Marta Segurana: “La recuperació no consisteix només a reduir símptomes, sinó a reprendre la vida quotidiana”

Quan una persona jove passa per un trastorn de salut mental, la recuperació va molt més enllà d’estabilitzar els símptomes. En molts casos, cal tornar a agafar ritmes, recuperar vincles, reprendre estudis o feina i reconstruir expectatives que han quedat aturades pel camí. Aquest procés pot ser lent i molt diferent en cada cas. I sovint no només cal afrontar les dificultats pròpies de la recuperació, sinó també l’estigma, la desinformació i els prejudicis que encara envolten la salut mental. 

A la Fundació Joia, el servei de Rehabilitació de Joves acompanya persones d’entre setze i vint-i-nou anys perquè puguin recuperar autonomia, habilitats i espais de vida quotidiana. En parlem amb la Marta Segurana, cap d’aquesta àrea de la fundació, sobre què significa reprendre el projecte de vida, el paper de la família i la comunitat, així com dels reptes que encara afronten moltes persones joves amb problemàtiques de salut mental.

Quin recorregut fa una persona jove des que entra en contacte amb la Fundació Joia?

A Joia tenim un servei d’acollida on arriben joves derivats de la xarxa de salut mental, del CSMA, del CSMIJ o de serveis socials, tot i que de vegades també venen per voluntat pròpia. Allà, un tècnic o tècnica d’acollida recull la informació necessària per saber com està la persona i què necessita. Si considerem que el nostre servei és el més adequat, comença un procés de valoració i vinculació en què intervenen diferents professionals. Fem tres entrevistes: una amb treball social, una amb psicologia i una tercera amb un tècnic o tècnica d’atenció directa, que serà la persona de referència durant tot el procés.

Per tant, parlem d’una atenció molt personalitzada.

Sí, molt. Cada jove té una persona de referència en l’àmbit psicològic i també pot demanar hora amb treball social. Però, en el dia a dia, el tècnic o tècnica d’atenció directa és qui l’acompanya més de prop, per establir objectius, parlar de l’horari i tenir clar amb qui ha de comptar durant el procés.

Quin perfil de jovent arriba als vostres serveis?

El servei s’adreça a joves d’entre setze i vint-i-nou anys que estan passant per dificultats de salut mental i que, habitualment, venen derivats de la xarxa de salut mental. Els acompanyem perquè puguin recuperar habilitats, guanyar autonomia i millorar la seva qualitat de vida.

Entenc que no sou un recurs clínic, sinó un pas posterior dins del procés de recuperació.

Sí. Normalment, venen derivats de la xarxa de salut mental, per exemple del CSMA, on ja tenen seguiment psicològic o psiquiàtric i un tractament. Quan estan una mica més estables a nivell clínic, poden passar amb nosaltres per reprendre el dia a dia, recuperar habilitats i guanyar autonomia. De vegades, també venen d’un hospital de dia, i fem una transició progressiva entre un recurs i l’altre perquè puguin anar recuperant aquesta quotidianitat.

Amb quines situacions arriben habitualment els joves al servei?

Una de les dificultats més habituals és l’aïllament social. Deixen de relacionar-se amb les amistats, abandonen activitats que feien i, de vegades, tenen por o moltes dificultats per sortir de casa. També rebem perfils molt diversos. Hi ha joves que han passat per un primer brot psicòtic, d’altres amb trastorns del desenvolupament o de l’espectre autista, i també persones per a qui és el primer contacte amb la xarxa de salut mental. Hi ha diferents diagnòstics i cada jove té un perfil i unes necessitats diferents.

Quan apareix un problema de salut mental en una etapa tan decisiva com la joventut, de quina manera pot afectar el dia a dia d’una persona?

Pot afectar molts àmbits. Sovint apareix o s’accentua l’aïllament, i també hi ha dificultats per seguir el ritme dels estudis, concentrar-se, tornar a classe o mantenir una feina. Hi ha joves que han deixat els estudis i d’altres que volen començar a treballar o ja treballaven i no poden continuar. També afecta les relacions i la convivència amb la família, que no sempre sap com entendre el que està passant. Sobretot, costa tornar a sortir, recuperar la motivació i tornar a engegar el projecte de vida.

Una de les idees que treballeu és la recuperació del projecte de vida. Què vol dir quan parlem d’una persona jove?

Primer treballem perquè recuperin una rutina, amb activitats individuals, grupals i seguiments. A poc a poc, van reprenent el dia a dia amb nosaltres i, a partir d’aquí, comencem a treballar el seu projecte de vida. La idea és veure com està cada jove, què necessita en aquell moment i què vol fer, sempre respectant el seu ritme.

