Anton Montsant, construïnt alternatives des del voluntariat ambiental

Anton Montsant
Entitat: Associació Hàbitats - Projecte Rius (ONG) i Canal SubtUtiles (activisme personal virtual)
Edat: 35

Quants anys portes fent voluntariat?
3 anys.

Perquè vas decidir fer voluntariat?
Per a dedicar el meu temps lliure a fer quelcom que em doni satisfacció intel·lectual, emocional o espiritual i que sigui útil, o si més no neutre, per al món que m'envolta, enlloc de dedicar el meu temps i diners a consumir la gran varietat de distraccions i plaers banals que l'actual societat ens posa al davant.

Ens pots dir una paraula que defineixi el voluntariat?
Comprensió.

Quina banda sonora posaries al teu voluntariat?
"He tenido un sueño", de ZPU. No és que sigui la meva cançó preferida, però crec que té força poder per atraure molta gent jove (15-40 anys), i la lletra és d'allò més encertada. Em fa pensar en tota mena de savis i divulgadors de totes les cultures, que tenen en comú l'empatia i la senzillesa, Phillip Deere, Krishnamurti, Enric Duran, Claudio Naranjo, Vandana Shiva....

Quina és la millor experiència amb què t'has trobat fent voluntariat?
Conèixer gent amb interessos i valors humans similars als meus i diferents dels que propaga la societat actual (competitivitat, persecució de la riquesa material, oblit de l'auto-coneixement i l'empatia, satisfacció immediata de plaers per més capriciosos que siguin, etc) a través de l'entreteniment audiovisual, la publicitat i el sistema educatiu orientat a formar treballadors sense profunditat de consciència.

Què t'aporta el voluntariat i què aportes a la societat a través del voluntariat?
El voluntariat m'aporta riquesa de relacions, lleure gratuït, i una connexió amb preocupacions que van més enllà de la meva vida i que continuaran quan jo me n'hagi anat. No sé ben bé què aporto a "la societat", em sembla que intento fer coses que puguin tenir un impacte positiu (ja sigui en el curt o el llarg termini) per al paisatge i les persones del meu entorn, tot mirant de fer que l'instant present sigui agradable. Probablement, tant a nivell individual (en les meves converses quotidianes amb la gent que vaig coneixent) com a nivell col·lectiu (amb l'entitat amb qui col·laboro), contribueixo a fer arribar a més persones el missatge que, en el frenesí de desenvolupament econòmic de l'actual etapa de la història, els humans portem dècades destruint el paisatge i la vida comunitària que ens sustenta, i som a un moment en què necessitem inventar una altra manera de viure.