Un de cada tres processos per abusos sexuals a infants a Barcelona s’allarga fins a quatre anys

Els nens, nenes i adolescents que han patit violència sexual continuen enfrontant-se a processos judicials massa llargs, que agreugen el dolor i la revictimització. Així ho assenyala l’informe 'Per una justícia a l’altura de la infància', presentat per Save the Children i basat en l’anàlisi de 79 sentències dictades entre 2023 i 2024 a l’Audiència Provincial de Barcelona.

L’estudi mostra que el 35,9 % dels processos s’allarguen entre tres i quatre anys, i que el 16,7 % superen els cinc anys. Només en tres de cada deu casos la resolució arriba abans dels tres anys, tot i que aquesta xifra és superior a la registrada en el període 2021–2022. “Quan més d’un terç dels casos s’allarga tres o quatre anys i un de cada sis supera els cinc, la justícia es converteix en un nou front de dolor”, ha denunciat Ona Lorda, responsable de polítiques d’infància de Save the Children a Catalunya.

Les víctimes, majoritàriament nenes i adolescents

Segons l’informe, el 85 % de les víctimes són nenes o noies adolescents, una tendència que es manté respecte a estudis anteriors. El grup d’edat més afectat és el de 11 a 14 anys, amb un 37,5 % dels casos, i el pic es concentra als 15 anys.

Pel que fa als agressors, el 98,8 % són homes, i en 7 de cada 10 casos la víctima coneix l’agressor. El 35,7 % dels fets es produeixen dins l’àmbit familiar i el 34,5 % en l’entorn conegut però no familiar. “La violència sexual és un problema social molt greu, amb conseqüències de salut i una prevalença elevada, però les denúncies encara són escasses”, ha subratllat Lorda.

Tot i que la Llei Orgànica de Protecció Integral a la Infància i l’Adolescència (LOPIVI) estableix l’ús obligatori de la prova preconstituïda per a menors de 14 anys, aquesta només s’aplica en el 39 % dels casos, malgrat l’increment respecte al 21,4 % del període anterior. Encara hi ha un 58,5 % de sentències en què no consta o no es va practicar.

L’informe també apunta que la majoria de declaracions es fan davant jutjats de guàrdia o d’instrucció (33,3 %), i en un 44 % de les resolucions no queda registrat on es van produir. En el 96,8 % dels procediments s’empren altres proves (pericials, testificals i documentals), però en un 3,2 % la declaració de la víctima és l’únic mitjà de prova.

Un pas endavant

L’organització valora positivament la implantació del model Barnahus, posat en marxa a Barcelona el 2024 i que ja compta amb 14 unitats integrades a 13 localitats. Aquest model, d’origen islandès, ofereix un entorn únic i coordinat on totes les institucions treballen sota un mateix sostre, amb l’objectiu de situar l’infant al centre i reduir la victimització secundària.

Segons les dades del projecte pilot a Tarragona, realitzat per la Universitat Rovira i Virgili i la Universitat Oberta de Catalunya amb la col·laboració de Save the Children, el Barnahus redueix la durada dels processos de gairebé tres anys a poc més d’un any, incrementa les condemnes (del 65,9 % al 84,5 %) i redueix els arxius (del 57,4 % al 36,4 %). Només el 2024, les Barnahus de Catalunya van atendre prop de 3.000 casos de violència sexual infantil.

“Encara queda feina per fer i cal una anàlisi més exhaustiva per comprovar els efectes a llarg termini, però el model Barnahus ja ha iniciat un canvi de cultura: situar l’infant al centre, reduir la revictimització i avançar cap a una justícia que cura”, ha conclòs Lorda.