Barcelona reforça la lluita contra la pobresa energètica amb més de 15.000 llars ateses als PAE el 2024

Els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) s’han consolidat com un servei essencial de l’Ajuntament de Barcelona per garantir els drets energètics de la ciutadania i acompanyar les famílies en situació de vulnerabilitat. Des de la seva creació el 2017, els PAE han evitat 196.013 talls de subministrament i han gestionat més de 237.000 atencions.

Durant el 2024, el servei ha assolit les millors xifres des de la seva posada en marxa, amb 37.088 persones ateses i 15.320 llars acompanyades, amb una mitjana mensual de més de 3.000 usuaris. A més, la valoració ciutadana és molt positiva: les persones ateses han puntuat el servei amb una mitjana de 9,7 punts sobre 10 i el 98% el recomanarien.

Un recurs clau contra la pobresa energètica

Amb 13 punts repartits a tots els districtes de la ciutat, els PAE ofereixen informació sobre drets energètics, assessorament personalitzat i ajuden a reduir despeses en llum, aigua i gas. Durant el 2024, es van tramitar 852 bons socials de llum i gas a llars vulnerables, es van protegir 841 subministraments amb informe de risc d’exclusió residencial i es van aconseguir 686 restabliments de subministrament en habitatges afectats per impagaments. També es van assolir estalvis de 33.000 € en factures elèctriques gràcies a les baixades de potència.

Segons les dades recollides, en el 72% de les llars ateses es van detectar indicadors de pobresa energètica i un 6% es trobava en situació severa, amb humitats, retards de pagament i impossibilitat de mantenir una temperatura adequada. El 40% de les persones ateses afirmaven no poder mantenir el confort tèrmic a casa seva.

Impacte social i ambiental

El servei no només té un efecte directe en la qualitat de vida de les famílies, sinó també en la sostenibilitat ambiental. Al llarg del 2024, es van estalviar 1,8 milions de kWh de consum elèctric a les llars assessorades i s’han evitat 511,8 tones de CO₂ a l’atmosfera.

La comissionada d’Acció Social, Sonia Fuertes, ha destacat que “en un context d’emergència climàtica, els PAE s’han consolidat com una eina essencial per detectar i reduir la pobresa energètica. La crisi climàtica no afecta a tothom per igual i té conseqüències directament vinculades a la desigualtat social, econòmica i ambiental”.

Un perfil marcat per la vulnerabilitat

El 96% de les persones usuàries dels PAE es troben en situació de vulnerabilitat social. El perfil és majoritàriament femení, amb baix nivell educatiu i infants a càrrec, o bé majors de 65 anys que viuen en situacions de soledat.

Els mesos de febrer, juliol i octubre són els de més demanda. De fet, cada vegada es detecta més la presència de la pobresa energètica estival, amb consultes sobre com afrontar les altes temperatures i sobre els recursos de la Xarxa de Refugis Climàtics als districtes.

A més, els PAE alerten que viure en habitatges amb temperatures extremes, humitats o floridures té conseqüències greus per a la salut i augmenta el risc de malalties com l’asma, l’artritis, la depressió o l’ansietat, especialment en infants i persones grans.