Ramon Sanahuja: “El Pla de Ponent pot causar un dany irreparable a la biodiversitat del Delta del Llobregat”
Comparteix
Parlem amb un dels membres de la plataforma Salvem el Calamot - Aturem el Pla de Ponent, un col·lectiu que lluita per protegir un espai natural únic que separa Gavà i Castelldefels de l'especulació immobiliària que pretén urbanitzar-lo.
L’anomenat Pla de Ponent és el pla urbanístic residencial més gran de Catalunya. El megaprojecte preveu construir prop de cinc mil habitatges en espais naturals i agrícoles del terme municipal de Gavà (Baix Llobregat) i afectaria greument el darrer connector biològic entre el massís del Garraf i el delta del Llobregat, incloent-hi zones com el turó del Calamot i la Riera dels Canyars.
Amb el Pla de Ponent plou sobre mullat. Projectat des del 1976, ha mutat de noms i promotors fins a revifar el 2018 de la mà de la promotora Kronos Homes i l’Ajuntament de Gavà. Tants anys com el pla té el moviment que s’hi oposa, que conflueix ara en la plataforma Salvem el Calamot - Aturem el Pla de Ponent. En Ramon Sanahuja n’és un dels seus membres i avisa que el projecte amenaça el connector entre el Garraf i el Delta, alhora que agreuja el perill d’inundació de la zona, entre altres impactes.
Situem-nos: què és el Pla de Ponent?
Estem parlant de la principal promoció immobiliària de l’àrea metropolitana, un espai d’unes 180 hectàrees on es volen construir 4.800 habitatges i més de 5 km de vials. Això comporta la desaparició de zona agrícola i forestal i, sobretot, la ruptura del connector ecològic entre el Delta del Llobregat i el Parc Natural del Garraf —l’últim espai no urbanitzat entre la plana deltaica i el massís. A més, el projecte s’articula al voltant de la Riera dels Canyars, una zona amb alt risc d’inundació.
El projecte ve de lluny. Com hem arribat fins a la situació actual?
L’origen de tot plegat es remunta al 1976, amb el Pla General Metropolità, que ja preveia urbanitzar la zona. Després, venen propostes, com el Pla de Queralt als vuitanta i noranta, fins que fa uns vint anys, el projecte passa a la promotora immobiliària Vertix, tristament coneguda al Baix Llobregat i aleshores de Felip Massot, que s’alia amb Procam, la immobiliària de l’antiga Caixa Catalunya, per a l’última revisió. En ple boom immobiliari del 2006-2008, s’aprova.
I, de cop i volta, arriba la crisi.
Exacte. Procam i Caixa Catalunya fan fallida, i Vertix també. El projecte passa per diverses mans —creiem que fins i tot per la Sareb, és a dir, propietat pública— i acaba en mans de Kronos, una promotora molt potent amb seu a Madrid. El 2018, quan tothom donava per mort el projecte, l’Ajuntament de Gavà reactiva el pla tal com s’havia concebut el 2005-2006, i és aleshores quan la societat civil de Gavà i Castelldefels ens mobilitzem per aturar-lo.
Per què us hi oposeu? Quines afectacions i impactes tindrà aquest Pla de Ponent?
El principal motiu és ambiental, atès que el pla destrueix un corredor natural que la documentació del mateix Pla Territorial Metropolità reconeix com a clau, i la declaració d’impacte ambiental admet que l’afectació sobre la connectivitat ecològica serà severa. L’altre és urbanístic i social, perquè faria créixer Gavà en 15.000 habitants de cop, un increment que considerem injustificat. Si es vol atendre necessitats d’habitatge més enllà del municipi, proposem fer-ho en altres emplaçaments que no malmetin el medi ambient. Accés a habitatge assequible, sí; destrucció del medi, no. Aquest cas és molt paradigmàtic en aquest sentit.
A més, el Pla de Ponent no és un projecte aïllat.
