Com crear xarxes d’aprofitament alimentari

Les xarxes d’aprofitament són una acció comunitària autoorganitzada en un espai delimitat (una població, un col·lectiu o grup, un barri, un edifici...) que, com qualsevol acció d’aquesta mena vol donar resposta a unes necessitats de millora de qualitat de vida, inclusió i cohesió. En aquest cas, el centre es posa en la sobirania alimentària, amb vista al sosteniment col·lectiu, la sostenibilitat i la sensibilització. 

La xarxa d’aprofitament consisteix en la creació d’aliances amb comerços, pagesia i distribuïdores alimentàries, les quals poden cedir els aliments a punt de caducar o ser malbaratats. Així, la xarxa la formen persones, entitats i equipaments disposades a reunir aliments, i a tenir contacte amb els comerços locals. A partir d’aquí, només cal organitzar-se per a decidir les formes d’aprofitament i intercanvi. 

Qualsevol persona, equipament o entitat pot formar part d’una xarxa d’aprofitament alimentari. Només cal que tinguin interès per l’alimentació i la sostenibilitat. Per a cercar gent interessada, es pot acudir a equipaments públics com casals, centres cívics, associacions veïnals o biblioteques. Allà no només s’hi podrà fer la captació, sinó que és probable que aquests espais comptin amb equipaments per a fer trobades.

De fet, primer pas és establir aliances per tal de veure l’abast i les possibilitats de la xarxa. Es recomana contactar amb equipaments, comerços i entitats del barri i explicar-los el projecte. Això definirà amb quines infraestructures compta el projecte: neveres, cuina, magatzem, vehicles, espais de reunió... A partir d’aquí, s’hauran definit soles les idiosincràsies de la iniciativa.

Un cop reunides les persones que voldran participar en l’arrencada de la xarxa, és el moment de planificar el funcionament d’aquesta. 

Es podrà debatre quina forma pot prendre la xarxa segons les possibilitats que ofereixen les aliances. Els tres models més populars són: plataforma d’entitats (si hi ha participació majoritària d’entitats ja establertes), una entitat pròpia (si es tracta d’un grup de persones més aviat estès i/o organitzat) o una xarxa informal veïnal (si el grup és més reduït o de persones més properes). L’avantatge de les dues primeres és que permeten accedir a subvencions i recursos, però pot ser que a un grup més petit facin més nosa que servei. 

Un cop decidit el model, ja es pot començar a crear l’altra banda de la xarxa, contactant amb comerços o distribuïdores d’aliments, explicant-los el projecte, i establint un canal de comunicació i sistema de recollida. S’aconsella prioritzar els petits comerços de barri, ja que son els que són més conscients del que suposa llençar aliments. També és recomanable contactar amb persones dedicades a la pagesia, si n’hi ha a prop del barri o al poble on es munta la xarxa.

Després, és interessant recollir les conclusions en un document, i mantenir un registre de les persones participants, els comerços alineats amb la xarxa i els equipaments que hi ofereixen suport. 

El fonament de tota iniciativa col·lectiva és l’horitzontalitat, així que cal que tothom sigui part de les decisions que es prenguin. Abans d’arrencar la xarxa caldrà establir reunions periòdiques per a definir-la, però també pot ser interessant mantenir-les un cop engegada la iniciativa, ja que caldrà anar decidint qüestions sobre la marxa com noves incorporacions a la xarxa (comerços o persones) o formes d’aprofitament del menjar. 

També és interessant crear comissions, o definir persones responsables de certes parts de la iniciativa: recollida, distribució, comunicació, cuina, seguiment...

Tradicionalment, “espigolar” significava recollir espigues o restes de la sega del cereal. Avui, però, aquest terme s’ha estès a definir, precisament, l’acte de recol·lectar aliments a punt de ser malbaratats. 

Per a la planificació de la xarxa, caldrà establir un dia fixe per a l’espigolada, que es comunicarà als comerços. Depenent del nombre de persones que participen, es pot establir més d’un dia, o establir un sistema d’alternança, de manera que no tothom faci l’espigolada cada vegada.

Per a definir quin tipus d’aliments es recullen, s’han de tenir presents els equipaments a disposició de la xarxa. Amb una infraestructura bàsica es poden aprofitar aliments secs, aliments d’origen vegetal i pa, ja que es mantenen a temperatura ambient. Si es disposa de nevera i congelador es podran ampliar les opcions. A partir d’aquí, qualsevol aliment que pugui ser entregat és adient: en general, solen descartar-se productes per qüestions visuals o perquè són renovats diàriament per mantenir-ne la frescor (com és el cas del pa). 

Els aliments recollits es poden repartir, consumir o cuinar. Això depèn dels equipaments amb què compti la xarxa. També depèn de la quantitat i el tipus d’aliments, ja que n’hi ha que s’hauran de repartir immediatament, però d’altres es poden reservar per a fer un àpat col·lectiu, o inclús es pot decidir el menú el mateix dia de l’espigolada, optant per plats versàtils i senzills. En aquest sentit, també és recomanable aprofitar les festes de barri o poble, que faran més fàcil l’establiment de sinèrgies i l’ampliació de l’abast a altres persones que no formin part directa de la xarxa però que hi puguin aportar puntualment. 

Això últim pot ser un molt bon moment per fer difusió de la xarxa, animant a més persones a unir-se i sensibilitzant la població.

Es recomana que la difusió de la iniciativa sigui continuada, mitjançant espais que estiguin relacionats amb la sostenibilitat i l’alimentació conscient, així com, evidentment, les xarxes socials, aquestes últimes sense oblidar la comunicació analògica, per mitjà de cartells (molt eficaços als pobles petits o als barris). 

També és interessant preparar trobades periòdiques a escoles, biblioteques, centres cívics i altres espais públics. Amb tot, l’objectiu és buscar noves incorporacions i sinèrgies. 

Per descomptat, per tirar endavant una xarxa d’aprofitament alimentari, cal complir amb les mesures d’higiene i seguretat. Primer, s’haurà de disposar d’una font d’aigua potable, així com de guants, davantals i còfies o barrets. A més, caldrà formar les persones que hauran de manipular aquests aliments. A banda de tot això, s’hauran de separar els aliments preparats dels crus, i tenir cura de no deixar-los mai a temperatura ambient més de dues hores.

Es recomana que durant el funcionament de la xarxa es vagin apuntant els indicadors socials i ambientals de totes les accions que es duguin a terme. Això no servirà només per a fer un seguiment de l’eficàcia de la iniciativa, sinó també per fer-ne difusió, fer una crida a la participació i aprofitar l’oportunitat per a sensibilitzar sobre la problemàtica que la xarxa intenta pal·liar. 

El tipus d’indicadors que es poden recollir són: nombre de persones que participen com a voluntàries, nombre d’entitats implicades, nombre de botigues involucrades, volum de persones informades, nombre de comensals, nombre de racions cuinades, quilograms d’aliments recollits i aprofitats i CO2 equivalent estalviat, forma d’aprofitament dels aliments...

S’aconsella que una persona sigui l’encarregada de fer la recollida d’aquests indicadors.