant-nos i denunciant les injustícies que hi ha al món.