Ben al contrari, arriba vint anys després de moltes promocions i coincideix amb altres operacions en marxa —com l’ampliació de l’aeroport, el Pla d’Oliveretes a Viladecans i el nou pla d’espais econòmics del Delta de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que afecta Gavà, Viladecans, el Prat, Sant Boi, entre altres. Parlem d’una construcció constant i continuada que impermeabilitza el Delta i guanya més i més espais sense avaluar-ne els impactes globals. El Pla de Ponent pot fer un dany irreparable a la biodiversitat del Delta, així com pel que fa a la pèrdua d'espais agrícoles, amb els consegüents efectes negatius sobre la salut de les persones.
Has esmentat el risc d’inundabilitat de la zona, un altre dels arguments per aturar el projecte.
Si aquesta zona no s’ha urbanitzat mai, no és per casualitat. Són camps rics i productius articulats al voltant de la Riera dels Canyars, que habitualment sempre està seca, però quan plou fort a la zona de l’Alt Garraf pot baixar una rierada important i hi ha risc d’inundació.
De fet, va passar fa poc.
L’any passat, amb la dana, van caure només —dit entre cometes, és clar— 120 litres per metre quadrat i es va inundar la C-32. A més, uns vint anys enrere hi va haver una rebentada a l’abocador del Garraf que va arrossegar tones i tones de brossa durant quinze kilòmetres. Al segle XX s’hi compten prop d’una quinzena d’episodis d’inundacions greus, però la memòria, ja se sap, és curta.
Els antecedents no són gaire tranquil·litzadors.
Per això vam demanar un dictamen al geòleg i ambientalista Josep Maria Mallarach sobre l’estudi de risc d’inundabilitat que es va fer 2003. I conclou que, amb la informació d’aleshores, l’estudi es va fer correctament i es proposen una sèrie de mesures de mitigació. El problema és que el pla actual rebaixa aquestes mesures i preveu mitigacions inferiors a les que avui caldria i, fins i tot, a les recomanades en el seu moment.
Vosaltres insistiu que cal actualitzar aquesta informació.
Demanem a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) un nou estudi d’inundabilitat que incorpori paràmetres actualitzats. La mateixa agència va revisar a l’alça els cabals de la Riera dels Canyars, i això no constava a l’estudi de 2003. També cal analitzar episodis com el Gloria, on vam patir un doble fenomen: molta pluja i, alhora, una pujada del nivell del mar d’uns dos metres que impedia que la riera desaigüés. El resultat van ser inundacions severes en zones que ni tan sols figuraven al mapa de risc. Tots aquests factors s’han de tenir en compte. A més, l’estudi de 2003 recomanava construir una tercera bassa com a mesura preventiva, i ha desaparegut dels planejaments.
El pla no només afecta Gavà.
No, per això cal avaluar també l’impacte als municipis veïns. El Pla de Ponent limita directament amb Castelldefels —de fet, la zona prevista d’urbanització queda més a prop d’aquest terme que del nucli de Gavà—, i és un municipi amb un històric de fort risc d’inundacions. Després de l’episodi que va afectar la C-32, l’Ajuntament de Castelldefels ha demanat a l’ACA un estudi específic sobre com els podria afectar el pla. Hi ha molts dubtes i, amb el precedent recent de la dana al País Valencià i les seves conseqüències, cal ser més prudents i curoses.
I la llei prohibeix urbanitzar i edificar en zones amb alt risc d'inundació.
Exacte, en aquest sentit la llei és taxativa. L’article 9.2 de la Llei d’Urbanisme de Catalunya prohibeix urbanitzar en zones amb risc d’inundació. El problema és que aquesta norma és posterior a l’aprovació del pla i aquí s’obre el debat jurídic sobre fins on podem impugnar-lo o no. En tot cas, el principi és clar: per evitar el risc, no s’ha de construir en zones inundables. I si es volen fer 200.000 habitatges arreu del país —com ha anunciat el president Salvador Illa—, que no sigui en àrees inundables ni a costa del medi ambient; fem-los on no tinguin aquests impactes.
