Stefan Esser: “Compensem la propietat perquè no tali els boscos madurs durant vint-i-cinc anys”

Malgrat la riquesa forestal que tenim a Catalunya, els boscos madurs o centenaris són cada vegada més escassos al nostre país. Caracteritzats per la presència d’arbres vells, fusta morta i una gran diversitat d’hàbitats que acullen espècies difícils de trobar en boscos més joves, són espais d’un enorme valor ecològic que s’han convertit en un patrimoni natural especialment valuós.

Per contribuir a preservar-los, la Fundació Sèlvans ha renovat CompensaNatura, una iniciativa que permet a empreses i particulars finançar la conservació de boscos madurs a Catalunya. Es tracta d’ajudar a protegir, com a mínim, un metre quadrat de bosc per cada metre quadrat de sòl ocupat per edificis, aparcaments o altres infraestructures, mitjançant acords de custòdia amb la propietat forestal. Coneixem com funciona la iniciativa de la mà de l’Stefan Esser, membre de Sèlvans i responsable de la iniciativa.

En què consisteix CompensaNatura?

Quan segellem el sòl amb edificis o aparcaments, n’anul·lem les funcions naturals i la biodiversitat que acollia. Partint d’un indicador europeu de l’EMAS sobre l’ús del sòl, proposem que, per cada metre quadrat que ocupem, com a mínim ajudem a preservar una superfície equivalent d’un dels ecosistemes terrestres més rics en biodiversitat que tenim, els boscos madurs o centenaris. Són aquells boscos que ens agrada veure a les pel·lícules basades en l’obra de Tolkien.

Quina és la situació d'aquests boscos al país?

A Catalunya ens queden molt pocs boscos realment madurs o centenaris, perquè en el passat es van talar bona part dels que hi havia. El que fem des de Sèlvans és localitzar els boscos més vells que encara conservem i arribar a acords amb la propietat per preservar-los.

Quines amenaces afronten?

El principal problema és que molts d’aquests boscos no tenen una protecció efectiva. A Catalunya, prop del 80% de la superfície forestal és de propietat privada i cada propietari gestiona el seu bosc. Alguns també en viuen, per exemple, de la tala de fusta. Per això, els pocs reductes de boscos realment madurs o centenaris que ens queden continuen sent vulnerables. L’estratègia europea de biodiversitat planteja protegir el 30% del territori, un terç del qual de manera estricta, és a dir, el 10%. A Catalunya, segons les nostres dades, només un 0,5% dels boscos tenen una protecció estricta. Des de Sèlvans ja tenim identificada una mica més del 5% de superfície forestal amb vocació de preservació, però encara queda una feinada per fer.

I com es concreta aquesta preservació?

El que volem és canalitzar recursos d’empreses i particulars cap al territori, i això passa per arribar a acords amb la propietat forestal. Imagina’t una finca de 100 hectàrees on identifiquem que n’hi ha vint-i-cinc amb arbres molt grans i vells. Són boscos que ja han entrat en una certa dinàmica natural, per on es pot passejar i que tenen el sotabosc força net. Però potser la propietat viu de la fusta i necessita fer tales segons el seu pla de gestió.

Com arribeu a un acord amb la propietat?

El que fem és comprar-li els drets de tala durant vint-i-cinc anys, aproximadament un cicle de tala. D’alguna manera, li paguem el que hauria rebut per aquella fusta, fins i tot una mica més, i a canvi es compromet a no talar aquell bosc durant aquest període.

A partir d’aquí, com es gestionen els boscos?

D’entrada pot semblar que paguem algú per no fer res, però no és això. Estem donant valor a un bosc que la propietat ha mantingut i que ara podem deixar evolucionar en dinàmica natural, sense necessitat d’intervenir-hi més enllà de no tallar-lo. És justament el contrari del que passa amb molts altres boscos de Catalunya, que són joves, estan molt atapeïts i necessiten una gestió activa, també pel risc d’incendi.

Per tant, no tots necessiten la mateixa gestió.

