Les entitats alerten que el nou decret de renovables posa en risc el territori i la biodiversitat

“Vostè acaba de signar que a Catalunya és més important fer llum que mantenir viva la natura”, assegura sense embuts l’Hèctor Aranda, president del Grup de Defensa de la Natura del Berguedà (GDNB), en una carta dirigida a la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat, Sílvia Paneque. El president de l’entitat berguedana fa referència a la recent aprovació per part del Govern català del decret llei 12/2025 sobre la resiliència del subministrament elèctric a Catalunya. 

La posició crítica del GDNB amb la mesura és compartida per un bon gruix d’entitats del país, com la Xarxa Catalana per a la Transició Energètica Justa i sostenible (XCTEJ), qui alerta en un comunicat dels perills que suposarà el decret per al territori, la biodiversitat i el futur del país. Entre altres mesures, la norma permetrà expropiar terrenys agrícoles per tal d’impulsar macroprojectes d’energies renovables, s’encamina a facilitar la implantació de projectes sense una avaluació rigorosa dels seus impactes ambientals i territorials. 

Des de la Xarxa consideren que aquest decret, plantejat per accelerar el desplegament de projectes renovables i d’emmagatzematge energètic mitjançant bateries, “representa un greu empitjorament en la construcció d’un model energètic just, sostenible i arrelat al territori”. 

Presentat com una resposta a l’apagada massiva del 28 d’abril, que va deixar la península Ibèrica a les fosques i incomunicada durant hores, la realitat, segons la XCTEJ, és que el decret busca afavorir “interessos econòmics i polítics que res tenen a veure amb una transició energètica justa i sostenible”. En la mateixa línia, el GDNB considera que la mesura impulsa interessos econòmics per sobre del medi ambient, utilitzant com a excusa la transició energètica, i la defineix com “un decret de barra lliure”.

Barra lliure per a les grans corporacions, atès que el decret reforça la concentració de poder energètic en mans de les companyies i menysté les conseqüències ambientals, socials i econòmiques per a les zones rurals. “El decret perpetuarà un model territorial desequilibrat i urbanocèntric, que tracta el món rural com un espai subordinat, del qual extraure’n recursos i encabir-hi tota mena d’infraestructures. 

O en altres paraules, com deia a Xarxanet el Martí Senserrich, de Preservem l’Anoia –una de les comarques més afectades per la proliferació de macroprojectes renovables—, converteix determinats territoris en “zones de sacrifici”. “La realitat és que ja estem generant molta més energia eòlica i fotovoltaica de la que necessita el territori, per tant, ja estem contribuint amb escreix a la transició energètica, i si cal que aportem més, parlem-ne; el que no pot ser és que nosaltres generem tota la llum de Barcelona i que aquí, a més, tot es faci d'esquena al territori”, lamentava. 

Un exemple d’aquest menysteniment el podem trobar al Berguedà, on el decret aplana el terreny per a la instal·lació de projectes amb greus impactes, com la central hidroelèctrica reversible de la Baells, que és “absolutament perjudicial per a la comarca” i suposa “una destrossa inacceptable” per al territori, segons el GDNB, qui trasllada a la consellera que “ni vostè ni el seu departament s'han aturat a pensar en els terribles efectes que tindrà aquesta instal·lació al Berguedà i a tota la vall del Llobregat, des de la presa de la Baells fins al Prat”. 

Igualment, des de les entitats creuen que el decret es doblega i facilita l’activitat dels promotors, i ho fa obertament, com queda literalment recollit al text: “Es constata, així, la urgència a evitar la desafectació d'inversors i financers en aquest sector, que redunda en l'increment dels riscos de desconnexió elèctrica que és necessari minimitzar”. 

Així, el nou marc normatiu “contribueix a perpetuar un model insostenible, basat en el creixement il·limitat, sense fer cap pas decidit cap a l’estalvi ni l’eficiència energètica”, el camí que caldria transitar per abordar una transició energètica justa i sostenible que reclama el territori. 

En aquest sentit, la XCTEJ situa com una de les prioritats l’impuls de les comunitats energètiques com a eix d’un model democràtic, distribuït i just. En comptes d’això, el decret aprofundeix en la centralització del poder en poques mans i no aposta per un canvi real en la governança energètica. 

“Interès públic superior” per prioritzar els interessos de grans corporacions

Una de les claus de volta que introdueix el decret 12/2025 aplicat als projectes d’energies renovables i emmagatzematge d’energia amb bateries és el concepte d’“interès públic superior”. Un plantejament que prioritza aquests projectes per davant de qualsevol altra consideració, com la protecció d’hàbitats, espècies amenaçades, sòls agrícoles, paisatges i els drets dels propietaris expropiats. 

