Fundació Aspace Catalunya: innovació i cura amb realitat virtual per fomentar autonomia i benestar

La tecnologia forma part d’un model integral que combina serveis sanitaris, socials i educatius, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de manera mesurable i significativa. Tal com expliquen des de la Fundació, la tecnologia només té sentit si aporta valor real a la vida de les persones i s’utilitza per reforçar la regulació emocional, l’expressió de capacitats i la participació activa, especialment en entorns d’alta complexitat clínica.

Hem entrevistat Carlos Varela, Director d’Operacions Transversals i Àmbit Social; la Dra. Tamara Biedermann, Directora de Serveis de Salut; i Olga González, responsable de Relacions Institucionals, Comunicació i Màrqueting per conèixer aquesta iniciativa. Els equips professionals utilitzen realitat virtual i entorns digitals adaptats per personalitzar les experiències, afavorint aprenentatge, comunicació i benestar emocional, demostrant que innovar també és garantir equitat i qualitat de vida a través de la tecnologia.

Com va sorgir la decisió d’integrar la realitat virtual i augmentada com a teràpies complementàries dins dels serveis de l’entitat?

La decisió d’integrar la realitat virtual i augmentada sorgeix de la vocació de Fundació Aspace Catalunya com a entitat de referència en l’atenció a persones amb pluridiscapacitat i alta complexitat clínica. L’entitat treballa amb un model integrat sanitari, social i educatiu que ofereix un acompanyament continuat a les persones ateses, les seves famílies i l’entorn proper. Aquest enfocament permet identificar necessitats emergents que sovint no queden cobertes pels models convencionals, i planteja la innovació tecnològica com una eina al servei de la qualitat de vida real de les persones.

El Servei de Tecnologia de Suport de la Fundació integra solucions com la mobilitat adaptada, sistemes de comunicació augmentativa, neurorehabilitació robòtica i altres tecnologies adaptades a perfils d’alta complexitat clínica i funcional. Aquesta reflexió estratègica va portar a explorar quines tecnologies podien aportar valor més enllà de les intervencions tradicionals. En aquest context, la realitat virtual i augmentada van emergir com a eines complementàries amb gran potencial terapèutic, no només en l’àmbit físic i cognitiu, sinó també en el benestar emocional i la participació activa.

Quin és l’objectiu terapèutic principal d’aquest model d’atenció integral que incorpora RV i RA més enllà de la neurorehabilitació tradicional?

L’objectiu principal és millorar de manera global la qualitat de vida de la persona usuària, integrant les dimensions funcionals, cognitives, emocionals i socials dins del procés terapèutic. Aquest enfocament és especialment rellevant en contextos d’alta complexitat clínica, on les metodologies convencionals poden presentar limitacions en motivació i adherència. La realitat virtual i augmentada permeten crear entorns segurs, adaptables i altament motivadors, facilitant la participació activa i reforçant el compromís amb el procés d’atenció.

Aquestes eines actuen com un complement dins del model sanitari, social i educatiu, reforçant el treball dels equips professionals. L’ús d’entorns immersius no substitueix altres intervencions, sinó que crea condicions que permeten expressar capacitats, regular l’estat emocional i participar de manera significativa, fomentant l’autonomia i l’empoderament dins del procés de rehabilitació i benestar. Anem més enllà de la rehabilitació: posem la qualitat de vida al centre de l’atenció.

Quins tipus de dispositius, entorns digitals o experiències interactives esteu utilitzant actualment en les intervencions terapèutiques?

La Fundació treballa amb una combinació de robòtica, entorns digitals interactius i experiències immersives dins de la seva cartera de serveis. En neurorehabilitació, els dispositius robòtics permeten treballar el moviment funcional de manera intensiva, segura i personalitzada, afavorint la participació activa. Les experiències immersives i la realitat virtual ofereixen entorns adaptats, motivadors i accessibles, especialment útils per a persones amb dificultats de comunicació o baixa tolerància a intervencions convencionals.

Mitjançant ulleres de realitat virtual i sales immersives, es treballen dimensions cognitives, emocionals i relacionals, creant espais sensorials controlats que faciliten la regulació emocional, l’atenció i la interacció social. Aquestes experiències no només reforcen les habilitats funcionals, sinó que milloren l’adherència al tractament i la percepció de benestar. El punt de partida no són els dispositius, sinó les necessitats de les persones.