Cal que tinguem clar que deixar que un bosc evolucioni en dinàmica natural també és una decisió de gestió forestal. Hi ha boscos joves i molt densos on cal fer aclarides per reduir el risc d’incendi, i altres zones on convé recuperar espais oberts, que també són importants per a la biodiversitat.

Com es poden combinar aquestes diferents formes de gestió?

El Jaume Hidalgo, fundador de Sèlvans, sempre parla del model de les tres erres per aconseguir un mosaic forestal resilient. La primera és recuperar espais oberts, la segona és aclarir les masses forestals joves i atapeïdes, i la tercera és preservar els boscos més vells. Per entendre’ns, es tracta de salvar el Barri Gòtic dels boscos. Com deia un company nostre, a ningú se li acudiria desmuntar la catedral de Barcelona per vendre’n les pedres a pes.

Què dificulta la preservació d'aquests boscos?

El problema és que aquest patrimoni natural està molt dispers per Catalunya. El Jaume ha dedicat tota la vida a localitzar aquests boscos, trobar-ne la propietat, que no sempre és fàcil, i negociar com preservar-los. Una manera de convèncer-la és compensar-la pel que hauria rebut de la fusta, amb l’avantatge que continua conservant la propietat del bosc.

Com es pot donar continuïtat a aquesta preservació?

La idea és que cada vint-i-cinc anys es torni a pagar a la propietat pels drets de tala, perquè aquests boscos continuïn envellint i algun dia puguem tenir aquells boscos de Tolkien on a tots ens agradaria passejar. CompensaNatura és, d’alguna manera, una excusa per plantejar-nos què pot aportar cadascú. Es tracta de contribuir a preservar, com a mínim, una superfície de bosc equivalent a la que ocupem. En el cas d’una casa particular, parlem de 30 euros per cada 100 metres quadrats, o 60 si es tracta d’una fageda, perquè la fusta és més cara i paguem el doble a la propietat.

Preservar un bosc no fa desaparèixer l’impacte del sòl que hem ocupat. Com expliqueu aquests límits a les empreses?

Sí, perquè moltes vegades parlem d’un impacte que ja s’ha produït. Una nau o un gran magatzem ja ocupa aquell sòl. La nostra proposta parteix d’un indicador que no ens hem inventat, el de l’ús del sòl en relació amb la biodiversitat, que forma part del sistema europeu de gestió ambiental EMAS. És un indicador molt fàcil de calcular, perquè parlem de metres quadrats, no de tones de carboni. El que proposem a les empreses és que l’utilitzin, encara que no tinguin l’EMAS, i fins i tot l’incorporin a les seves memòries ambientals. Com a primera mesura, poden contribuir a preservar una superfície de bosc equivalent a la que ocupen, tot i que hi ha més coses a fer.

Per a una empresa, què suposa fer aquesta aportació?

Per a segons quines empreses, és una aportació econòmica molt petita. Pensa en la Torre Glòries, per exemple. Parlar de 200 o 300 euros pot semblar ridícul per a un edifici on hi ha tantes empreses. Per això, cadascuna pot decidir anar més enllà i preservar deu vegades la superfície que ocupa, o fins i tot sumar-hi la de tots els pisos. És molt variable, però té un efecte positiu sobre el territori molt evident.

Com es distribueixen els diners de les aportacions?

La meitat dels diners que rebem va directament a la propietat forestal. La resta es destina a gestionar la iniciativa, fer el seguiment dels acords amb la propietat i localitzar nous boscos per preservar. Intentem ser molt transparents sobre com es reparteixen aquests recursos.

 

 

 

 

 

View this post on Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A post shared by Fundació Sèlvans (@selvans.ong)

Com es passa de les aportacions a la preservació efectiva d'un bosc?

La idea és funcionar a través del finançament col·lectiu. Ara tenim tres boscos a la plataforma per als quals hem signat un preacord de tres anys amb la propietat. Això vol dir que, si aconseguim els recursos necessaris, podrem preservar-los. A mesura que obtenim finançament per a les diferents hectàrees, anem pagant a la propietat.