En el cas de la central hidroelèctrica reversible de la Baells, des del GDNB alerten que “considerar d'interès públic aquestes instal·lacions és obrir la porta a què qualsevol espai, tingui o no protecció urbanística o legal, pugui ser utilitzat per instal·lar-hi una central energètica”. 

El Decret 12/2025 de 3 de juny de la Generalitat, tipifica com a Projectes d'Interès Públic Superior totes les iniciatives d'energies renovables i es poden saltar totes les normatives urbanístiques en vigor. https://t.co/qf4OJrmfXn

Els PEINS i la XN 2000 son paper mullat

— Hèctor Aranda #Dempeus (@bergadrak) June 11, 2025

Dit d’una altra manera, el concepte d’interès públic superior per a aquests projectes es tradueix en reduir encara més les traves burocràtiques i les garanties ambientals, obrint la porta a la instal·lació de projectes “sense una avaluació rigorosa dels seus impactes”, apunten des de la XCTEJ. Davant d’aquests supòsits, el decret preveu una sèrie de mesures compensatòries, que les entitats jutgen insuficients i sovint inviables. “L’experiència demostra que la destrucció d’un hàbitat natural no es pot compensar amb una simple plantació d’arbres o un trasllat d’espècies”, assenyalen. 

El nou marc normatiu aprovat pel Govern també modifica el decret anterior —el 16/2019— en el sentit que permet la instal·lació de renovables en sòls de màxim rendiment agrícola en determinades condicions, una redefinició que afavoreix l’especulació i la pèrdua de superfície agrària productiva. 

De fet, la XCTJ creu que s’ha obert la porta a què una empresa privada expropiï per un negoci privat a un propietari: “Permet a les empreses promotores adquirir terrenys agrícoles privats no urbanitzables, de tal manera que el promotor té la possibilitat d’expropiar els terrenys als propietaris, en cas que no s’arribi a un acord”. En la seva carta a la consellera Paneque, el GDNB va més enllà i es pregunta: “Fins on és vostè capaç de sacrificar el país per satisfer les grans empreses energètiques?”.

Més planificació i mesures per impulsar un nou model energètic

Entre les entitats, una de les principals crítiques al model de desplegament de les renovables és la manca de planificació. L’eina per fer-ho és el Pla territorial sectorial per a la implantació de les energies renovables (Plater), aprovat pel Govern català el maig del 2022, però que acumula retards dia rere dia i encara està lluny de ser efectiu. 

Des de la XCTEJ reclamen que el pla s’aprovi amb urgència atès que “sense aquest instrument, la planificació territorial queda en mans dels interessos econòmics privats i polítics de les grans empreses, amb la complicitat de les administracions”. Una barra lliure, com defensen des del GDNB. 

Davant d’això, doncs, les entitats de la xarxa exigeixen al Parlament de Catalunya que rebutgi el decret llei 12/2025 i impulsi un nou model energètic basat en la sobirania, l’eficiència, l’autoconsum, la generació distribuïda, la participació ciutadana i la protecció del territori. 

Entre les demandes que formula, destaquen la necessitat d’establir garanties d’una avaluació ambiental i territorial rigorosa de tots els projectes d’energies renovables, tenint en compte els impactes acumulatius i sinèrgics. També alerten que cal preservar els sòls agrícoles fèrtils, els espais naturals protegits i els paisatges rurals, i denuncien que es continua prioritzant els interessos energètics per damunt de la pagesia, la biodiversitat o les activitats rurals. Aquest desequilibri, afirmen, posa en greu risc la sostenibilitat del territori i la viabilitat de moltes explotacions familiars.

Per la seva banda, el GDNB assegura que ja està teixint aliances amb altres entitats per explorar una possible via judicial contra el nou decret energètic. Paral·lelament, promouen mocions als ajuntaments per reclamar-ne la derogació, restituir el decret anterior i reforçar les competències municipals. També exigeixen més control sobre els projectes i les empreses promotores, i una planificació territorial clara que defineixi on es poden ubicar instal·lacions i quins espais cal protegir.

En definitiva, les entitats del territori advoquen per la retirada immediata del decret i l’obertura d’un procés de diàleg real amb tots els sectors afectats. Insisteixen que la lluita contra el canvi climàtic només pot avançar si es fa amb criteris de justícia ambiental, respecte territorial i implicació comunitària. La seva pregunta és clara: “Volem una transició energètica feta d’esquena al territori?” I la resposta, rotunda: “Nosaltres diem no.”