Vacances en Pau arreu de l’estat espanyol per a nens i nenes sahrauís
Comparteix
Aquest estiu un total de gairebé 6.000 infants del Sàhara Occidental passaran dos mesos de vacances a diferents comunitats autònomes d’Espanya. Aprendran a nedar, faran una dieta equilibrada, passaran revisions mèdiques, gaudiran de l’afecte de les famílies que els acullen i tornaran a la seva terra amb alguns regals, una mica més de salut i un gran somriure, el d’haver conegut un trosset de món.
A través de la revista Revista Vacances en Pau hem conegut l’origen de les estades de nens i nenes sahrauís a l’estat espanyol: “L’any 1979 van arribar a l’estat espanyol 50 nens sahrauís, convidats pel Partit Comunista d’Espanya. Pocs s’imaginaven que aquella iniciativa es convertiria en la llavor del què, anys més tard seria Vacances en Pau, el projecte de més implantació social i institucional en el marc de les relacions de cooperació i col·laboració nord/sud”.
La Coordinadora Estatal d’Associacions Solidàries amb el Sàhara (CEAS-Sáhara) recorda que per als menuts és una bona oportunitat de sortir del desert durant els mesos d’estiu, en què les temperatures superen els 50 graus. Afegeixen que la seva estada a Espanya és un premi per les seves bones notes a l’escola i que esperen aquest moment amb entusiasme.
Les administracions locals i autonòmiques subvencionen les estades d’aquests infants al nostre país, que vindran a principis del mes de juliol i marxaran a principis del mes de setembre. A través de diferents convenis signats amb aquestes administracions, els infants passen unes revisions mèdiques per detectar possibles problemes de salut i poder-hi posar remei. Per això molts d’ells tornen al seu país amb un queixal empastat, unes olleres o havent fet una dieta per superar l’anèmia.
I què en pensen de les seves estades aquests nens i nenes?
“Venir al món occidental és per a nosaltres un regal de déu, gràcies a la generositat de les nostres famílies (...). Les del Sàhara ens ensenyen el valor de la Dignitat del nostre Poble, a més, d’estimar-nos i fer-nos forts davant l’adversitat i les d’aquí, que ens cuiden i ens estimen. Les dues fan possible que poguem sortir d’un desert en què passem els dies fugint del sol a l’estiu, de les pluges torrencials o del siroco que s’emporta les jaimes (...) ”. És l’experiència de la Cafia Alisalem, que acaba el seu escrit expressant el seu desig de que els infants puguin passar les vacances o anar al metge al seu propi país.
Afegeix un nou comentari