Elena Rodríguez: "La precarietat laboral afecta especialment les dones amb discapacitat"
Comparteix
A través de la formació, l'acompanyament i la sensibilització d'empreses, Ginac aposta per un model que posa al centre les capacitats i no les limitacions.
La Fundació Ginac fa gairebé dues dècades que treballa per la inserció laboral de persones amb discapacitat. Elena Rodríguez Soriano, cap de comunicació de la Fundació Ginac, explica com l’entitat promou oportunitats laborals a persones amb discapacitat i altres col·lectius vulnerables.
Com va néixer l’entitat com ha estat el seu recorregut fins a l'actualitat?
La Fundació Ginac es va constituir el 2005, però el seu origen es remunta a finals dels anys setanta, quan un grup de famílies de Valls amb fills amb discapacitat es van organitzar per garantir-los atenció i oportunitats. Amb el temps, el projecte va evolucionar fins a convertir-se en una fundació privada sense ànim de lucre. Avui formem part de Fundalis, juntament amb altres entitats de la demarcació, i atenem persones adultes amb discapacitat intel·lectual i diversitat funcional des d’una visió integral.
Quins serveis oferiu actualment?
Treballem amb una àmplia gamma de serveis que van des de l’atenció diürna fins a la formació i la inserció laboral. No totes les persones que atenem poden accedir al mercat de treball, però totes tenen un itinerari formatiu orientat a potenciar les seves capacitats. Una part fonamental de la nostra feina és el Centre Especial de Treball, on preparem i acompanyem les persones perquè puguin incorporar-se a feines reals, sovint a través de serveis que oferim a empreses i administracions locals.
El nostre propòsit és que puguin treballar en entorns ordinaris amb el suport necessari. Mentre això no és possible, el Centre Especial de Treball actua com un espai intermedi, un entorn protegit on poden adquirir experiència i confiança. Alhora, treballem amb empreses per detectar necessitats i buscar-hi encaixos reals.
Com valoreu l’aplicació de la llei que obliga les empreses amb més de 50 treballadors a contractar un 2% de persones amb discapacitat?
Aquesta normativa és un pas endavant, però encara hi ha molt camí per recórrer. Hi ha empreses que ho compleixen per convicció i d’altres que ho fan només per cobrir l’expedient o a través de donacions, que la llei permet com a mesura alternativa. Tot i així, veiem una evolució positiva: cada cop hi ha més empreses i directius sensibilitzats amb la responsabilitat social i els objectius de desenvolupament sostenible.
Encara hi ha qui percep la contractació de persones amb discapacitat com un acte de caritat. Què hi diries?
És un error molt arrelat, però que per sort va canviant. Les persones amb discapacitat no necessiten caritat, necessiten oportunitats. Quan una empresa aposta de debò per la inclusió, descobreix que aquestes persones aporten molt més del que s’imagina: compromís, empatia i un ambient laboral més humà.
Com ha evolucionat el sector des que vau començar fins ara?
El canvi ha estat enorme. Fa vint anys encara predominava la idea de “protegir” la persona amb discapacitat en centres tancats. Avui apostem per la inclusió plena i per crear llocs de treball que s’ajustin a les seves habilitats. A Ginac hem passat de tenir tallers ocupacionals a impulsar serveis productius reals. I el sector en general ha fet el mateix salt: ja no parlem de dependència, sinó de capacitats.
Des del vostre punt de vista, com es manifesta la precarietat laboral en aquest col·lectiu?
La precarietat laboral afecta especialment els col·lectius més vulnerables. Les dades de DINCAT —la federació catalana d’entitats de la discapacitat intel·lectual— mostren que l’atur entre les persones amb discapacitat és molt més alt que la mitjana, i encara més entre les dones. A més, moltes persones treballen en feines parcials o temporals. Tot i els avenços, encara hi ha molts llocs de treball vetats per prejudicis o desconeixement.
Quins programes teniu per combatre aquesta situació?
Participem en diferents programes subvencionats com el SIOAS, del Departament de Treball, o l’Incorpora, de la Fundació “la Caixa”. Són iniciatives que combinen formació, pràctiques i orientació laboral per facilitar la inserció. També desenvolupem projectes propis, com Camins, destinat a joves extutelats i altres col·lectius vulnerables, que combina residència, formació i feina. El 95% dels joves que hi han participat han acabat treballant, i això ens confirma que la fórmula funciona.
També treballeu la sensibilització de les empreses?
Sí, és una part essencial de la nostra tasca. Fem molta pedagogia, tallers conjunts i projectes de mentoria on treballadors d’empreses acompanyen persones en procés d’inserció. Quan les plantilles entenen el valor que pot aportar un company amb capacitats diverses, tot canvia. No és només una qüestió de productivitat, sinó de valors i de manera d’entendre la feina.
Deies que els recursos són limitats. Com es finança la Fundació?
El 60% dels ingressos provenen de subvencions públiques —des de fons europeus fins a ajudes de la Generalitat o dels ajuntaments—; un 35% procedeix de la facturació dels serveis del Centre Especial de Treball, i el 5% restant de donacions particulars o d’empreses. Tot el que rebem es reinverteix en els serveis i en el personal, que és la nostra principal força.
I ja per acabar, que creus que hauríem de fer per avançar cap a una societat més inclusiva?
Hauríem de deixar de mirar la discapacitat com una mancança i començar a veure les capacitats de cadascú. Si donem a tothom les oportunitats i els suports que necessita, podrem construir uns entorns on tothom hi podrà viure de manera més plena i autònoma.
No parlem de discapacitat, parlem de capacitats —i de les oportunitats per desenvolupar-les.
Afegeix un nou comentari