L’acompanyament familiar i comunitari, clau per al benestar dels joves trans 

La salut mental dels joves trans pot veure’s especialment afectada quan han de créixer en entorns que no reconeixen o qüestionen la seva identitat. La manca de suport, la por al rebuig o haver d’amagar qui són poden traduir-se en baixa autoestima, ansietat o depressió.

Davant d’aquesta realitat, l’acompanyament familiar i comunitari esdevé especialment important. Des de TransFamílies, projecte de Ca l’Enredus d’Actuavallès, s’ofereixen xerrades trimestrals i espais de suport perquè les famílies puguin compartir dubtes, pors i experiències, especialment en els primers moments després que un menor o jove trans expressi la seva identitat. “La idea és tenir aquest espai d’acompanyament entre referents que ja han passat per processos que, a vegades, es repeteixen”, explica Roberte Piqueras, cap d’àrea de Salut Comunitària d’Actuavallès.

L'acompanyament com a xarxa de protecció

Aquest suport familiar pot tenir un impacte directe en el benestar emocional dels joves trans. Piqueras destaca que sentir-se reconegut dins de casa és “un dels pilars” de l’acompanyament, perquè permet validar la manera com cada persona viu la seva identitat. Tot i això, recorda que aquest suport no sempre prové dels pares i mares, sinó que també pot arribar d’altres familiars, amistats, referents adults o persones de la mateixa comunitat.

Una de les preocupacions que apareix de manera recurrent entre les famílies és què passa quan el jove surt de l’entorn més proper. L’institut, el carrer o la feina poden convertir-se en espais d’incertesa davant possibles situacions de discriminació o incomprensió. Piqueras explica que moltes famílies expressen aquesta por “quan travessa la porta i surt fora”, i assenyala el repte d’acompanyar sense caure en la sobreprotecció.

Quan l'entorn encara posa barreres

Tot i els avenços legals i institucionals, Piqueras considera que la societat encara no està plenament preparada per acollir les realitats trans amb normalitat. “Es continua vivint en una societat que és cisgènere, heterosexual”, assenyala, i recorda que moltes persones trans creixen en entorns que no les esperen ni estan adaptats a les seves vivències. Aquesta manca de reconeixement pot tenir un impacte diferent segons el context familiar, educatiu o social de cada jove.

Aquesta rigidesa també pot aparèixer dins de les mateixes famílies, especialment al voltant de l’expressió de gènere. Piqueras explica que, en alguns casos, decisions quotidianes com tallar-se els cabells, deixar-se’ls llargs, posar-se arracades o vestir d’una determinada manera es poden acabar convertint en una mena de concessió. “No hauria de ser un regal”, defensa, perquè són aspectes que haurien de formar part de la llibertat de cada persona més enllà de la seva identitat de gènere.