Ariadna España: “La Bastida va néixer amb l’objectiu de fer de Sant Boi un territori d’oportunitats”
Comparteix
Coneixem les interioritats i els reptes que té al davant de la ràdio comunitària que impulsa la Fundació Marianao de la mà de la responsable del projecte.
L’Ariadna España està convençuda del poder dels projectes que arrelen a peu de carrer i de barri. Per això està al capdavant de La Bastida, la ràdio comunitària de la Fundació Marianao, una de les entitats més emblemàtiques d’aquest barri de Sant Boi de Llobregat. “Les ràdios comunitàries i locals són l’altaveu més directe de la comunitat”, assegura la tècnica de comunicació i responsable del projecte.
En aquesta línia, La Bastida obre els seus micròfons i dona veu a persones que sovint no troben espais on expressar-se. Per això, funciona com un punt de trobada entre generacions i realitats diverses. Tot plegat forma part d’un objectiu més ampli: donar protagonisme a la comunitat i contribuir a fer de Sant Boi una ciutat més cohesionada.
Què és La Bastida i per què va néixer aquest projecte al barri de Marianao?
La Bastida és la ràdio comunitària de la Fundació Marianao. La idea és que sigui una ràdio del barri i de Sant Boi, un espai obert per a la producció de pòdcasts i altres formats de continguts audiovisuals que puguem assumir. Neix, com tots els projectes de l’entitat, amb la voluntat que la comunitat en sigui la protagonista. Volem obrir micròfons i donar veu a jovent, persones adultes i gent gran del barri i de la ciutat que tenen coses a dir i no han trobat l’espai per fer-ho. Per això, La Bastida està oberta a tothom per a la creació, la formació i la difusió de qualsevol contingut que contribueixi a fer de Sant Boi una comunitat més cohesionada.
Com és el dia a dia a l’estudi de La Bastida?
Vam començar a principis de 2024 i els primers mesos van estar marcats per molts problemes tècnics, que finalment hem pogut resoldre. Ara fa poc que hem engegat amb més força i tenim diferents tipus de continguts. Hi ha persones i col·lectius que són molt autosuficients, és a dir, arriben amb la seva idea i nosaltres els cedim l’espai i fem una mica de seguiment. I si ho necessiten, oferim formació o petites reunions per acabar d’orientar-los.
Com trieu aquests continguts?
Sempre seleccionem projectes que vagin en línia amb la missió i els valors de la Fundació Marianao. Busquem continguts que facin participar la comunitat, ja sigui convidant veïnes, parlant de Sant Boi i de les seves activitats o fomentant la transformació social. Mentre estiguin alineats amb això i tinguem espai disponible, cedim l’estudi i elles mateixes funcionen de manera autosuficient.
No són els únics continguts que feu.
No, també col·laborem amb altres entitats que volen incorporar l’activitat de pòdcast en el seu dia a dia, en un format de col·laboració. A més, amb els projectes interns de la fundació també tenim activitat diària. Per exemple, especials per temàtiques, com amb motiu de la Setmana del Zero Abandonament. A més, també tenim els nostres propis pòdcasts. En aquest sentit, com que aquest any celebrem quaranta anys, estem preparant una sèrie d’episodis sobre els projectes que han estat clau en la història de la Fundació Marianao.
Per tant, feu continguts molt diversos.
Sí, la idea és cedir l’espai a la ciutadania, tant si tenen una idea molt sòlida com si simplement volen parlar d’un tema i ens demanen ajuda per fer-la realitat, sempre dins de les nostres possibilitats. També volem que la ràdio sigui un altaveu i un espai de col·laboració amb altres entitats, no només per donar sortida a la seva activitat, sinó també a nivell més institucional. Per exemple, tenim un projecte comú que es diu ‘El Batec’ amb diferents entitats, on parlem dels esdeveniments que hi ha al barri i aprofitem per reflexionar sobre algun tema. Fa poc, arran d’una activitat amb famílies, vam obrir un debat sobre l’ús de l’espai públic.
Així, en aquest procés no només cediu l’espai, també oferiu formació i acompanyament perquè els projectes acabin sent autosuficients.
Exacte, la idea és acompanyar les persones dins de les nostres possibilitats, perquè al final acabin sent autosuficients. Per això plantegem una fase inicial de formació i d’acompanyament i, a poc a poc, l’objectiu és que funcionin com els projectes externs que ja funcionen sols, per dir-ho d’alguna manera, és a dir, que venen, graven i tiren endavant pel seu compte.
Comentaves que vau tenir dificultats tècniques a l’hora d’arrencar el projecte.
Sobretot van ser dificultats tècniques. Com passa amb altres projectes, teníem una idea que volíem fer col·lectiva i cadascú hi aportava els seus coneixements, però a l’inici no hi havia ningú expert en la part tècnica. La proposta de recuperar la ràdio ve del fet que, als inicis de la Fundació, ja n’hi havia hagut una, que amb el temps es va perdre, i algú va plantejar tornar-la a engegar amb un altre enfocament. Diversos treballadors s’hi van implicar i, tot i no tenir una persona especialista, vam comptar amb el suport d’un professor d’informàtica apassionat pel so i la música, d’un altre informàtic i del tècnic de manteniment, que ens van ajudar a resoldre la part tècnica i a organitzar l’espai.
