En més del 95% dels entorns escolars es respira aire nociu per a la salut
Comparteix
Un estudi de ciència ciutadana d’Ecologistes en Acció, amb la col·laboració de l’ADENC, conclou que a la immensa majoria dels accessos escolars se superen els nivells de NO₂ recomanats per l’OMS.
Tot i que ho haguem normalitzat, respirar aire contaminat no és un tema menor, sinó un problema de salut pública de primera magnitud. Fa anys que les evidències científiques alerten de les conseqüències de viure envoltats de substàncies tòxiques i posen el focus en impactes tan greus com les morts prematures, les malalties respiratòries o els problemes en el desenvolupament, entre altres.
Les dades ajuden a entendre l’abast d’un problema que és global. Segons les darreres estimacions de l’Agència Europea de Medi Ambient (AEMA) i l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la mala qualitat de l’aire va causar almenys 300.000 morts a Europa l’any 2021. A Espanya, només el diòxid de nitrogen (NO₂) es va relacionar amb 4.600 defuncions el 2023.
Aquesta situació és encara més preocupant en el cas dels infants, un dels col·lectius més vulnerables a l’exposició a contaminants, especialment quan s’acumulen a les portes de les escoles. Davant d’aquesta realitat, un nou estudi d’Ecologistes en Acció —amb la col·laboració de l’Associació per la Defensa i l'Estudi de la Natura (ADENC) i centenars de voluntàries— ha tornat a posar xifres a la contaminació que es respira als accessos dels centres educatius. Es tracta de la cinquena campanya de ciència ciutadana per mesurar diòxid de nitrogen en entorns escolars, realitzada en el marc de la campanya ‘Clean Cities’.
Per a sorpresa de ningú, els resultats fan feredat. Segons l’estudi, prop del 96% dels entorns escolars superen els nivells de NO₂ recomanats per l’OMS, és a dir, que s’hi respira un aire nociu per a la salut. Dit d’una altra manera: només set dels 147 entorns analitzats a vint-i-vuit nuclis urbans a Catalunya compleixen amb el límit fixat per l’organisme, de menys de 10 μg/m³. Aquestes excepcions es concentren a Balaguer, Caldes de Montbui, Castellar del Vallès, Perafort i Tossa de Mar.
Els punts calents de la contaminació escolar
Més enllà de les recomanacions de l’OMS, l’estudi també apunta a un incompliment generalitzat del nou marc europeu. En concret, més del 61% dels entorns escolars analitzats superen els 20 μg/m³ de NO₂, el límit que fixa la nova directiva europea de qualitat de l’aire i que haurà de ser exigible, com a molt tard, a partir de gener del 2030. Aquesta dada és especialment inquietant atès que la majoria de valors obtinguts es mouen en una franja d’exposició d’entre 20 i 40 μg/m³, valors que s’associen a prop de la meitat de les morts prematures per NO₂ a Europa.
Si analitzem el mapa de la contaminació, el Vallès continua sent un punt negre pel que fa a la qualitat de l’aire. Al voltant del 40% dels entorns escolars més contaminats que analitza l’estudi es concentren a les comarques vallesanes. Un cas especialment greu és Sabadell, on es troba l’Escola Institut La Salut (Gran Via), el centre que ha obtingut el pitjor resultat, superant fins i tot els valors legals actualment vigents, de 40 μg/m³.
A banda del cas de Sabadell, les dades de l’informe reforcen la idea del Vallès com un dels principals focus de contaminació del país. Mollet del Vallès registra la mitjana més alta de tots els municipis analitzats, amb 33,2 μg/m³ de NO₂, mentre que Granollers també se situa entre els casos més preocupants, amb 30,1 μg/m³. Fora de l’àmbit vallesà, la Pobla de Mafumet (Tarragonès) apareix com un altre dels punts més castigats, amb una mitjana de 31,8 μg/m³.
Si girem la mirada a la capital del país, Barcelona exemplifica molt bé fins a quin punt la contaminació als accessos escolars és un problema estès. Segons l’informe, totes les escoles analitzades a la ciutat superen els 10 μg/m³ de NO₂ que recomana l’OMS, i totes menys una també sobrepassen el llindar de 20 μg/m³ que fixa la nova directiva europea. A més, nou dels catorze centres superen els 25 μg/m³, sobretot en escoles situades a tocar de grans eixos viaris com el carrer Aragó, la Diagonal, la Ronda de Dalt o la Ronda Guinardó.
L’excepció és l’Escola Sadako, situada al barri de Vallcarca i els Penitents, l’únic centre barceloní que compleix el llindar fixat per la nova directiva europea, tot i superar els valors recomanats per l’OMS. L’estudi atribueix aquest resultat a la seva ubicació en una zona amb pocs edificis, proximitat a espais verds i una freqüència de trànsit més baixa.
