Joan Carles Sallas: “Ni golf ni habitatges, a Can Sant Joan volem un gran espai verd per a la ciutadania”

Reconvertir un antic camp de golf en un gran parc interurbà entre Rubí i Sant Cugat, obert a la ciutadania. Aquesta és la reivindicació d’una part de la ciutadania del Vallès Occidental organitzada en moviments com la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf, entre altres, que reclamen que l’espai, de més de vuitanta hectàrees, potencií la seva funció de pulmó verd i corredor biològic per a moltes espècies.  

Els moviments que lluiten per fer realitat aquest gran parc interurbà, amenaçat ara pel projecte de l’Ajuntament de Sant Cugat de construir-hi un barri amb tres mil habitatges, són hereus del llegat d’una lluita que ve de lluny –impulsada per entitats com el Centre d’Estudis i Protecció de la Natura (CEPNA) o la Coordinadora d’Urbanisme Ciutadà (CUC)–, fins i tot abans de la construcció del camp de golf.  

Avui en parlem a fons amb el Joan Carles Sallas, president de l’Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC) i membre de la Plataforma Reconvertim el Camp de Golf, qui insisteix a exigir al consistori santcugatenc que torni a la via del conveni per a la posada en marxa d'un gran parc interurbà entre Sant Cugat i Rubí en uns terrenys que actualment són propietat de l’Incasòl.

Remuntem-nos a l’origen, a la construcció del camp de golf de Can Sant Joan.

Es va construir als anys noranta, en dues fases. Primer, en l’àmbit de Sant Joan; després es va ampliar a Rubí. I es va fer amb una peculiaritat de la normativa urbanística, que va permetre l’ús privatiu del camp de golf malgrat que l’espai estava qualificat de zona verda. Anys després, el camp de golf va entrar en diferents fases de decadència, gestionat per la Federació Catalana de Golf i després per dues empreses privades. Finalment, va entrar en suspensió de pagaments perquè arrossegava un deute molt gran. Fruit d’això, l’Institut Català del Sòl (Incasòl) va recuperar la titularitat dels terrenys. 

Quins impactes va suposar la construcció del camp de golf?

Entre altres coses, va comportar molts moviments de terres i tales d’arbres en un àmbit d’unes noranta hectàrees, algunes d’elles agrícoles. Es va fer tot un sistema de tractament fitosanitari que no corresponia a la natura original per tal d’evitar que al camp de golf naixessin males herbes, semblant al que es faria en un regadiu. 

La denúncia d’aquests impactes va germinar en un moviment de protesta. 

Sí, tot plegat va derivar en una lluita ciutadana important. En el seu moment, per frenar la construcció del camp de golf. I quan es va tancar, la mobilització es va reprendre en el sentit de tornar a reclamar que fos un espai per a tothom, destinat al lleure ciutadà.

En part, la ciutadania organitzada ja havia començat a fer-se seu aquest espai.

Quan el camp va tancar i l’Incasòl va recuperar la titularitat dels terrenys, va instal·lar una tanca en aquell espai. Amb el pas del temps i la dinàmica de les associacions que reivindicaven el seu ús públic, es va acabar tirant les tanques a terra i es va començar a fer ús de l’interior. Ja fa més de quatre anys d’això. 

Així, avui és un espai obert?

És un espai molt visitable, sobretot per a la gent que té el costum quotidià d’anar-hi, que sap que es tracta d’un lloc segur, sense cap perill, on no hi sol haver visitants ocasionals i es pot resseguir un itinerari que és prou agradable. 

Poc després de la fallida del camp de golf, ja es va plantejar convertir l’espai en un parc interurbà.

D'acord amb la iniciativa ciutadana per reivindicar el nou ús de l’espai, l’Incasòl i els ajuntaments de Sant Cugat i Rubí es van avenir a treballar conjuntament per concretar la conversió de l’espai en un parc interurbà. Es va crear un convenir, que mai es va arribar a signar, i l’Incasòl va redactar un projecte de renaturalització de l’espai, condicionat a la signatura del conveni per demanar les subvencions corresponents. Això no es va concretar i es va perdre una subvenció dels fons Next Generation. 

I l’Ajuntament de Sant Cugat es va despenjar amb una nova proposta…

Amb el canvi al consistori i l’entrada de Junts al capdavant del govern municipal, l’Ajuntament de Sant Cugat va sortir de la via del conveni i, arran de l’emergència de l’habitatge que viu el municipi, va proposar fer un barri amb 3.000 habitatges públics, que ha venut com una gran oportunitat. Ara bé, ho vol fer en un espai molt allunyat del nucli urbà. 

Des dels moviments ciutadans us oposeu a aquest projecte.

Nosaltres, d’entrada, ens oposem al canvi de parer de l’Ajuntament de Sant Cugat, que ha abandonat la via del conveni intermunicipal sense avisar ni negociar amb ningú. Ha canviat de posició sense cap justificació ni explicació, i sense haver presentat cap mena de documentació.

Per tant, estem parlant d’un moviment unilateral.

Des de la plataforma diem que l’espai correspon i pertany a l’Incasòl, és producte de l’operació urbanística del polígon d’activitat econòmica de Can Sant Joan i ja ha tingut el seu rendiment i aprofitament urbanístic. Aquells espais lliures que, per llei, havien de destinar-se a sistemes públics ja van ser cedits en el seu moment i s’havien de gestionar conjuntament entre Rubí i Sant Cugat. Per això, rebutgem qualsevol decisió unilateral de cap dels dos ajuntaments i exigim que es continuï respectant el seu caràcter mancomunat.

L’espai tampoc és adient per tirar endavant el projecte d’habitatges.