Com es dissenyen i adapten aquests continguts a les capacitats, interessos i necessitats de cada persona usuària?

Els continguts es dissenyen a partir d’una valoració individualitzada i interdisciplinària, integrada dins del pla d’atenció personalitzat de cada persona. No s’utilitzen protocols tancats ni experiències estandarditzades, ja que cada usuari presenta capacitats funcionals, cognitives i emocionals molt diverses. Els professionals defineixen objectius terapèutics específics i modulen elements com la durada de la sessió, la intensitat dels estímuls, el tipus d’interacció i el grau d’immersió per garantir experiències segures i significatives.

A més, s’incorporen els interessos, preferències i trajectòria vital de cada persona, factors clau per augmentar la motivació i la participació. Durant les sessions, l’equip professional observa contínuament les respostes i ajusta els continguts en temps real. Aquesta adaptació flexible permet incloure tant persones amb capacitat d’interacció activa com aquelles amb respostes més subtils, assegurant una intervenció respectuosa amb els ritmes i necessitats individuals. Els interessos i la trajectòria vital de la persona són clau per generar participació i sentit terapèutic.

Quines dimensions del benestar treballeu especialment a través d’aquestes experiències immersives?

Les experiències immersives permeten treballar de manera integral totes les dimensions del benestar, adaptant la intervenció a les necessitats específiques de cada persona. En l’àmbit funcional, reforcen el moviment, la coordinació i la postura, prevenint complicacions associades a la immobilitat. A nivell cognitiu, es treballa l’atenció, la percepció, la relació causa-efecte i la presa de decisions, respectant sempre el ritme i les capacitats individuals.

En la dimensió emocional, aquests entorns controlats faciliten la regulació de l’ansietat i l’adopció d’estats de calma i benestar, especialment rellevant per a persones en què l’estat emocional condiciona la resposta terapèutica. La dimensió social es treballa promovent la interacció amb professionals i altres persones usuàries, millorant la comunicació, el vincle i el sentiment de pertinença dins dels espais assistencials. Les experiències immersives permeten treballar el benestar de manera integral, no fragmentada.

 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida por Fundació Aspace Catalunya (@aspacecatalunya)

Heu observat canvis en la participació activa, la comunicació o la resposta funcional després de les sessions?

Sí, s’han observat canvis rellevants en la participació activa i la predisposició a implicar-se en les sessions. Les experiències immersives generen un major interès i connexió amb l’activitat terapèutica, especialment en perfils d’alta complexitat clínica on les metodologies tradicionals presenten dificultats per mantenir l’atenció sostinguda.

Pel que fa a la comunicació, es detecten millores en l’expressió emocional i la interacció amb professionals, sovint a través de gestos, mirades o vocalitzacions. La resposta funcional es beneficia indirectament, ja que aquestes sessions creen condicions que permeten un treball més efectiu. L’impacte acostuma a ser progressiu i integrat dins del pla d’atenció global. En alta complexitat, petits canvis en la participació o la comunicació tenen un gran valor clínic i social.

Quin impacte tenen aquestes teràpies immersives en l’estat emocional, la motivació i la regulació de l’estrès?

Les teràpies immersives tenen un impacte molt rellevant sobre l’estat emocional. Els entorns controlats i previsibles redueixen l’estrès i la sobreestimulació, generant sensació de confort i seguretat, especialment en perfils d’alta complexitat. La possibilitat de viure experiències segures i motivadores contribueix a un major benestar emocional i a un millor estat d’ànim durant la sessió.

Pel que fa a la motivació, els estímuls immersius i interactius generen interès i curiositat, afavorint la predisposició a participar. La regulació emocional facilita estats de calma, concentració o relaxació segons els objectius, millorant la qualitat de la relació terapèutica i reforçant la resposta a altres intervencions dins del model d’atenció integral. La regulació emocional és sovint la clau perquè qualsevol intervenció terapèutica sigui possible.

Quin paper tenen els professionals d’Aspace en la planificació, adaptació i seguiment d’aquestes intervencions?