Com poden fer seguiment de les seves aportacions i de l’evolució del bosc les persones que participen en el projecte?

Amb la propietat signem un acord de custòdia de vint-i-cinc anys i mantenim el contacte per vetllar que es respecti el compromís de no tallar el bosc. Fins ara no ens hem trobat cap problema en aquest sentit. Si sorgeix alguna incidència, la gestionem conjuntament. Per exemple, si cau un arbre enmig d’un camí, s’ha d’apartar. Però si cau dins del bosc, el deixem perquè aquella fusta morta es converteix en un tresor de biodiversitat. Pel que fa a les persones que hi contribueixen, un cop verificada l’aportació reben un certificat amb un codi QR que permet accedir a la informació del projecte. La idea és actualitzar-la cada any o cada dos anys, incorporant-hi fotografies perquè puguin veure com evoluciona el bosc.

Fer aquest seguiment també implica dificultats.

Sí, tenim un repte important. No podem donar la localització exacta dels boscos que preservem. Imagina’t que fem públic que un d’aquests boscos és dels més interessants de Catalunya i, de sobte, comença a venir-hi gent fins al punt de convertir-lo en les Rambles. Això seria un problema per a la propietat i, sobretot, podria perjudicar la biodiversitat que volem protegir.

I com ho resoleu, això?

Oferim un seguiment fotogràfic dels boscos i tenim previst incorporar-hi vídeos. Més endavant, fins i tot podríem plantejar visites guiades amb l’equip de Sèlvans per a les persones que hagin contribuït a preservar un bosc concret. Però hem de ser molt prudents a l’hora de donar-ne a conèixer la ubicació exacta, perquè seria molt perillós.

Què passarà quan s'acabin els vint-i-cinc anys de preservació?

Tenim l’esperança que, d’aquí a vint-i-cinc anys, la societat hagi trobat un sistema per donar continuïtat a la preservació d’aquests boscos. Les estratègies europees de biodiversitat del 2020 i forestal del 2021 van en aquesta direcció, però tot avança molt lentament. Creiem que les administracions, des de la Generalitat fins a la Unió Europea, haurien de crear un fons per compensar les persones propietàries pels serveis ecosistèmics que ofereixen aquests boscos, com la biodiversitat, la captació de carboni o la regulació del cicle de l’aigua.

Quines altres dificultats us trobeu?

Una de les dificultats és fer entendre per què cal preservar aquests boscos. A Catalunya veus bosc pertot arreu i pot semblar que no calgui protegir-ne més. Però estem parlant de boscos que són un tresor, dels quals en queden molt pocs i que estan molt dispersos. Nosaltres volem protegir precisament aquestes joies, la part més valuosa dels nostres boscos. I això no sempre és fàcil de fer entendre. És tot un repte.

CompensaNatura ve d’una etapa anterior. Què vau aprendre d’aquella experiència?

La vam posar en marxa el 2013 i, en aquell moment, ja es podia generar un PDF des del web. Imagina’t, aleshores era força innovador! Amb els anys, però, la plataforma va quedar obsoleta i el 2024 i el 2025 la vam poder renovar gràcies als fons Next Generation. Ara, un dels grans reptes és explicar per què cal preservar aquests boscos. Es parla molt de la necessitat de gestionar-los, i és veritat, però també hi ha una part, aquell 5 o 10%, que cal deixar a la natura. No cal ser jardiners de tot arreu. En alguns llocs, la natura sap perfectament què ha de fer.

Aquest no és l'únic repte que teniu al davant.

L’altre és implicar particulars i empreses. De vegades, les aportacions són tan petites que poden semblar insignificants. Imagina’t una pime que ocupa 100 metres quadrats. Amb 30 euros ja hauria fet la seva aportació. Per això animem a contribuir-hi cada any, per continuar ajudant a preservar aquests boscos. Fer entendre tot això és un repte.