Plataforma en Defensa de l'Ebre presenta denúncia a la fiscalia de medi ambient

El Segarra-Garrigues és la major inversió realitzada a Catalunya després del tren d’Alta Velocitat. El cos inicial de 1.103.005.582 € (IVA 16% inclòs any 2002 ) ha sofert una desviació pressupostàira del 81% segons un informe intern de l'empresa de la Generalitat encarregada d'executar les obres, rondant al 2007 un cost entorn als 2.000 milions d’euros.

Cal recordar que la Generalitat de Catalunya assumeix el 100% de les despeses de concentració parcelaria i la xarxa de distribució a peu de finca i un 50% a la xarxa de transport, l’altre 50% es fa amb finançament estatal. Indirectament la Generalitat també finança les inversions per a la distribució de reg en cada parcel·la (aspersors, pivots, degotejos, etc.) a través d'una línia de crèdit especial en entitats financeres de l'Institut Català de Crèdit Agrari (ICCA), a més d'altres ajudes a fons perduts incloses en el contracte global d'explotació.

Inicialment plantejava la posta en regadiu intensiu de prop de 70.000 Hc, tanmateix, donat que la zona afectada té un gran valor ambient com a zona estepària, la comissió europea a través de diferentes denuncies i procediments de infracció va fer augmentar la superfície de zones ZEPES fins a prop de 60.000 Hc² , tanmateix el projecte en cap moment s’ha redimensionat per adaptar-se a aquest canvi d’usos del sòl que a l’hora també provocaran una reducció de necessitat de recursos hídrics.

La Plataforma en defensa de l’Ebre alertem a la fiscalia sobre els següents punts:

• Roturació i posta en marxa de zones de reg en zones ZEPA que vulneren la directiva d’habitats.

• Dubtes sobre la viabilitat ambiental del projecte i les afeccions que aquest cabals tindran en espais naturals de la Conca del Segre (ES5130013-AIGUABARREIG SEGRE-CINCA), Noguera Pallaresa (ES5130014-AIGUABARREIG SEGRE-NOGUERA PALLARESA) i Delta de l’Ebre (ES0000020).

• Dubtes sobre la afecció a les aigües subterrànies i superficials ja que es tracta de les zones mes degradades de tota la conca de l’Ebre amb incumpliments reiterats dels límits de contaminació per nitrats.

• Dubtes sobre la viabilitat econòmica del projecte ja que no ha hagut un redimensionament de la infraestructura per adaptar-se al canvi d’usos del sòl i de necessitat de recursos

• Dubtes sobre la viabilitat econòmica en l’explotació del regadiu donat el increment continuat de les tarifes elèctrique i especialment el terme de potència (terme fix) que s’ha triplicat en els darrers temps i que augmenta les despeses fixes associades a aquest regadiu

• Dubtes sobre la càrrega financera que aquesta obra representa per la Generalitat de Catalunya i que ja l’any 2012 va generar un recurs contencios administratiu del Ministeri d’Agricultura, Alimentació i mediambient (MAGRAMA) contra la Generalitat de Catalunya per no poder fer front al pagament d’aquesta infraestructura³.

• Dubtes sobre el destí final del recurs aigua del Segarra-Garrigues. El sobrecost de la instal.lació i explotació unit al sobredimensionament tan en la infraestructura com en la reserva del recurs (concesió en tràmit) generarà un excedent d’aigua que els usuaris podran vendre a altres usuaris amb major capacitat de pagament com pot ser l’abastament metropolità de Barcelona. Això implicaria un transvasament entre dos conques diferents com són la Conca de l’Ebre i les Conques Internes de Catalunya.

• La Generalitat nega aquesta possibilitat de transvasament tanmateix diverses declaracions tan dels promotors Aigües del Segarra-Garrigues i la Diputació de Lleida, i alters taules de debat de l’aigua corroboren aquesta inquietud de la Plataforma.

• La recent Lei 21/2013 d’avaluació ambiental on es modifica el règim de transvasaments i facilitarà la venta d’aigua entre usuaris de diferents conques obri la porta de bat a bat als transvasaments, tal i com ja ha manifestat el conseller d’agricultura de la comunitat de Murcia⁴ recentment. Per tan obre la porta del transvassament de les aigües del Segre a les conques internes de Catalunya. .

La PDE ha estat acompanyada per la Plataforma Aigua és Vida, Ecologistes en Acció de Catalunya, Depana,  Enginyeria sense Fronteres, Martorell Viu  i altres col·lectius en suport de la denúncia presentada.  

Terres de l’Ebre, 6 de febrer 2014