Àmbit de la notícia
Cultural

El projecte ‘Kamishibais del Conflent’ arriba a Girona

Entitat redactora
Federació Ateneus de Catalunya
Autor/a
Sílvia Espinach García
  • Didier Payré i Violeta Tubert explicant contes kamishiabais a l'Aplec dels Ateneus
    El Kamishibai és l'art japonès d'explicar històries utilitzant un petit teatre d'estructura de fusta o cartó. Font: Toni Galitó
  • Il·lustració del llibre 'Banya de Boc'
    En aquesta primera edició, s’han adaptat les llegendes Banya de Boc i la Processó de la Tramuntana. Font: Marta Castro Serra

La Fundació La Roda i la Federació d'Ateneus, amb el suport del Casal del Conflent, l’Ateneu de la Vall de Llémena i La Cate de Figueres, presenten dues històries que difonen el patrimoni llegendari gironí mitjançant el 'kamishibai', el teatre de fusta japonès que uneix narració i il·lustració.

La Fundació La Roda i la Federació d’Ateneus de Catalunya presenten el projecte 'Kamishibais del Conflent: pons de paper, paraules i tradicions catalanes', per recuperar i difondre el patrimoni llegendari de les terres gironines, a través del format tradicional japonès del 'kamishibai', un teatre de fusta que combina il·lustració i narració en directe per explicar històries populars.

Gràcies a la col·laboració amb el Casal del Conflent de Prada i la seva tasca pionera a la Catalunya Nord, les tres entitats han traslladat aquest projecte a les comarques gironines, concretament a la Vall de Llémena i l’Empordà, per compartir les llegendes de la zona en aquest format. Amb aquesta iniciativa, es vol potenciar la preservació i el coneixement de les llegendes locals, així com oferir una proposta cultural i educativa per a tots els públics.

Dues llegendes gironines recuperades en format kamishibai

En aquesta primera edició, s’han adaptat dues llegendes de les comarques gironines en aquest format:

Banya de Boc: Una llegenda de la Vall de Llémena, escrita per Miquel Bohigas i il·lustrada per Marta Castro Serra. Aquesta història té com a base el volcà homònim de la Vall i explica l’origen d’aquest lloc emblemàtic, amb referències als oficis tradicionals de la zona, com els carboners i els pastors.

La Processó de la Tramuntana: Una història de l’Empordà, adaptada per Ricard Sayeras, de l'obra original de Josep Maria Xampeny, i il·lustrada per Irene Pereira. La llegenda explica una tradició arrelada des de 1612 fins a 1868, que consistia en una romeria per alliberar la tramuntana atrapada a la muntanya, amb la finalitat que la forta ventada netegés els aiguamolls de mosquits i malalties com la pesta o la malària.

La tramuntana és un referent -a vegades desitjat i unes altres temut- de la zona de l’Alt Empordà, que ha alimentat llegendes, supersticions i dites per aquelles contrades. Per exemple, la gent gran de Figueres, els dies que hi havia molts mosquits, solien dir que “caldria anar a buscar la tramuntana”.

Les properes representacions

Les representacions de les dues llegendes en format 'kamishibai' es duran a terme a càrrec de Didier Payré i Violeta Tubert, i començaran aquest proper diumenge 27 d’abril, a les 17.30 h, dins del festival #Llemenart, de l’Ateneu de la Vall de Llémena, a l’Escola de Cartellà. A partir d’aquí, es podrà gaudir de les funcions a altres punts del territori: una el 18 de maig, a les 11:30 h, a La Cate de Figueres, i l’altra el 31 de maig, a les 10.30 h, al Casal del Conflent.

A més de gaudir de les representacions en directe, els assistents podran adquirir els contes en format llibre per endur-se a casa i seguir mantenint viva la tradició.

Kamishibais, una tradició japonesa recuperada ara als dos costats del pirineu català

El Casal del Conflent va publicar, el setembre de 2023, tres contes kamishibais, amb llegendes recollides de la gent gran del territori del Canigó, el Conflent i la Catalunya Nord. L’edició d’aquests kamishibais, els únics editats en català del món, és una iniciativa que fa anys que du a terme el Casal del Conflent, gràcies a Didier Payré, que s’ha encarregat de recollir i adaptar contes i llegendes de la Catalunya Nord a aquest format.

L’il·lustrador habitual d’aquests contes, Alexandre David, va traspassar aquell any de forma inesperada i el Casal va haver de buscar relleu per acabar els tres projectes previstos: va contactar amb les joves artistes Irene Pereira i Iris Tubert, que van decidir iniciar una nova línia d'estil basat en l'ús de la intel·ligència artificial.

Per a donar a conèixer els kamishibais, s’han fet presentacions al Casal de Brussel·les, a Perpinyà, l'Abadia de Montserrat, a Andorra, i a diferents pobles miners del Canigó i el Conflent. També s'han representat a escoles bressol, centres bilingües públics del territori i escoles que tenen el català al currículum francès.

L’actual projecte engegat per la Fundació La Roda i la Federació d’Ateneus pren el testimoni de la gran tasca desenvolupada pel Casal de Conflent, promovent l’edició de kamishibais basats en llegendes locals adaptades pels ateneus La Cate de Figueres ('La processó de la tramuntana') i l’Ateneu de la Vall de Llémena ('Banya de Boc'), amb l’objectiu de fomentar el coneixement i la preservació del patrimoni cultural gironí.

L’acció inclou la adaptació de les dues citades llegendes locals per ser narrades en format kamishibai, així com la il·lustració, maquetació i producció de les làmines que conformen cada conte. També, s’editaran les dues llegendes en format convencional llibre per distribuir pel territori. Les representacions seran conduïdes per narradors especialitzats, utilitzant els teatres de fusta kamishibai.

Aquesta acció no només contribueix a preservar la identitat cultural de les comarques gironines, sinó que ho fa a través d’un format inclusiu, atractiu i sostenible. El kamishibai permet abordar temes com la tradició, la sostenibilitat i la creativitat, esdevenint una eina transversal que enriqueix el teixit cultural i educatiu local.

Comparteix i difon

Afegeix un nou comentari