Què et va portar a fer de voluntària a Psicòlegs sense fronteres?

En aquell moment havia acabat un màster, treballava a les tardes i disposava de temps per fer de voluntària. Sempre havia volgut col·laborar amb alguna entitat sense afany de lucre i vaig pensar que, sent psicòloga, la meva participació podia ser bastant activa.

Vaig fer dues coses. Una va ser apuntar-me a la llista d'emergència del Col·legi de Psicòlegs de Catalunya i la segona va ser posar-me en contacte amb Psicòlegs sense fronteres. Em van trucar, el meu perfil els va encaixar i a partir d'aquell moment vaig començar a col·laborar amb l'entitat.

Quant de temps vas col·laborar-hi?

Vaig fer de voluntària durant gairebé deu anys en els que he tingut l'oportunitat de tractar persones que arribaven totalment perdudes, amb moltes patologies, alguns pacients ja venien amb un diagnòstic o bé havien estat derivats d'altres centres.

En quins projectes participaves?

M’encarregava de donar suport i atenció psicològica a les persones en risc d'exclusió social. Quan vaig començar la meva tasca com a voluntària no havia treballat mai amb pacients adults sinó amb infants. Amb adults vaig tenir que trencar moltes barreres, em va ajudar a endurir-me.

Al principi va ser complicat perquè hi havien pacients que arrosseguen molta problemàtica des de feia temps, trastorns diversos o bé d'altres que necessitaven hospitalització.

Recordes alguna situació o moment que t’hagi marcat?

Sí, moltes! Tot i això, penso que el fet de que els meus pacients s'estiguessin de menjar certs aliments per tal de poder venir a la sessió, ja que havien de pagar un preu simbòlic per tal de que la relació entre pacient i terapeuta fos més sòlida, a mi va ser quelcom que em feia sentir bona professional i que sempre recordaré.

Puc dir que he viscut experiències molt positives però també molt dures, però el que més m'omple és veure com les persones que he tractat han anat millorant considerablement amb la teràpia al llarg del temps.

Què t’ha aportat Psicòlegs sense Fronteres?

Durant la meva tasca em vaig sentir auto realitzada i molt satisfeta de poder ajudar persones en risc d'exclusió social.

Els pacients de Psicòlegs sense fronteres tenien dret a vuit visites gratuïtes quan jo feia de voluntària i a partir de llavors havien de pagar un preu simbòlic. L'aspecte econòmic per mi va quedar en un segon terme quan veia que hi havien persones que realment valoraven la teràpia que els aportes i, tot i els pocs recursos que tenien, a primer de mes pagaven la mensualitat de Psicòlegs sense fronteres abans de quedar-se sense diners.

Considero que és una tasca molt agraïda que m'ha aportat moltes coses: aprenentatges diversos, humanitat, ètica, solidaritat, una mirada diferent cap al quart món i cap al meu propi.

Continues vinculada d’alguna manera a l’entitat?

Actualment sóc sòcia i segueixo en contacte amb els meus coordinadors.