Chiara Baschera: "'Primavera Verda' vol generar consciència des d’una mirada interseccional i comunitària"
Comparteix
-
Imatge promocional del cicle 'Primavera Verda', que té com a objectiu fomentar una visió crítica sobre com funciona la nostra societat a escala global i local Font: Imatge promocional del cicle 'Primavera Verda', que té com a objectiu fomentar una visió crítica sobre com funciona la nostra societat a escala global i local
La 'Primavera Verda', organitzada per l’SCI Catalunya, promou una reflexió col·lectiva sobre la crisi climàtica i les seves connexions amb la justícia social i digital.
El cicle 'Primavera Verda', impulsat pel Servei Civil Internacional de Catalunya, torna amb una nova edició carregada de propostes que busquen sacsejar consciències i posar al centre la justícia climàtica i social. Aquest cicle formatiu busca relacionar la crisi ambiental amb les estructures de poder global, posant especial èmfasi en la necessitat de lectures postcolonials i comunitàries. El programa inclou tallers, debats i espais de reflexió que aborden temes tan diversos com l’impacte de les infraestructures digitals, les implicacions ètiques i ambientals de la intel·ligència artificial, o la urgència de pensar col·lectivament futurs sostenibles des del decreixement.
Per saber més sobre el cicle, des de Xarxanet hem parlat amb Chiara Baschera Bonfill, tècnica de projectes de Justícia Global del Servei Civil Internacional de Catalunya.
Quins són els objectius principals de la 'Primavera Verda' d'enguany i com es relacionen amb la justícia climàtica i social?
Els objectius principals de la 'Primavera Verda' d'enguany se centren a sensibilitzar la ciutadania catalana sobre la necessitat d’adoptar pràctiques sostenibles com a via per combatre les vulneracions de drets humans derivades de la crisi climàtica. Aquesta edició posa un èmfasi especial en el treball col·lectiu, promovent la col·laboració amb altres entitats i moviments socials que comparteixen el compromís amb la justícia climàtica i social, tant a Barcelona com arreu del territori català.
L'activitat vol incidir de manera crítica en l’emergència climàtica, visibilitzant com aquesta s’entrellaça amb desigualtats estructurals, especialment les derivades de les relacions de poder entre el Nord i el Sud global. Es posarà el focus en l’impacte que aquestes desigualtats tenen sobre col·lectius vulnerabilitzats, com ara les dones, les persones migrades i les afectades per processos de racialització. D’aquesta manera, la 'Primavera Verda' vol generar consciència i acció transformadora des d’una mirada interseccional i comunitària.
Com es connecten els temes de capitalisme, colonialisme i intel·ligència artificial en la sessió 'Mapping IA' del 16 de maig?
Els temes de capitalisme, colonialisme i IA es treballaran a través d’una anàlisi crítica de com aquests sistemes s’entrellacen i es reforcen mútuament per perpetuar vulneracions de drets humans. Doncs, l’activitat proposa un mapa conceptual que visibilitza com l’acumulació de capital i les estructures d’opressió, heretades del colonialisme i perpetuades pel capitalisme global, configuren el desenvolupament i l’aplicació de la IA.
La sessió situa la IA dins d’aquests sistemes mostra com sovint es construeix i implementa des d’una lògica extractivista i tecnocràtica que ignora les desigualtats històriques i geopolítiques entre Nord i Sud Global. Per aquest motiu, es reflexionarà sobre conceptes com el 'longtermism', que fa referència a una visió del futur que pot desatendre les urgències socials i ambientals del present, i es posarà especial atenció a l’impacte ambiental i social de la IA al Sud Global, especialment als territoris històricament colonitzats per països del Nord Global. A més, es qüestionarà el paper de les tecnologies verdes quan es desenvolupen dins del mateix sistema que explota recursos naturals i humans.
A la segona sessió del cicle, 'El pes del núvol', es parlarà dels impactes ambientals que tenen les infraestructures digitals. Quina reflexió busqueu que s'emportin les assistents?
