“Molts dels nois que arriben al centre fa mesos que viuen en situació de carrer, han passat per centres de menors i en complir els divuit anys han hagut de marxar i queden abocats al sensellarisme; també n’arriben que, com qui diu, tot just acaben d’arribar a Catalunya”, expliquen des de Superacció, l’entitat que gestiona el Projecte Llar d’Oportunitats, un centre per a persones joves sense llar, obert el passat mes d’abril a Barcelona.

I és que, d’uns anys ençà, tots els indicadors alerten que la xifra de persones joves sense llar va a l’alça a la ciutat. El sensellarisme juvenil és un problema molt complex, que pot provocar el trencament de la transició cap a l’adultesa i de la construcció del projecte vital propi de les persones joves abocades a aquesta situació. Així ho explicava, Maria Verdaguer, coautora de l’estudi ‘Diagnosi 2019’, de la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), que va concloure que un 17,9% de les més d’un miler de persones que dormien al carrer tenien entre 18 i 30 anys.

L’acollida d’aquestes persones joves és un repte per a les administracions. Per això va néixer el Projecte Llar d’Oportunitats, un equipament municipal amb 40 places que funciona 24 hores al dia, els 365 dies l’any, i acull i ofereix una atenció integral a persones joves d’entre 18 i 23 anys, que es troben en una situació d’alta vulnerabilitat social i desemparament, sense referents familiars. L’equipament forma part del ‘Sostre 360’, el programa d’acompanyament personalitzat a joves majors d’edat que es troben en situació de carrer.

Un projecte conjunt

El projecte, cofinançat per l’Ajuntament i la Generalitat, és una realitat gràcies a la col·laboració entre la Fundació de la Santa Creu, responsable de les instal·lacions, i Superacció, l’entitat que porta la gestió integral i el dia a dia del centre. El projecte dóna continuïtat al recurs extraordinari per a joves sense llar que es va posar en marxa al municipi de Montgat durant la irrupció de la pandèmia, l’abril de l’any passat.

“Quan es va imposar l’estat d’alarma, valorant la nostra experiència, l’Ajuntament es va posar en contacte amb Superacció per muntar un centre provisional a Montgat per acollir aquests joves, que no encaixaven a la Fira i no podien estar al carrer; va funcionar molt bé i ara s’ha convertit en un projecte fix a Barcelona”, apunten des de l’entitat.

Una de les claus de la bona feina de Superacció amb aquest jovent es basa en la metodologia de l’entitat, desenvolupada al llarg dels anys i en què l’esport té un paper important.

El Zouhair Zammouri, fundador i director de Superacció, ens en fa cinc cèntims: “està basada en tres eixos: l'afectiu, l'intel·lectual i el motriu; sobre els quals pivota tot el que fem”, i explica que l'objectiu "és una atenció integral al jovent, no només allò funcional com pot ser la inserció laboral o educativa, sinó també la part emocional, que és el més pes té a l'hora que el nano pugui tindre èxit i estigui inclòs en la societat”.

Potenciar el sentiment de pertinença contra l’exclusió

L’ambient al centre és molt familiar; de fet, des de l’entitat expliquen que els nanos consideren que Superacció és “la seva família d’aquí”. Com a qualsevol llar, els joves han de complir unes normes per garantir la convivència i el respecte mutu. “Aquests nanos vénen de viure sense regles, i quan arriben aquí les rutines de convivència, com haver de llevar-se tots a la mateixa hora o tenir un temps determinat per utilitzar el mòbil, funcionen i els donen seguretat, tranquil·litat i el sentiment que pertanyen a algun lloc”, convenen des de Superacció.

“El tema de la pertinença és molt important per a nosaltres i és quelcom que treballem especialment en tots els centres i projectes que desenvolupem; hem detectat que, perquè hi hagi un canvi, cal pertànyer i sentir-se dins d'un entorn, sobretot per als joves amb què treballem, que no estan en risc d’exclusió, sinó que ja estan exclosos”, assenyala el Zouhair Zammouri.

Igualment, des de l’entitat s’intenta establir contacte amb les seves famílies per mantenir i reforçar el lligam, malgrat que, reconeixen, no és fàcil. “Molts d’ells vénen amb una pressió familiar gran, pensen que els han enviat al somni europeu i tot els anirà molt bé, però això no és la realitat; de vegades tenen molta pressió per enviar diners i no ho poden fer, és quelcom que intentem treballar també amb les seves famílies”, exposen a Superacció.

Un acompanyament integral per al jovent

L’acompanyament als nanos és personalitzat i tots ells compten amb un educador que exerceix de referent. “Tots tenen nom i cognom, hi estem a sobre i sabem com està cadascun”, diuen des de l’entitat, alhora que destaquen la pinya que fan entre ells: “l’efecte mirall, la mirada dels nanos que estan vivint el mateix que ells, és important per establir objectius conjunts; pensem que el grup fa molt més fort a la persona i sempre et farà arribar més lluny que no pas si vas sol, en això l’esport ens ajuda molt”, raona Zammouri.

Al centre els joves no només tenen sostre, dutxa i menjar, també participen en tota mena d’activitats, moltes relacionades amb l’esport, per crear hàbits saludables i potenciar l’expressió corporal i emocional en nois que arrosseguen molts problemes i estigmes. També es facilita la seva assistència a diferents cursos, se’ls ensenya l’idioma i se’ls ajuda amb els tràmits. “Els hi ensenyem hàbits, metodologia i autonomia per afavorir la seva inserció social i laboral i el dia que surtin del centre sàpiguen estar”, destaquen des de Superacció.

L’objectiu del projecte és clar: la recuperació i la promoció social d’aquests joves sense referents, és a dir, que no només es busca oferir una llar, sinó també futures oportunitats. “Volem que surtin a la vida real amb una autonomia digna i alguna oportunitat; és difícil perquè no tenen papers i és complicat que els arribin a tenir, però sí que intentem que els nois tinguin alguna oportunitat a nivell de pràctiques o realització d'alguna manera”, conclouen des de l’entitat.