Entrevista a Josep Maria Benet i Jornet: 'El teatre català és al mapa, cosa que no havia passat mai'
Comparteix
De manera espontània se’l relaciona amb els serials televisius: Poblenou, Rosa, Nissaga de poder, Laberint d'ombres, Ventdelplà, Zoo, etc. Tanmateix, Josep Maria Benet i Jornet (Barcelona, 1940) és quelcom més. Ell és un símbol de la normalitat del teatre català que ha estat present a la grans majoria de llars del país.
Al 1963 us presenteu a un concurs de teatre i guanyeu amb la vostra primera obra teatral.
Cert. Vaig guanyar el Premi Josep Maria de Sagarra amb l'obra Una vella, coneguda olor, obra que precisament s’està representant actualment al Teatre Nacional sota la direcció de Sergi Berbel.
El teatre amateur i la generació d’actors i de públics…
És ben segur que la gran majoria del planter d'actors que hi ha a actualment a Catalunya provenen d'aquesta tradició teatral amateur, que també fomenta l’afició i, en definitiva, la generació de públic que li agrada el teatre.
Com és que, dins dels guions dels vostres serials, no surt mai la realitat sociocultural històrica, com els ateneus, les corals... En definitiva, l'associacionisme?
La veritat és que no ho sé (resta pensatiu). Realment és una idea que hauria de considerar. De fet, el que vaig viure al Centre del Carme de la plaça Padró de Barcelona era ben bé el que esteu dient.
La televisió ha desplaçat el teatre?
I ara! Estem en crisi i això vol dir que minva l'assistència a molts llocs, però hi ha molta gent que va al teatre. El que succeeix, i aquesta és una qüestió que m'ha costat d'acceptar, és el fet que els actors que actuen a la televisió es fan molt coneguts i això ha fet que, a vegades, la gent vagi al teatre més per la fama de l'actor que no pas per la pròpia obra. Amb tot, ens trobem en el millor moment del teatre català de tots els temps. Tot i pensar que sense la televisió també hauria crescut el públic de teatre, he de dir que la televisió l'ha millorat.
Afegeix un nou comentari