La invisibilitat del barraquisme

El problema del barraquisme semblava cosa del passat, tal i com recordava l’exposició del Museu d’Història de Catalunya: “Barraques: La ciutat informal”, però els fets ocorreguts a principis d’abril al barri del Poblenou han posat el tema d’actualitat. La mort de 4 persones que vivien en un solar a la zona del 22@, a causa d’un incendi, ha posat de manifest el perill que aquestes construccions suposen per als seus propis habitants.

El 22@ s’havia de convertir en el districte tecnològic però, a causa de la lentitud del procés de transformació del barri i la crisis econòmica, actualment encara hi ha nombrosos solars buits i fàbriques abandonades que faciliten la instal·lació de barraques. Solucionar aquest problema és d’una gran complexitat, primerament pels múltiples actors que s’hi ha d’implicar i segon perquè la solució de desallotjar simplement amaga el problema, el fa invisible o el trasllada a una altra banda. Tal i com explicava Manel Andreu, portaveu de la Xarxa de Suport als assentaments del Poblenou, buscar una solució implicaria posar d’acord a l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, la Xarxa Civil d’Entitats de Suport i el Govern Central a més dels propietaris dels solars i les fàbriques ocupades. I això no és feina fàcil.

A més de la Xarxa Ciutadana de Suport als Assentaments, entitats com els Amics del Moviment Quart Món o l’entitat Aprompem-nos, donen suport a les persones que viuen en barraques i habitatges precaris. Un col·lectiu que continua sent invisible, ja que oficialment el barraquismes es va eliminar de Barcelona l’any 1989, durant els preparatius dels Jocs Olímpics.

El reportatge del programa 30 minuts realitzat l'any 2009, "Barraques. L'altra ciutat" explica la història d'alguns d'aquests barris i de com van desaparèixer durant la transformació de la ciutat de cara als Jocs Olímpics.

El treball de les entitats veïnals per millorar el barri

El fet de que la mort de 4 persones fes saltar als mitjans de comunicació la notícia i poses en portada per uns breus moments aquesta problemàtica, va traslladar el barraquisme a l’agenda política. El resultat va ser el compromís del govern municipal per elaborar, en un termini de sis mesos, un pla integral per abordar el problema.

Mentre aquest pla no arriba, les entitats del districte de Sant Martí continuen treballant per millorar la situació del seus barris. Més de vint-i-sis associacions s’han reunit per consensuar i presentar un document de Propostes del Poblenou per al Programa d’Actuació Municipal de Districte (PAD) 2012-2015.

Tal i com expliquen en aquest document, les propostes són una aportació de les entitats socials i els ciutadans del Poblenou per enfocar les inversions municipals del consistori en els propers 4 anys i es presenta com una continuïtat als projectes que es van engegar en el passat al barri i que encara no s’han desenvolupat.

Aquest document s’enfoca en quatre eixos bàsics: Persones i famílies; Entitats i associacions i agents esportius, socials i culturals; Agents econòmics, la tecnologia i els coneixement; i l’hàbitat urbà. Finalment el document proposa 10 accions estratègiques per als propers quatre anys entre les quals destaquen: la revisió de sòls de cessió per a habitatge de protecció; la posada en marxa d’un pla de suport de l’associacionisme; o la creació d’un programa d’atenció específic a les persones “que permeti plantejar accions d’atenció a les persones que es troben en dificultats econòmiques, persones  nouvingudes amb risc de marginació, amb desintegració social i cultural... col·laborant amb les entitats i la xarxa social del barri”.

Les entitats estan convençudes que tot i la conjuntura de crisi econòmica no han de rebaixar els nivells d'exigència pels objectius que volen assolir.