L’Institut d’Estudis Catalans va publicar la setmana passada una web que recull tot el coneixement popular sobre les plantes dels Països Catalans. El nou web, anomenat ‘Etnobotànica dels Països Catalans’, vol ser un portal de referència de l’etnobotànica, la ciència que estudia les relacions entre les societats humanes i el món vegetal.

Segons Airy Gras, Investigadora postdoctoral a l'Institut Botànic de Barcelona i membre del grup de recerca EtnoBioFiC, "Un dels objectius, i alhora un deure de l’etnobotànica, és el retorn del saber popular a la societat. Per aquest motiu la web pretén recollir tota la tota la informació compilada a partir de treballs etnobotànics propis i aliens, duts a terme en territoris de parla catalana amb l’objectiu de posar-la a disposició de la comunitat científica i de la ciutadania en general."

Aquesta web ha sorgit d’acord amb la investigació que ha anat fent durant tots aquests anys, el grup de recerca en etnobotànica anomenat EtnoBioFic. Aquest grup recopilava tots els resultats del seu treball de camp en una base de dades. Des de feia quatre anys, el grup estava preparant la difusió de tot aquest coneixement adquirit.

L’IEC estrena un nou web que recull el coneixement popular sobre plantes als Països Catalans.

https://t.co/be4vOef3Lk @UniBarcelona, @Farmacia_UB, @IRBioUB, @IBB_botanic pic.twitter.com/huLPi4CTUk

— IEC (@iec) February 12, 2021

La publicació de les dades de la web està prevista en diverses fases. Una primera fase és la que s’ha fet ara, la publicació de la informació sobre noms i usos medicinals de plantes. En els dos anys vinents, s’espera poder oferir les dades sobre usos alimentaris i d’altres aplicacions, com l’ornamental, així com efectes nocius i tòxics del món vegetal.

Segons Airy Gras "La base de dades va començar sent una base de dades d'ús intern per tal de poder gestionar les dades i facilitar-nos la feina alhora d'analitzar resultats. L'objectiu sempre ha sigut poder oferir una base de dades també d'accés obert, però això requereix una feina de revisió i correcció i per aquest motiu hem decidit començar amb els noms populars i els usos medicinals que és el gruix més gros d'informació. Durant els propers anys revisarem i corregirem els altres apartats i els anirem fent d'accés públic."

La pàgina web conté 80.000 entrades amb noms de plantes. 55.000 d’aquestes plantes són amb usos medicinals. Ara mateix és treballa en 30.000 entrades d’usos alimentaris i 30.000 entrades d’altres usos. Tot el conjunt de les dades prové de més de mil tres-centes entrevistes realitzades a gairebé dos mil informants.

Airy Gras ens explica que "mil tres-centes entrevistes i gairebé dos mil informants no s'aconsegueixen en quatres dies. Tal com hem comentat anteriorment, la base de dades recull informació propia del nostre grup de recerca, però també treball aliens que s'han fet seguint la mateixa metodologia. Heu de pensar que és una feina que es porta fent des de fa molts anys. A casa nostra els primers treballs etnobotànics van ser publicats a principis dels noranta amb l'etnobotànica de la província de Castelló per Lluís Mulet (1990) i l'etnbotànica de la Cerdanya per Joan Muntané (1991). La informació ha estat recollida mitjançant entrevistes semiestructurades, que consisteix a parlar de forma relaxada amb els informants, generalment, però no sempre, persones grans lligades a feines del camp o en alguns casos a altres activitats que incloguin coneixement tradicional relacionat amb les plantes."

El web recull 80.000 entrades amb noms de plantes i 50.000 usos medicinals, però segueix en creixement i s’espera que en els pròxims anys s’incloguin usos alimentaris i ornamentals entre d’altres
https://t.co/Xfp6hNYF2a

— Institut Botànic de Barcelona (@IBB_botanic) February 12, 2021

També conté una gran quantitat d’informació bibliogràfica i informació valuosa sobre com citar la informació que apareix en la web. Tot la informació recollida ha estat publicada sota la llicència Internacional de Creative Commons Reconeixement-Compartir per Igual versió 4.0.

El grup de recerca EtnoBioFIC el formen membres de la Universitat de Barcelona i de l’Institut Botànic de Barcelona.