És la mateixa persona jove qui defineix aquest projecte.

Sí. Nosaltres l’acompanyem i anem establint objectius amb ella en els seguiments individuals. Si vol estudiar, per exemple, podem treballar una rutina de matins i orientar-la sobre quina formació encaixa millor amb la seva situació. A vegades no han acabat l’ESO o no tenen clar quin grau volen fer, i llavors fem orientació formativa o busquem altres opcions, com la formació ocupacional. El projecte es va construint en el dia a dia, però la decisió és seva. Nosaltres orientem i acompanyem, també comptant amb la família quan cal.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Fundació Joia (@fundaciojoia)

Les famílies tenen un paper important en tot plegat.

Sí, i també la xarxa de salut mental. Intentem treballar tots en la mateixa línia, perquè no té sentit que des d’un lloc li diguin una cosa, nosaltres una altra i la família una altra de diferent. Això pot confondre molt la persona. Per això fem entrevistes familiars i, si el jove hi està d’acord, convidem la família a participar perquè conegui la feina que estem fent i pugui acompanyar el procés de manera coherent.

Què necessita entendre la família durant aquest procés?

Sobretot, que cada jove té el seu ritme i que cal respectar-lo. De vegades hi ha sobreprotecció o desconeixement, especialment després d’un primer episodi, quan la família no sap ben bé què està passant ni com actuar. El suport familiar és molt important, però sempre comptant amb la voluntat del jove. Potser necessita temps per decidir què vol estudiar o per reprendre determinades activitats, i pressionar perquè ho faci de seguida no sempre ajuda.

Quant pot durar el procés d’una persona jove a Joia?

No hi ha un temps mínim ni màxim. Depèn de l’evolució de cada jove, de la seva assistència i de com va recuperant el dia a dia. Intentem que aquest procés sigui tan àgil com sigui possible, però respectant sempre el ritme de cadascú. Durant el seguiment, fem moltes devolucions sobre allò que encara cal treballar, com la puntualitat, algunes habilitats o l’autonomia. Això els ajuda a identificar què han de millorar i a veure quan estan més preparats per fer un pas més.

Quin paper tenen els vincles, les activitats grupals i la participació en la comunitat en el procés de recuperació?

Tenen un paper molt important, perquè la recuperació no consisteix només a reduir símptomes, sinó també a poder participar en la societat i recuperar la vida quotidiana. Relacionar-se amb altres persones, participar en activitats i sortir de l’aïllament ajuda a recuperar autoestima i habilitats socials. Per això fem tallers, activitats grupals, sortides i propostes d’oci. També és important que puguin compartir espais amb altres persones que entenen què els passa i se sentin més compresos. Encara hi ha molt estigma i por de ser jutjats, així que també treballem perquè tinguin eines per afrontar aquest dia a dia.

I quines són les barreres més habituals quan una persona jove intenta reprendre la seva vida quotidiana?

Depèn molt de com estigui cada jove. N’hi ha que tornen a estudiar força bé, però d’altres encara necessiten treballar alguns aspectes o adquirir eines abans de fer aquest pas. Una de les dificultats és tornar a relacionar-se. Poden sentir-se aïllats, no saber com iniciar una conversa o no sentir que formen part del grup. En alguns casos cal treballar més les habilitats socials perquè aquestes dificultats encara pesen molt en el dia a dia, tant als estudis com a la feina.

Si obrim el focus, des de la vostra experiència, quins són els principals reptes que detecteu ara mateix en salut mental juvenil?

Cada vegada hi ha més serveis destinats a joves o especialitzats en salut mental, però un dels principals reptes és que puguin demanar ajuda quan comencen a tenir dificultats i no quan la situació ja s’ha complicat més. L’estigma encara pesa molt. Hi ha joves que no demanen ajuda per por de ser jutjats o incompresos, tot i tenir recursos a prop, com el CAP o serveis com el nostre. També cal que tinguin oportunitats reals per estudiar, treballar, relacionar-se i participar en la societat, independentment del problema de salut mental que tinguin.

Què caldria entendre millor a l’hora d’acompanyar una persona jove amb problemes de salut mental?

Hi ha molta pressió, i de vegades els joves no se senten prou escoltats i reben missatges com que han d’estudiar, treballar o tirar endavant d’una determinada manera. Aquesta pressió de la família i de la societat els pot fer sentir perduts. Per mi és molt important escoltar cada jove, saber què necessita i quins són els seus interessos, i respectar el seu ritme. A vegades cal ajustar expectatives i posar objectius, però sense que se sentin pressionats. Hem de confiar que també poden.