Els professionals tenen un paper central i insubstituïble en tot el procés. La tecnologia, per si sola, no transforma l’atenció; és la mirada clínica i social, la planificació estratègica i la seva integració dins del model d’atenció el que garanteix l’eficàcia. L’equip de Tecnologia de Suport facilita, adapta i crea solucions personalitzades coordinant-se amb tots els serveis de la Fundació.

Els equips interdisciplinaris defineixen objectius terapèutics, incorporen la tecnologia dins dels plans d’atenció individualitzats i fan un seguiment continu. Aquesta col·laboració constant garanteix intervencions adaptades, coherents amb el model integrat i respectuoses amb els ritmes, necessitats i capacitats de cada persona usuària. Aspace no només adapta tecnologia: crea solucions a partir del coneixement professional i la vida real de les persones.

Quins reptes heu trobat a l’hora d’implementar tecnologies immersives dins d’un model d’atenció centrada en la persona?

Un repte fonamental és la gran heterogeneïtat dels perfils de les persones ateses. En contextos d’alta complexitat clínica, no existeixen solucions universals i la tecnologia ha de ser molt adaptable per evitar intervencions poc significatives o contraproduents. Això implica que els professionals coneguin molt bé cada perfil i ajustin els continguts constantment.

També cal garantir que la tecnologia s’integri de manera natural dins dels processos assistencials i no sigui un element desvinculat del projecte terapèutic. Això exigeix formació, temps i coordinació entre equips tècnics i assistencials, així com sistemes d’avaluació que mesurin no només resultats funcionals, sinó també participació, experiència i benestar emocional. En alta complexitat, no hi ha solucions estàndard: la tecnologia ha de ser adaptable o no serveix.

Què aporta la realitat virtual i augmentada respecte a les metodologies convencionals?

Aquestes tecnologies permeten crear entorns controlats, segurs i adaptables, modulant estímuls, intensitat i interacció de manera difícilment assolible amb metodologies tradicionals. Això incrementa la motivació i implicació, essencials per a la continuïtat de processos terapèutics de llarga durada.

La realitat virtual i augmentada complementa les metodologies convencionals sense substituir-les, ampliant les possibilitats d’intervenció dels equips professionals. Integrades dins del model centrat en la persona, actuen com a catalitzadors d’innovació, aportant flexibilitat, personalització i noves oportunitats adaptades a cada usuari. El seu valor diferencial és la capacitat d’adaptar l’entorn a la persona, i no a l’inrevés.

Creieu que aquestes teràpies immersives poden esdevenir habituals dins l’àmbit social i sanitari?

Sí, sempre que s’implementin amb criteri, rigor i sentit assistencial. La seva consolidació depèn més de la capacitat de les organitzacions per integrar-les dins models centrats en la persona que de l’evolució tecnològica. L’experiència d’Aspace Catalunya mostra que poden complementar les intervencions tradicionals, especialment en àrees on la motivació, la regulació emocional i la participació són determinants.

El futur passa per una integració progressiva dins de la cartera de serveis, vinculada a formació professional, avaluació d’impacte i sostenibilitat dels projectes. Les entitats de referència tenen un paper clau com a generadores de coneixement i models replicables que contribueixin a transformar el sistema social i sanitari en benefici de les persones usuàries. El futur de les teràpies immersives depèn més del model d’atenció que de la tecnologia.

Mirant endavant, quins són els pròxims passos i com s’encaixa la teràpia immersiva dins l’estratègia de sostenibilitat a llarg termini?

Els propers passos inclouen avaluar i consolidar progressivament la incorporació de la teràpia immersiva dins del model d’atenció d’Aspace Catalunya. En el cas de Broomx, es troben en una fase de validació per determinar l’encaix real en diferents entorns assistencials i perfils d’intervenció, amb criteris clars de valor terapèutic, adaptabilitat, seguretat i alineació amb els equips professionals.

Aquest enfocament garanteix que qualsevol tecnologia s’incorpori només si aporta un impacte real en la qualitat de vida. La sostenibilitat del projecte a llarg termini es basa en la viabilitat operativa, la capacitat interna de gestió i la coherència amb la vocació pública de l’entitat. Així, la teràpia immersiva es consolida com un recurs complementari sòlid, responsable i orientat a l’impacte social. No incorporem tecnologia si no aporta valor real a les persones.