Mutare 2026 reivindica la cultura com una eina per combatre la polarització i els discursos d’odi
Comparteix
La trobada impulsada per la Fundació Carulla ha reunit prop de 150 persones a la Nau Bostik per reflexionar sobre el paper de la cultura en la cohesió social i la defensa dels drets humans.
La Fundació Carulla va celebrar aquest 15 de maig a la Nau Bostik de Barcelona la vuitena edició de Mutare, una jornada dedicada a explorar el potencial transformador de la cultura davant dels principals reptes socials contemporanis. Sota el lema ‘Cultura compromesa: davant la por, la cultura (ens) desperta’, la trobada ha posat el focus en qüestions com la polarització, el racisme, els discursos d’odi i la pèrdua de vincles comunitaris.
La jornada ha reunit prop de 150 persones entre professionals de la cultura, entitats socials, artistes i agents educatius amb l’objectiu de compartir experiències, generar debat i construir respostes col·lectives des de la cultura i la participació comunitària.
Mutare combina habitualment espais de reflexió, conferències, experiències artístiques i presentació de projectes culturals. En aquesta edició, les diferents intervencions han coincidit en la necessitat de reivindicar la cultura com una eina capaç de fomentar el pensament crític, l’empatia i la convivència democràtica.
La directora de la Fundació Carulla, Marta Esteve, ha remarcat durant la jornada que “ja no n’hi ha prou amb parlar només de drets culturals: parlem de drets humans”. En aquest sentit, ha defensat que “davant la por, la cultura no pot ser neutral; davant l’autoritarisme, ha de ser crítica i lliure; i davant la deshumanització, ha de posar la vida al centre”.
🦋 La Plenària Mutare 2026 és una invitació a repensar el paper de la cultura en temps de deshumanització. pic.twitter.com/PnVqL1GuU2
— Fundació Carulla (@FundacioCarulla) May 5, 2026
Cultura, convivència i antiracisme
La plenària ha arrencat amb una conferència inaugural del sociòleg Miquel Missé, que ha abordat els malestars socials contemporanis i els relats que condicionen la convivència i la cohesió social.
Una part important de la jornada s’ha articulat al voltant de l’espai ‘Mapa de certeses’, on diferents iniciatives han compartit experiències culturals vinculades a la transformació social. Alba Latorre, de L’Inevitable, ha exposat models de governança i arts comunitàries orientats a combatre l’individualisme a través de pràctiques col·lectives.
Per la seva banda, Anna Ferrer ha presentat una proposta performativa basada en la glosa i la música en directe per relacionar cultura popular i emergència climàtica.
L’antiracisme també ha tingut un paper central a la trobada. Diego Salazar i Sílvia Albert Sopale, de FES Cultura, han reflexionat sobre la necessitat de garantir la diversitat i la capacitat de decisió dins del sector cultural. La seva intervenció ha combinat reflexió crítica i proposta escènica per abordar qüestions com la discriminació o la pressió estètica.
Projectes culturals amb impacte social
Durant el bloc ‘Mapa d’iniciatives’, diverses experiències han mostrat com la cultura pot esdevenir una eina de transformació social i educativa.
Sílvia Plana, de l’Institut Català Internacional per la Pau, ha defensat el potencial de l’art i la cultura per construir narratives de pau. Al mateix espai, Isabel Minguillón, de NextUS, ha reivindicat el cinema documental i l’audiovisual com a eines per formar una ciutadania crítica des de l’educació.
L’humor també ha estat present a la jornada amb la participació de Març Llinàs, que ha utilitzat la sàtira per qüestionar estereotips socials i discursos reaccionaris. Igualment, Gina Rigol, d’Inèdit Diari, ha explicat com el projecte treballa des de les xarxes socials per combatre els discursos d’odi i generar continguts crítics dirigits especialment al públic jove.
La trobada ha finalitzat amb un espai de compromisos col·lectius i una proposta artística participativa a càrrec de la Riborquestra, que ha tancat la jornada transformant les reflexions compartides en una experiència comunitària.
Afegeix un nou comentari