Vist en perspectiva, la fotografia que ofereix l’estudi no marca un canvi de tendència. La mitjana catalana dels entorns escolars analitzats baixa lleugerament, de 22,6 μg/m³ de NO₂ l’any 2024 a 21,9 μg/m³ enguany. Ara bé, el mateix informe adverteix que la comparació s’ha de fer amb cautela, ja que aquest any només s’ha repetit la campanya a Barcelona, amb menys centres i en ubicacions diferents.
Un impacte directe sobre la salut infantil
Deixant de banda els valors, la preocupació central és qui respira aquest aire i com afecta això a la seva salut. “El problema dels infants, a banda que estan desenvolupant tot el seu sistema respiratori i neuronal, és que estan molt més exposats”, advertia a Xarxanet el Dídac Navarro, responsable de Qualitat de l’Aire d’Ecologistes en Acció.
En aquest sentit, l’informe recorda que el diòxid de nitrogen perjudica especialment el sistema respiratori i que la població infantil és més vulnerable per la seva elevada freqüència respiratòria, la immaduresa dels pulmons i del sistema immunitari, així com la proximitat als tubs d’escapament.
A més, l’evidència científica també assenyala impactes en el desenvolupament infantil, incloent-hi afectacions sobre la salut respiratòria i el neurodesenvolupament. En concret, un estudi de l’ISGlobal atribueix cada any a la contaminació atmosfèrica 1.230 casos d’asma infantil a Barcelona, prop de la meitat del total.
Pel que fa a les conclusions que dibuixa l’estudi, es constata que els nivells més elevats de NO₂ es concentren als entorns escolars amb més trànsit motoritzat. Tant a Barcelona com en municipis del Vallès o del Camp de Tarragona, els pitjors registres apareixen sempre vinculats a grans vies, carreteres d’accés i carrers amb circulació intensa, fet que reforça la correlació entre mobilitat motoritzada i mala qualitat de l’aire.
Alhora, el document sosté que aquests mesuraments ajuden a omplir buits d’informació en punts que sovint no queden ben reflectits per les estacions oficials, especialment als accessos escolars més exposats al trànsit. Per això és important reivindicar el valor d’aquestes campanyes de ciència ciutadana a l’hora de conscienciar i mobilitzar al voltant d’una mobilitat més sostenible, segura i saludable. Per arribar a aquests resultats, la campanya ha comptat amb la participació voluntària de persones, entitats i perfils diversos del món educatiu, veïnal, ecologista i sanitari.
Com avançar cap a entorns escolars saludables
Amb l’horitzó de preservar la salut infantil i aconseguir entorns educatius saludables i segurs, Ecologistes en Acció posa sobre la taula un paquet de mesures urgents per reduir l’impacte del trànsit motoritzat als accessos escolars. Entre les principals propostes hi ha la pacificació integral del 100% dels entorns escolars, la restricció del trànsit al voltant dels centres, la limitació de la velocitat a 20 km/h a totes les vies perimetrals i la naturalització d’aquests espais.
“La més important de totes és la pacificació dels entorns escolars, hem d’aconseguir que al voltant de les escoles no hi hagi cap cotxe circulant”, defensava Navarro. Aquí, l’entitat també reclama camins escolars segurs i reforçar una mobilitat més activa i menys dependent del vehicle privat, prioritzant el transport públic, la bicicleta i els desplaçaments a peu.
Pel que fa a les mesures estructurals, l’organització demana ampliar de manera permanent la xarxa de mesura i impulsar campanyes estacionals per tenir una diagnosi més precisa de la contaminació als accessos escolars. També aposta per reforçar les Zones de Baixes Emissions, instal·lar sensors amb dades en temps real, fer complir la normativa vigent i sancionar pràctiques habituals com l’estacionament en doble fila davant dels centres.
Igualment, advoca per donar continuïtat a programes com ‘Protegim les Escoles’, transposar de manera ràpida i ambiciosa la nova directiva europea de qualitat de l’aire i fomentar tant la ciència ciutadana com l’educació ambiental com a eines de conscienciació i d’empoderament col·lectiu.
Com a idea de fons, l’estudi apunta la necessitat de canviar el model de mobilitat per resoldre el greu problema de salut pública causat per la contaminació, però també a un canvi de mirada social. Ho resumeix molt bé el Dídac Navarro: “Jo crec que arribarà un moment en què ens adonarem com a societat que anar en cotxe davant d’una escola és tan greu com fumar-te un cigarret davant dels infants”.
Afegeix un nou comentari