Està en una ubicació a l’altra banda de l’autopista, molt lluny de la trama urbana —fora del continu urbà—, a uns 2,5 km de l’estació de tren i en un indret amb forts pendents, superiors al 20%, a la serra de Galliners. No hi ha cap planificació urbanística i territorial que prevegi una intervenció com aquesta. Per tant, estem parlant que no existeix cap mena de planificació prèvia ni avaluació ambiental. Per això, considerem que serà molt difícil que tiri endavant. Nosaltres hi estem totalment en contra i lluitarem per totes les vies legals per evitar que es faci realitat.

“És un espai molt visitable, segur i agradable, on es pot resseguir un itinerari sense cap perill.”

L’Ajuntament de Sant Cugat defensa que és una solució per a la manca d’habitatge.

Nosaltres demanem a l’ajuntament que tornin a la via del conveni i busqui altres indrets per afrontar l’emergència de l’habitatge. I ens hem ofert a ajudar-lo en això, però cal que renunciï a un espai que forma part de la via verda de Collserola-Sant Llorenç i que és un espai semiprotegit pel pla territorial metropolità de Barcelona per garantir la connectivitat entre parcs naturals.

El projecte es presenta com una gran oportunitat per al municipi.

S’està venent com la ciutat de les oportunitats, però les coses no van així. No podem permetre que es construeixi una mena d’urbanització a l’estil Los Angeles. Apostem per evitar una nova taca d’urbanitzacions que van en contra de la mateixa llei d’urbanisme; no se n’ha projectat cap de similar a Catalunya el segle XXI. Per tant, pensem que no té cap viabilitat legal.

El consistori de Sant Cugat ho defineix com un ecodistricte. 

Venen aquesta moto de l’ecodistricte o ecobarri, i la realitat és que el projecte implica assumir una alteració i transformació profunda d’aquest espai. A més, on estaran els serveis, els instituts, les escoles, els serveis comercials o el transport públic? Tot això està previst fer-ho fora del nucli urbà, com les urbanitzacions que es van construir als anys setanta?

L’Ajuntament de Rubí s’hi ha posicionat en contra. Què en pensa l’Incasòl?

Nosaltres hem demanat una reunió amb l’Incasòl per aclarir-ho. Les direccions anteriors de l’institut havien convingut que el futur de l’espai havia d’anar per la via del conveni. Amb tot, hi ha hagut un canvi en la direcció i caldrà esbrinar quina posició tenen. 

Quins valors naturals té aquest espai?

És un espai que actua com a corredor biològic entre Collserola i Sant Llorenç, integrant-se en la via verda que evita la conurbació dels nuclis del Vallès. D’aquesta manera, garanteix la biodiversitat, manté la connectivitat ecològica, funciona com a embornal i refugi climàtic, alhora que contribueix a millorar la qualitat de l’aire del Vallès.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de Reconvertim Golf Sant Joan (@unparcasantjoan)

També a nivell de biodiversitat.

Sabem que en aquests moments hi ha implantades espècies d’avifauna que estan protegides i en perill de desaparició, com una parella de Ducs, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa. Una activitat humana intensa expulsaria aquesta espècie, que aprofita els espais oberts del camp de golf per caçar ratolins, conills i altres micromamífers. L’entorn actual constitueix un hàbitat idoni per a aquesta espècie amenaçada i qualsevol intervenció provocaria la seva marxa, i també la retirada progressiva d’altres espècies com el teixó, la guineu o el porc senglar, que sabem que hi són perquè hi ha petjades i rastres. Quan l’home fa un pas endavant, la fauna en retrocedeix dos.

De fet, heu comentat que l’espai s’està renaturalitzant sol.

Sí, nosaltres sempre diem que cada cop que plou és com una subvenció gratuïta. I aquesta primavera les pluges han estat importants. Es manté una proporció entre camps oberts i boscos que és molt adequada per a molta fauna. En un domini de bosc i prou moltes espècies no sobreviuen, en canvi, aquest mosaic agroforestal que s’està renaturalitzant té capacitat per portar molta biodiversitat i recuperar la que ja hi havia.

Esteu satisfetes amb la resposta ciutadana a la vostra reivindicació?

Nosaltres volem que la gent es faci seu l’espai i s’atreveixi a entrar, que sàpiga que el pot utilitzar en el seu dia a dia. I deixar clar que a Can Sant Joan no volem ni golf ni habitatges, no renunciarem a un gran espai verd per a la ciutadania. A l’activitat que vam un dels últims diumenges, per exemple, en què vam participar prop d’un centenar de persones, vam pintar un mural a la porta d’entrada des de l’autopista, vam arreglar algunes tanques, i també vam fer una sessió d’educació ambiental sobre vegetació i fauna. Vam acabar la jornada amb un petit concert i uns parlaments. Tot plegat ens serveix per fer arribar el nostre missatge.

Com us imagineu aquest gran parc interurbà que reclameu?

En principi, no ens cal imaginar gaire perquè l’Incasòl ja té redactat –i guardat en un calaix– un projecte de renaturalització de l’espai. Cal preguntar-se com aquest pla contribuirà a millores com la renaturalització del tram soterrat del torrent dels Alous, la recuperació de la bassa que s’emprava per al reg del camp de golf, o la senyalització d’accessos al parc amb itineraris per a activitats esportives, de lleure i de natura. 

També és essencial proposar la implicació d’entitats del tercer sector per a la neteja i el manteniment de l’espai, amb un sistema senzill de seguiment dels recorreguts per detectar residus, garantint així un entorn molt naturalitzat, que realment té un cost de manteniment anual baix, inferior a tres-cents euros per hectàrea.