Anna Albareda: "Volem que les persones que avui estan fora del sistema deixin d'estar-hi"

Hi ha realitats socials que no encaixen en les categories habituals d’atenció i que, per aquest motiu, poden quedar fora dels circuits de suport i reconeixement. Voraviu vol donar resposta a aquestes situacions agrupant entitats i col·lectius que comparteixen una mateixa situació d’invisibilitat, tot i treballar en àmbits molt diferents.

La federació va néixer l’any 2002 i, inicialment, agrupava entitats dedicades a l’atenció de persones amb funcionament intel·lectual límit. A finals del 2025, la junta directiva va decidir reimpulsar l’organització i ampliar els col·lectius als quals s’adreça. La nova etapa posa el focus en allò que l’entitat defineix com els 'llimbs socials': situacions que no estan prou reconegudes pel sistema, que pateixen una forta estigmatització o en què conflueixen diferents factors de vulnerabilitat.

La tasca de Voraviu s’articula al voltant de tres grans objectius. El primer és donar veu a entitats petites i a realitats socials poc conegudes, ajudant-les a comunicar i visibilitzar la seva activitat. El segon és reforçar la seva estructura mitjançant suport en comunicació, redacció de projectes, presentació de subvencions i gestió de tràmits administratius. El tercer objectiu és identificar situacions especialment complexes, oblidades o minoritzades i explorar possibles respostes. En aquest procés, la federació aposta per la innovació i, sobretot, per la creació de xarxes i connexions entre entitats que permetin compartir coneixements, generar aliances i trobar solucions conjuntes.

Voraviu pot agrupar tant entitats que treballen amb col·lectius amplis però detecten realitats molt específiques i invisibilitzades, com organitzacions autoorganitzades al voltant d’una malaltia, una condició o una situació minoritària. Entre els exemples que apareixen a l’entrevista hi ha les entitats de famílies vinculades a malalties minoritàries, els col·lectius de persones cuidadores no professionals i les organitzacions que acompanyen persones en situació administrativa irregular.

La federació no s’organitza, per tant, a partir d’un únic àmbit d’atenció. El seu element comú és l’absència de reconeixement. Aquesta mirada li permet reunir entitats molt diferents que comparteixen el fet de trobar-se als marges del sistema i que necessiten més visibilitat i capacitat d’incidència.

El treball en xarxa és un dels trets centrals del projecte. Voraviu promou la connexió entre les entitats membres i també col·labora amb altres organitzacions de segon i tercer nivell. La federació forma part de la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya i participa en els seus grups de treball a través de persones expertes de les entitats membres.

El seu impacte al territori es concreta mitjançant la tasca d’unes organitzacions molt vinculades a la comunitat. Moltes neixen de famílies organitzades i desenvolupen una feina de proximitat als barris, les escoles i els centres de salut. Voraviu vol reforçar aquestes iniciatives, facilitar que creixin i contribuir a fer visibles realitats que encara no reben prou reconeixement.

Hem parlat amb Anna Albareda, directora de Voraviu, sobre la nova etapa de la federació, el suport que ofereix a les entitats i la importància de generar aliances perquè les persones que actualment es troben fora del sistema deixin d’estar-hi