Heu tirat endavant amb els mitjans que teníeu a casa.
Sí. L’estudi és professional i tenim material de qualitat, però al principi hi havia moments en què posàvem a gravar i no sabíem si tot aguantaria. Ara ho tenim força controlat. Tot i ser una ràdio, sempre aclarim que no és com qui va a RAC1, sinó un espai comunitari. Les dificultats venien sobretot de la part tècnica, que hem pogut anar resolent també gràcies al suport de voluntariat. Tenim molta gent implicada i un voluntari en especial, que havia estat tècnic de so tota la vida, ens ha ajudat molt a posar-ho tot a lloc.
Quines necessitats té el projecte actualment?
Pel que fa a participació, estem satisfetes perquè la ràdio ha tingut bona acollida. Ara bé, com més gent s’hi impliqui, millor. El límit el marquen els recursos. A la ràdio hi som jo com a tècnica i aquest voluntari, i ara estem intentant definir cap a on volem que vagi el projecte el 2026.
Costa que la gent es comprometi amb el projecte?
Hem fet cursos d’iniciació al pòdcast, sobretot amb joves, però després ens ha costat que es vinculin. Penso que també és perquè no tenim un espai o càpsula clara on puguin participar. I fer el pas a crear un pòdcast pot semblar molt gran i produir vertigen. Per això estem intentant pensar alguna fórmula perquè la gent es pugui vincular d’una manera més senzilla, també per a qui no vol crear un pòdcast des de zero i prefereix sumar-se a alguna cosa que ja existeix i està en marxa.
No és fàcil transformar les ganes de fer coses en projectes concrets.
Sí, però no volem que es quedin amb les ganes de fer-ho. Amb tot, és veritat que si fem propostes molt obertes, en el sentit d'oferir-los l’espai i dir-los que, si tenen alguna proposta, la podem treballar juntes, sovint et diuen que una idea clara no la tenen. I és normal. Però sovint a nosaltres ens falten mans. Per això, sempre diem que els voluntaris són molt benvinguts, tant per a la part tècnica com per als continguts, periodistes i tot plegat. L’objectiu és poder fer créixer una mica més aquesta ràdio.
Aprofundim més en la missió de La Bastida.
La ràdio, com tots els projectes de la Fundació, tenen l’objectiu de fer de Sant Boi un territori d’oportunitats. Volíem que la ràdio fos una d’aquestes oportunitats, per afavorir una ciutadania crítica i fomentar la inclusió i la participació de perfils diversos. La Bastida vol ser un espai on et puguis trobar amb gent que habitualment no forma part del teu entorn, sortir una mica de la zona de confort i participar en una activitat gratificant. Ens agrada pensar que ajudem projectes a tirar endavant o que contribuïm al fet que algú perdi la por de parlar davant del micro i s’animi a expressar la seva opinió, sobretot persones que sovint senten que no són escoltades.
Això passa habitualment a molts col·lectius.
Depèn molt de la realitat de cada persona. Per exemple, sovint les persones amb un diagnòstic de salut mental senten que només poden parlar d’això, un fet que no deixa de ser estigmatitzador. Nosaltres els diem que no, que aquí poden venir a parlar de rap o del que els vingui de gust. Un diagnòstic no les defineix. Passa igual amb la gent gran, que de seguida associem a la solitud o a determinats temes. Es tracta de conèixer la realitat de les altres persones, empatitzar i oferir-los un espai on es puguin expressar en tota la seva complexitat.
Quins seran els pròxims passos de La Bastida?
El repte és ampliar els projectes que volen participar amb nosaltres i enfortir la xarxa d’entitats i centres que vulguin col·laborar amb nosaltres. També volem crear formats diversos perquè la gent que potser no vol començar un pòdcast des de zero pugui implicar-s’hi igualment i aportar el seu gra de sorra, encara que sigui de manera temporal o en tasques molt concretes. L’objectiu és que tothom, a tots els nivells, hi pugui participar.
De manera més personal, què creus que poden aportar les ràdios comunitàries al tercer sector i al món social en general?
Crec que una ràdio comunitària i local és l’altaveu directe de la comunitat. Una fundació del sector social que està en el dia a dia de la realitat coneix bé les necessitats del seu entorn i, com que està sensibilitzada amb aquestes situacions, les pot entendre i explicar millor. Per això penso que som una primera porta per comunicar bé el que passa. Es nota quan una entitat o una institució està sensibilitzada amb els temes que tracta, en la manera com els aborda i a qui convida. I això també pot servir de referent per a altres ràdios o mitjans que vulguin parlar d’aquests temes.
Afegeix un nou comentari