Aquesta sessió està pensada per replantejar-nos les infraestructures digitals que utilitzem i conèixer l'impacte ambiental que tenen i que sovint queda invisibilitzat darrere la idea abstracta del núvol. Aquesta sessió posa èmfasi en la materialitat d’aquesta infraestructura, mostrant que el núvol no és immaterial, sinó que depèn d’una xarxa física d’edificis, cables, minerals i mà d’obra que té conseqüències reals sobre el territori i les comunitats situades majoritàriament al Sud Global. D'altra banda, els centres de dades, claus per al funcionament de serveis digitals i sistemes d’IA, consumeixen enormes quantitats d’energia i aigua, generen emissions de CO₂ i contribueixen a la contaminació. A més, la seva localització sovint respon a interessos geopolítics.
Doncs, la sessió abordarà el cicle de vida complet d’aquestes infraestructures, des de l’extractivisme de minerals rars en països del Sud Global, fins a l’acumulació creixent de residus electrònics que sovint tornen al mateix Sud en forma de deixalles tòxiques. Això es vincularà amb una crítica a l’extractivisme de dades i de mà d’obra, que sosté aquest model tecnològic des d’una lògica insostenible i de poder dels països del Nord al Sud global.
Com es plantegen els escenaris de futur en el taller 'Escenaris de futur: com abordem la crisi ecosocial?' del proper 21 de maig?
Aquests escenaris de futur es plantegen com una eina col·lectiva per imaginar alternatives viables i desitjables davant l’emergència climàtica. A partir de notícies reals de diari, es treballaran diferents eixos temàtics que permeten analitzar tendències actuals i, alhora, projectar escenaris futurs des d’una perspectiva crítica i transformadora.
El taller se centrarà especialment en la construcció de relats de futur vinculats al decreixement, entenent aquest com un model que aposta per reduir el consum i la producció de manera justa i sostenible. A través d’un exercici narratiu, les participants s’imaginen vivint en aquest escenari de decreixement i reflexionen sobre com podria ser el dia a dia, quins valors el sostenen, quines pràctiques es transformen i quines accions positives poden impulsar-se per fer-lo realitat. L’objectiu és fomentar la capacitat d’imaginar col·lectivament altres futurs possibles, trencant amb discursos catastrofistes, i posant l’accent en l’agència de les persones i la seva creativitat davant l'emergència climàtica.
Quin paper juga la mirada del Sud Global en l'anàlisi dels efectes de la intel·ligència artificial i les infraestructures digitals?
La mirada del Sud Global és fonamental per entendre de manera crítica els efectes de la IA i les infraestructures digitals, ja que permet visibilitzar les desigualtats estructurals que sovint queden ocultes darrere del discurs tecnològic dominant. Aquesta perspectiva aporta una lectura ecosocial i postcolonial que connecta l’expansió d’aquestes tecnologies amb dinàmiques d’extractivisme, acumulació de capital i reproducció de sistemes d’opressió heretats del colonialisme. En definitiva, aquesta mirada permet repensar la transició digital des d’una òptica de justícia climàtica, social i tecnològica, reconeixent les veus i resistències del Sud Global com a imprescindibles per construir un futur digital realment just i sostenible.
Com poden les persones interessades participar en la 'Primavera Verda'?
Les persones interessades a participar en la 'Primavera Verda' poden inscriure’s a través d'aquest formulari i realitzar el pagament del curs mitjançant aquesta pàgina web. L’import íntegre és retornable si s’assisteix al 100% de les sessions. Per a aquelles persones que vulguin assistir només a una sessió puntual, cal fer un pagament de 5 €, també a través de la mateixa plataforma i retornable si s'assisteix a la sessió.
A més, per obtenir el certificat de participació emès per l’SCI Catalunya, és imprescindible assistir a la totalitat de les sessions del programa, ja que d'aquesta manera afavorim el compromís amb el procés formatiu.
Afegeix un nou comentari