Paco Camarasa: “El benestar dels animals no pot dependre de si estem de vacances o tenim més temps lliure”
Comparteix
El director general de la Fundació Dingonatura explica com afecta els animals de companyia la tornada a la rutina després de les vacances i què implica una tinença responsable durant tot l’any.
La tornada de vacances no sempre és fàcil. Implica recuperar horaris, obligacions i rutines… Tot un seguit de canvis que no només el notem les persones. Després de setmanes amb més temps compartit, molts animals de companyia passen de tenir una presència familiar gairebé constant a quedar-se sols durant bona part del dia.
Parlem amb el director general de la Fundació Dingonatura, Paco Camarasa, per entendre com afecten aquests canvis de rutina els animals de companyia, quins senyals de malestar cal observar i què implica cuidar-ne el benestar durant tot l’any. L’entitat treballa per fomentar la tinença responsable i avançar en la inclusió dels animals de companyia a la societat, amb una atenció especial a les persones en situació de vulnerabilitat que hi conviuen.
Ets director general de la Fundació Dingonatura. Per a qui no us conegui, com explicaries qui sou i què feu?
La Fundació Dingonatura neix el 2021 amb el propòsit d’afavorir la inclusió dels animals de companyia a la societat d’una manera ordenada. Treballem amb projectes propis i també donem suport a iniciatives d’altres entitats amb qui col·laborem. La nostra línia principal és fomentar la tinença responsable a través de l’educació, la conscienciació i la sensibilització, perquè els animals de companyia estiguin cada vegada més ben atesos i més integrats a la societat.
Quins són aquests projectes propis?
Són projectes molt enfocats a donar suport a persones en situació de vulnerabilitat que ja conviuen amb un animal de companyia i que, en un moment determinat, necessiten ajuda per poder-ne continuar tenint cura. Treballem, per exemple, en qüestions d’alimentació o d’atenció veterinària. També tenim en marxa un projecte pilot amb el Grup Social ONCE per donar suport a persones usuàries de gos pigall en els moments d’oci de l’animal. A través del voluntariat professional de la fundació, les acompanyem perquè aquests gossos també puguin tenir els seus espais d’esbarjo.
Quin paper creieu que haurien de tenir les administracions davant d’aquesta realitat?
Nosaltres entenem que els animals formen part de la nostra societat i que, per tant, cal un suport més continu per part de les administracions públiques. Només a Barcelona ja hi ha més gossos que menors de quinze anys, i això és un indicador clar que la societat està canviant i que els animals hi tenen cada vegada més pes. Per això creiem que les administracions també han d’acompanyar aquesta realitat i donar-hi resposta.
Ara tornem de les vacances. Com pot afectar això els animals de companyia?
Els animals no entenen conceptes com les vacances o la tornada a la rutina tal com els entenem nosaltres. El que sí que perceben són els canvis en el seu entorn i en els seus hàbits. Durant les vacances acostumem a passar més temps amb ells, viatgem, canviem espais i modifiquem horaris d’alimentació o de passeig. Quan tot això canvia de cop, ho poden notar. Podríem fer un paral·lelisme amb la depressió postvacacional de les persones, però en els animals això no està demostrat científicament. El que sí que sabem és que els nostres canvis de rutina també els afecten.
Es pot preparar d’alguna manera aquesta tornada a la rutina?
Sobretot, cal tornar a poc a poc a uns horaris estables. Durant les vacances hem passat moltes més hores amb els animals i, de cop, moltes famílies tornen a la feina i els gossos poden passar diverses hores sols. Per això és important recuperar gradualment la regularitat dels àpats, els passejos i les activitats habituals. També cal mantenir una activitat física adequada i una bona estimulació, que no passa només per fer exercici, sinó també per deixar-los olorar, interactuar amb altres animals i socialitzar. Si és possible, convé començar a recuperar aquestes rutines dos o tres dies abans de tornar a la feina. Així evitem un canvi massa brusc i facilitem una transició més gradual.
Què necessita un animal de companyia perquè la seva rutina quotidiana sigui compatible amb el seu benestar?
Depèn molt de cada animal, de la seva edat, el seu caràcter, la socialització i de com ha estat la convivència al llarg de la seva vida. Per això és difícil donar consells que serveixin igual per a tothom. El més important és respectar les seves necessitats de descans, garantir una bona hidratació i mantenir una certa regularitat en els àpats i les rutines.
I quin paper hi juga la manera com vivim nosaltres aquest canvi?
Hi juga un paper important, perquè els animals perceben el nostre estat d’ànim. Si nosaltres marxem neguitosos, ho poden notar; si ho fem amb normalitat i tenen les seves necessitats cobertes, la transició serà més tranquil·la. Per això, després de les vacances convé recuperar els horaris habituals de manera natural, sense transmetre nerviosisme ni convertir la tornada a la rutina en un canvi més brusc del necessari.
Com podem detectar que un animal no està portant bé aquest canvi?
Hi ha diversos senyals que ens poden alertar. Alguns animals borden més quan es queden sols, es mostren més inquiets quan la persona està a punt de marxar o poden desenvolupar conductes destructives. També podem detectar canvis en el descans o en la gana. Són comportaments que cal observar, perquè no sempre tenen a veure amb la tornada de vacances i poden respondre a un problema de salut. Si al cap de dos o tres dies l’animal no millora, és important consultar una veterinària.
Si parlem de tinença responsable, fins a quin punt hem d’adaptar la nostra rutina a les necessitats de l’animal i no només esperar que sigui ell qui s’adapti a nosaltres?
Conviure amb un animal implica una responsabilitat durant tot l’any. El seu benestar no pot dependre de si estem de vacances o de si en un moment determinat disposem de més temps lliure. La tinença responsable vol dir garantir una alimentació adequada, atenció veterinària, estimulació i unes condicions de vida compatibles amb les necessitats pròpies de cada espècie. Per això, la pregunta important no és tant si l’animal trobarà a faltar les vacances, sinó si durant la resta de l’any estem atenent correctament les seves necessitats.
Treballeu amb persones en situació de vulnerabilitat perquè puguin mantenir el vincle amb els seus animals. Per què és tan important preservar-lo?
L’animal ja forma part de la família i, en un moment de vulnerabilitat, aquest vincle pot ser encara més important i ajudar la persona a afrontar la situació. Però també hem de mirar-ho des de la perspectiva de l’animal, perquè aquella persona pot trobar-se temporalment sense els recursos econòmics o la capacitat necessària per cuidar-lo com ho feia habitualment.
Quin tipus de suport podeu oferir en aquests casos?
Intentem donar suport a aquestes persones perquè puguin continuar cuidant els animals que ja formen part de la seva família. No es tracta tant d’incorporar un animal a la vida d’una persona en situació de vulnerabilitat, perquè això pot acabar sent una càrrega que no pugui assumir. La nostra feina va més en la línia d’acompanyar aquests vincles que ja existeixen i estar atents a les necessitats que puguin sorgir.
Afegeix un nou comentari