Més de 170 entitats reclamen un sistema alimentari més just i accessible
Comparteix
El Pacte per la Sobirania Alimentària proposa crear supermercats públics, una targeta de 150 euros mensuals per comprar aliments locals i mesures per reforçar la pagesia.
Més de 170 organitzacions pageses, socials, veïnals i ecologistes s'han unit per reclamar una transformació del model alimentari català. A través del Pacte per la Sobirania Alimentària, les entitats han presentat al Parlament una desena de propostes per garantir que l'alimentació sigui un dret accessible per a tothom i que, alhora, es protegeixi la pagesia i la producció local.
Entre les mesures que plantegen hi ha la creació d'una xarxa de supermercats públics i una targeta moneder de 150 euros mensuals per persona destinada a comprar aliments frescos i de proximitat. La iniciativa, batejada com a 'Seguretat Social de l'Alimentació', vol facilitar l'accés universal a una alimentació saludable i sostenible, independentment de la situació econòmica de cada persona.
Les organitzacions impulsores defensen que l'alimentació no hauria de dependre de la capacitat econòmica de les famílies i proposen regular els preus dels aliments bàsics mitjançant una Taula Nacional de l'Alimentació que estableixi preus de referència capaços de cobrir els costos de producció i garantir, alhora, una cistella de la compra assequible.
Gisela Torrents Monegal, membre de l'Assemblea Catalana per a la Transició Ecosocial (ACTE), recorda, en declaracions a 3CatInfo que "l'alimentació és un dret que s'ha de protegir" i alerta de l'augment del cost de la vida i de les dificultats que travessa el sector primari. "En els últims cinc anys el preu de la cistella de la compra ha augmentat un 34% i la pagesia no pot viure tampoc de la seva feina. En els últims deu anys hem perdut 5.000 pagesos i pageses", afirma Torrents.
Aquestes dades posen de manifest la doble problemàtica que vol abordar el pacte: les dificultats de moltes persones per accedir a aliments de qualitat i la precarietat de la pagesia, que posa en risc la continuïtat de la producció alimentària local.
El pacte també posa el focus en la necessitat de protegir la pagesia i avançar cap a un model de producció menys dependent de les importacions. Les organitzacions alerten de la pèrdua de pagesia i de terreny agrícola a Catalunya durant les darreres dècades.
Per revertir aquesta situació, proposen que el 75% dels aliments adquirits per les administracions públiques siguin de producció local. També fixen objectius per incrementar la compra de productes ecològics: un 30% l'any 2030 i un 50% el 2035. A més, reclamen protegir les terres agrícoles, millorar la gestió de l'aigua i adaptar la producció alimentària als límits del territori, especialment davant els efectes de la sequera i el canvi climàtic.
Les entitats reclamen compromís polític
Les organitzacions impulsores consideren que la transformació del sistema alimentari necessita la implicació de les administracions i un compromís polític que permeti materialitzar les propostes. En aquest sentit, Elena Alter, portaveu d'Ecologistes en Acció Catalunya, apunta, també en declaracions a 3CatInfo, que "tenim eines, però falta l'aposta política". La reivindicació posa sobre la taula la necessitat que les institucions incorporin la sobirania alimentària a les seves polítiques públiques i impulsin mesures concretes per afavorir un model més just, sostenible i arrelat al territori.
Les entitats també fan una crida a transformar els hàbits de consum i donar suport a les iniciatives de proximitat, com els mercats municipals, el comerç de barri, les cooperatives de consum i la compra directa a la pagesia.
Amb aquestes propostes, les més de 170 organitzacions volen situar la sobirania alimentària al centre del debat social i polític i reclamen al Govern i als grups parlamentaris que incorporin les mesures del pacte a la nova llei de l'alimentació.
Afegeix un nou comentari