300 cantaires van omplir les places de Ciutat Vella de Barcelona amb caramelles

La cantada es dugué a terme de les 11 a les 13h., on les diverses corals participants es distribuïren i cantaren simultàniament a les següents places:

1         Plaça del Pi / Pl. Manuel Ribè / Sant Felip Neri
          Els Cantaires de la Fossella, Cabestany, Catalunya Nord

2         Plaça de Sant Jaume, Ajuntament de Barcelona (dins del patí), Generalitat de Catalunya (dins del patí)
          Massa Coral Els Cantaires de Juneda

3         Plaça Sant Iu / Plaça Garriga i Bachs
          Ag. Coral Les Flors de Maig, Barcelona

4         Plaça Santa Maria del Mar / Fossar de les Moreres / Passeig del  Born
          SC La Badalonense, Badalona

5          Plaça de les Caramelles / Plaça Vicenç Martorell
         Coral Flor d’Espígol, Rossello de Segrià

6         Plaça de Sant Just / Plaça del Teatre
         SC La Poncella, Sant Feliu de Codines

7         Plaça Ramon Amadeu / Plaça de Carles Pi i Sunyer
         Coral Montigala, Badalona

8          Plaça de la Mercè / Plaça de Medinaceli
          Cor de l’Ateneu, Sant Feliu de Llobregat

9         Plaça de Sant Agustí / Palau de la Virreina
         SC l’Harmonia Antoniense, Sant Antoni de Calonge

10        Plaça Lluís Millet (costat Palau de la Música) / Plaça de Sant Pere
          Massa Coral La Vinya de Sants, Barcelona  

A partir de les 13h., a la Plaça de la Catedral, totes les corals participants feren una cantada conjunta de l’Empordà i el Cant de la Senyera

A Catalunya, la tradició de les Caramelles està molt arrelada. Sempre ha estat molt difícil precisar on i com van començar les caramelles però el que sembla més probable es que fos a la pagesia i especialment a la part muntanyenca de la Catalunya Vella ultrapassant també la part catalana de l’altre costat dels Pirineus on celebren els Goig dels Ous.

La seva celebració tradicional ha estat per la Pasqua Florida doncs amb ella es festejava l’arribada de les flors que preveien la bona collita dels seus fruits. Pel que fa a Barcelona probablement van arribar amb els joves pagesos que s’establiren a la ciutat i arrelà  més fortament amb la industrialització.

L’inici del El cant coral per mitjà de l’obra d’en Clavé afavorí aquest mitjà d’expressió amb les “serenates” i amb el temps prengueren principalment ritmes de vals, xotis o americanes; així com els molt populars “popurris” amb aires més satírics i també polítics. La Federació del Cors de Clavé va assegurar de preservar aquest ric patrimoni cultural arreu del país en plena dictadura franquista.

El fort creixement de la Ciutat Comtal, amb tots els inconvenients que això pressuposa, va perdent aquesta tradició, encara fortament arrelada a la Barceloneta en la que ja consta que als voltants del 1863 la nou creada coral La Perla Dorada s’especialitzava en cantar caramelles. En les altres contrades catalanes es manté amb tota la seva fortalesa.