S’utilitzen les dificultats d’accés a l’habitatge per justificar projectes com aquests?
En aquest cas, és l’argument que fan servir, però no s’aguanta. Hi ha una part de lloguer, però bona part és habitatge privat. De fet, Kronos ja comercialitzava una promoció a Can Ribes —una zona ja urbanitzada— amb el pis més barat, de dues habitacions, al voltant dels 400.000 euros. Això en té ben poc d’habitatge social.
Vosaltres mateixes proposeu alternatives en aquest sentit.
N’hi ha. L’Ajuntament de Gavà impulsa un pla al polígon de l’antiga zona industrial de la fàbrica Roca —unes 16 hectàrees en sòl ja urbà, tocant a la via del tren i a la C-245— que preveu uns 3.000 habitatges. És un terreny consolidat, on no caldrà tallar arbres ni malmetre l’espai natural, i pot cobrir una part de les necessitats de Gavà i Viladecans. A banda, a Gavà segur que hi ha altres emplaçaments on es podria fer habitatge assequible sense sacrificar el connector entre el Delta i el Garraf.
Per sort, la consciència ambiental no és la mateixa avui que quan es va plantejar el projecte.
Sí, amb tot, a la coordinadora hi ha gent que fa quaranta anys que lluita. Ja es va aturar el Pla de Queralt, que al principi incloïa fins i tot un camp de golf. Avui la sensibilitat ambiental és més gran i, per exemple, preocupa el risc d’inundabilitat. A més, s’evidencia que el projecte suposarà la pèrdua de biodiversitat al Delta, amb caigudes de gairebé el 80% fins i tot en zones suposadament protegides. Tot plegat alimenta una oposició clara al projecte. Ara bé, sembla que l’Ajuntament de Gavà actuï més com una promotora immobiliària que com una alcaldia que vetlla pel bé públic.
També denuncieu que se us vol intimidar, per exemple, amb sancions arran d’una cadena humana que vau organitzar l’altre dia.
Seguim sempre els procediments en les mobilitzacions, fins i tot tenim servei d’ordre. Després de protestar contra la Festa de la Rosa, casualment, dos dies més tard ens va arribar una sanció per la cadena humana. Aquell acte va ser exemplar, sense incidents, i, de fet, vam trobar a faltar presència de la Guàrdia Urbana malgrat que hi havia més d’un miler de persones. Ara ens han imposat una multa de vuit-cents euros i, probablement, hi presentarem al·legacions.
No és la primera vegada que intenten posar traves a la protesta.
L’Ajuntament s’ha negat a cedir-nos material per organitzar activitats —taules, cadires…—, com si no paguéssim impostos. Tot i discrepar del que promou el consistori, entenem que tenim dret a gaudir dels serveis públics. També hi va haver un cas de censura al plenari de juny, una proposta d’ERC i Podemos no es va admetre a tràmit amb l’argument que a Gavà no es voten qüestions que impliquin competències del mateix Ajuntament. És incomprensible que es puguin aprovar posicionaments a favor de Palestina, per exemple, però no una proposta que instava el consistori a demanar un informe a l’ACA. No té cap sentit.
Així, la batalla continua, als jutjats i als carrers.
Sí, perquè tenim el front jurídic activat i continuarem mobilitzades per impedir que el pla tiri endavant. L’Ajuntament vol iniciar ara les mesures preventives pel risc d’inundació. La declaració d’impacte ambiental és clara: no es pot urbanitzar fins que estiguin executades. Han passat vint anys i encara no s’han fet. Som aquí per evitar-ho i perquè es tornin a avaluar els riscos. Mentrestant, esperem les pròximes eleccions amb l’objectiu que una nova majoria a Gavà pugui revertir l’actual línia política.
Afegeix un nou comentari